Esteve Terradas (al mig) va oficialitzar dilluns la posada en marxa de la gestora a l'Ebre. A l'esquerra, el senador Joan Sabaté. Foto: Sofia Cabanes

“La única raó que justifica l’acord de l’executiva del partit per establir aquesta comissió gestora és l’acord de la Comissió de Garanties de cessar, temporalment, la Núria Ventura com a primera secretària i de tots els seus càrrecs orgànics. Aquesta és la única raó”. Eren les declaracions dilluns passat a Tortosa del secretari d’Organització del PSC, Esteve Terradas, que també presideix la gestora imposada pel partit a l’Ebre , després de ser interpel·lat sobre una de les qüestió de fons que ha planat durant les últimes setmanes: s’havia intentat imposar en anterioritat una comissió gestora?

El que no va reconèixer Terradas és que pocs mesos abans, el juliol passat, ell mateix, acompanyat del que aleshores era secretari de Política Municipal (i actual membre de la gestora) Manel de la Vega hauria intentat rellevar l’actual Consell de Federació a l’Ebre per una gestora que van pensar que estés liderada per l’aleshores membre de l’executiva nacional i alcalde de Flix, Marc Mur i que tingués el suport d’algunes agrupacions de l’Ebre, com les de Sant Jaume d’Enveja, Amposta o Godall. L'intent, però, va ser avortat davant la manca de suports. 

"Tenien voluntat de posar una gestora a l’Ebre, això és cert. I necessitaven dos coses", admet Marc Mur, que continua: "una era el detonant, que no el tenien, i que permetés argumentar-ho. L’altra, era una persona que hi estès al capdavant", explica.
"En algun moment va sortir el meu nom perquè estava a l’executiva nacional", reconeix.
 La maniobra fins i tot ja li havia estat comunicada a Núria Ventura. "Vaig rebre una trucada explicant-me que hi havia una gestora", constata a aguaita.cat . Però Mur va rebutjar la proposta. "Si a l’executiva nacional hi hagués hagut una persona de l’Ebre que hagués volgut, haurien posat a esta persona, perquè era el mecanisme més normal. Per això al seu moment va sorgir el meu nom. Cosa que evidentment vaig descartar de manera immediata i per això, ara que no hi ha cap ebrenc, han posat al capdavant l’Esteve Terradas”, subratlla l’alcalde de Flix.  

Mur situa l’inici de la pla per rellevar la que fins ara ha estat la cúpula del partit a l’Ebre al 23 de gener del 2013, quan Núria Ventura, juntament amb 4 diputats més ( Joan Ignasi Elena, Rocío Martínez-Sampere, Marina Geli i Àngel Ros) , es neguen a votar per no acatar el vot contrari del PSC a la declaració de sobirania del Parlament. “Ja no es va veure amb bons ulls des de la direcció que una secretaria del partit a l’Ebre no estès d’acord amb les tesis de la direcció. Núria com a primera secretària els hi feia molta nosa”, explica Mur. Però per imposar una gestora a l'Ebre calia suports al territori.

Les actes de la discòrdia
Si el debat sobiranista ha estat el motiu més visible a la llum pública, el cert, però, és que el temporal de mar de fons havia entrat molt abans en el sí de la federació liderada per Ventura.  “La cosa ja feia molt de temps que no funcionava. S’ha parlat molt de la postura sobre el sobiranisme, però com a molt com a molt, és un motiu més”, relata per la seua banda Joaquim Paladella, qui li va disputar la primera secretaria del PSC a l’Ebre a Ventura (febrer de 2012 a Sant Jaume d'Enveja) i que a més d'exdiputat presideix la UPTA (Unió Progressista de la Terra Alta), partit afiliat al PSC i amb 5 alcaldies a la comarca.


Paladella qui va trencar pràcticament qualsevol relació amb Ventura des d'aquell congrès de Sant Jaume en no trobar un encaix destacat en el sí de la direcció ebrenca, acusa la diputada “d’haver falsificat les actes” del Consell de Federació del 10 d’octubre de 2012 celebrat a Tortosa per tal de poder ser la candidata ebrenca a les llistes del PSC al Parlament. “Per a nosaltres és molt important que s’aclarisca això i, de moment, no hem obtingut resposta. Si el PSC vol anar amb nosaltres les coses han d’estar clares” remarca Paladella. De fet, la UPTA, va acabar establint un acord bilateral amb Nicaragua per marcar el seu propi full de ruta sense haver de passar per la federació ebrenca.

En la nota de premsa d’aquell dia remesa als mitjans per part la federació del PSC a l’Ebre, però, s’apuntava que “per unanimitat” el Consell de Federació va aprovar “la proposta de les agrupacions locals per què Núria Ventura encapçales la llista de l’Ebre a les eleccions al Parlament”. Qui era en aquell moment secretària d’Organització –avui ja exmilitant- i va portar la batuta de la reunió, Míriam Galindo, defensa que tot i que els estatuts determinen que s’ha d’enviar una llista de candidats per ordre alfabètic, es va optar per enviar una segona llista amb els candidats ordenats de més a menys avals, “atenent a antecedents històrics en què ja s’havia fet el mateix”.  Ella mateixa va fer esta proposta . Núria Ventura, que era la que més avals havia aconseguit, encapçalava la llista i “en 5è o 6è lloc” havia quedat Paladella. “El que es va enviar va ser un mail amb els acords” que consistien en les llistes aprovades “en cap cas les actes, que ni tant sols les havíem aprovat”, defensa Galindo. Era una manera de traslladar a la direcció del partit la voluntat de les agrupacions locals a l’hora de confeccionar les llistes, atenent al fet que “el consell de federació és sobirà” i en diverses ocasions s’havien remès a Nicaragua les preferències de les agrupacions ebrenques, afegeix l’exsecretària d’Organització. “Sense cap vot en contra”, perquè ningú hi va alçar el braç als vots negatius o les abstencions, la proposta de Galindo va tirar endavant.

Però això no va agradar als sectors afins a la direcció. El mateix Paladella apunta que ja "existia un acord" amb Nicaragua "per a que l'Ebre tingués el numero 2 a les llistes de la província de Tarragona" (el número 1 era per a Xavier Sabaté) un pacte que no contemplava Ventura.  Segons l'alcalde de Batea, Ventura “no tenia el suport per anar de diputada”. Tot i que ell mateix no ho ha reconegut, algunes fonts apunten que el pacte contemplava que Paladella fos el número 2. Finalment, però, la direcció va fer marxa enrere i Ventura va anar número 3 a les llistes.

Mesos després es descobriria que l’Agrupació Local de Tortosa, amb el senador Joan Sabaté al capdavant - de qui és coneguda la seua postura alineada amb les tesis de Navarro -, havia presentat una denúncia a la Comissió de Garanties argumentant que “s’havien enviat actes falsificades” i que “no s’havia votat la llista amb els noms de més a menys suports”, tal com també defensa Paladella. Tanmateix, la denúncia va romandre moltes setmanes amagada a un calaix de Nicaragua.




La nit de Pinell de Brai
El pols amb la direcció del partit s’accentua des de la votació de la sobirania d’aquell 23 de gener de 2013 i comença a agafar aires de guerra interna. Tres dies després, a Flix, en la jornada de debat intern a la qual fa referència Ventura, militants i simpatitzants de la majoria d’agrupacions locals assistents, donen suport a la postura de Ventura, però no el primer secretari de Tortosa, Joan Sabaté que hi va intervenir per fer palès el seu malestar.

Però la sang va arribar al riu un 11 de febrer del 2013 a Pinell de Brai. Pere Navarro és l’amfitrió d’aquell Consell de Federació i Joaquim Paladella reobre la polèmica, -amb una intervenció que alguns recorden com a “molt dura i plena de desqualificatius”- sobre la suposada manipulació de les actes. Navarro pren nota i vaticina accions. Al març, la Comissió de garanties reobre la denúncia de l’Agrupació de Tortosa i demana les actes dels Consells de Federació. Segons relata Galindo, “Nicaragua especifica que les úniques actes vàlides són les signades per la secretària d’actes”, càrrec que ocupava Anna Ariño, viceprimera secretària de l’Agrupació Local de Tortosa i membre de l’actual gestora.

I arribem al juliol a Deltebre. “A un dels Consells de Federació més tensos dels darrers anys”, en paraules de l’alcalde de Deltebre, José Emilio Bertomeu, que era vicepresident de la mesa. Aquí, el sector afí al Consell de Federació i aquells qui van denunciar les actes intenten trobar una “postura intermitja” que les permetés aprovar i enviar a Barcelona. En les actes escrites per Ariño, segons explica l'exsecretària d'Organització, “no es reconeixien que s’hagués votat per majoria enviar la llista dels candidats ebrencs de més a menys avals”. I en d’altres actes, com la d’un Consell de Federació anterior a Roquetes “tampoc constava que Ventura s’hagués postulat com a candidata”, com a ella mateixa havia afirmat en el seu dia. Pel que fa a l’acta de la nit de Pinell de Brai “tampoc quedava reflectit” les acusacions de Joaquim Paladella sobre la falsificació d’actes. “No estàvem conformes amb el que deien les actes i la secretària en va negar a modificar-ho”, assegura Galindo. Sense acord, les actes es van portar aprovació i van quedar rebutjades per majoria. Per tant, no van ser enviades a la Comissió de Garanties i això va no va agradar gens a la direcció del PSC.

I aquí és on entra en acció el primer intent seriós d’imposar una gestora. “Era l’últim dia de festes Majors de Sant Jaume d'Enveja (28 de juliol)”, explica l’alcalde socialista de la població, Joan Castor Gonell qui relata la visita d'Esteve Terradas i de Manel de la Vega. “Em van trucar per preguntar-me si en qüestió d’una hora o hora i mitja podria rebre al secretari d’Organització. Buscaven complicitats per crear una gestora”, relata. “Em van explicar que la federació no funcionava bé, que arrossegava molts problemes i van buscar la nostra complicitat. Jo els vaig contestar que no em semblava bé, que els problemes s’arrossegaven d’anteriors etapes i que estes no eren les formes. Després, me’n vaig assabentar que havien visitat més municipis”, assegura Castor. Segons ha pogut saber aguaita.cat , Terradas i de la Vega s’haurien reunit amb l’Agrupació d’Amposta i de Godall, amb els mateixos resultats.

Això, acompanyat a la negativa de Mur de presidir la gestora, va avortar l’intent. Però el "detonant", com l’alcalde de Flix apuntava al principi, acabaria arribant el 16 de gener passat quan Ventura, Geli i Helena trenquen la disciplina de vot. La història, a partir de llavors, ja ha estat escrita.