L'economia ebrenca ha començat a recuperar-se després dels anys més foscos de la crisi, però ho fa lentament. La construcció ha estat el sector econòmic que més va créixer a les Terres de l'Ebre l'últim trimestre de l'any passat (un 4,5%), seguit de la indústria i els serveis (amb un 2,3%).
Este ha estat un territori que històricament ha patit un dèficit en inversions sobre infraestructures. Això es tradueix en una xarxa de mobilitat de transport públic encara deficitària. La crisi dels trens n'és un exemple que, des de la Generalitat, s'ha intentat pal·liar compensant el territori amb bonificacions i parades de l'Euromed. Igualment, la xarxa viària cada cop es troba més obsoleta. L'exemple més clar n'és la N-340 i les constants mesures per reduir-ne la sinistralitat, mentre continua el debat sobre l’alliberament de l’AP-7.
Crisi del sector primari
La crisi del sector primari és estructural. La caiguda de preus, lligada a la globalització i l'afectació de les inclemències meteorològiques -incrementades pel canvi climàtic- han convertit aquest en un sector molt castigat. Darrerament, ha esclatat la crisi dels cítrics, però el sector pesquer, o el de l'oli o, fins i tot el de l'arròs, no se'n lliuren.
Lligat a això, s'hi troba el medi ambient, un dels principals valors del territori. El Baix Ebre i el Montsià comparteixen els parcs naturals del Delta de l'Ebre i dels Ports i queden, alhora, englobades, en la Reserva de la Biosfera de les Terres de l’Ebre. El canvi climàtic i l'expansió d'espècies invasores (caragol poma, cranc blau,...) amenacen l’equilibri natural d'estos ecosistemes. A més, la principal artèria, el riu Ebre, continua vivint sota l’amenaça de transvasaments.
Per tornar a la notícia principal, amb tots els enllaços a les 42 comarques i les 10 problemàtiques, pots clicar aquí.
Les problemàtiques que marquen la campanya electoral a cada comarca
