Què creieu que hauria de fer, el Govern, amb les càrregues policials i l'ús de les pilotes de goma? Han de portar el número d'identificació visible, els mossos de la BRIMO?
Meritxell Roigé: Quan la policia ordena una càrrega policial és perquè hi ha el risc que terceres persones prenguen mal. Els Mossos d'Esquadra és un cos professional altament qualificat, que davant de situacions excepcionals han de tenir les eines necessàries al seu abast per defensar la ciutadania i el patrimoni comú de les accions dels violents.
Lluís Salvadó: Defensem la prohibició de les pilotes, un dels elements més agressius que utilitza el Cos dels Mossos. La gestió de les manifestacions és una qüestió complexa que no és senzill de solucionar. Caldrà avançar cap a models que substituïsquen els cossos de càrrega per una presència més gran d'efectius policials que de forma dissuasiva puguen mantenir la seguretat. I sí, com diu la Llei, s'ha de portar el número d'identificació visible.
Núria Ventura: El nou Govern ha de garantir la seguretat pública i ha de canviar les polítiques de gestió de l'ordre públic, que han estat un absolut fracàs els darrers dos anys i, a banda, ens han deixat imatges lamentables i injustificables com les càrregues policials després de cada manifestació i persones ferides, entre les quals algun menor. S'ha de prohibir l'ús de pilotes de goma i també s'ha de garantir el compliment de la normativa d'identificació visible dels agents.
Annabel Marcos: Els Cos de Mossos d'Esquadra de la Generalitat de Catalunya és la màxima autoritat policial del país i, com a tal, ha d'exercir les seues funcions sempre tenint en compte la seguretat de les persones. Es requerix que existisquen lleis que regulen els atacs violents contra les persones i contra el patrimoni comú defensant des de l'estricta radicalitat democràtica tots els drets inherents a la persona, com és el dret a manifestar-se lliurement, el dret de vaga...
Quin pla energètic hauria de tenir el nou Govern? Més implantació massificada a les TE i més parcs eòlics o altres centrals als espais de la Batalla de l'Ebre? Cal comptar amb l'opinió de les entitats del territori?
M. R.: Si volem avançar en la construcció d'estructures d'Estat, això implica també anar reduint la dependència exterior en matèria energètica. Aquest Govern aposta per les energies renovables i per la defensa del patrimoni del país. S'equivoquen els que pensen que una i altra cosa són incompatibles. I, evidentment, en aquest procés cal comptar amb les entitats del territori.
Ll. S.: Ara, el desplegament està aturat i, mentre dure la crisi, no es preveuen nous desplegaments, i entenem que els aprovats són els que són i defensem que no es facen noves centrals a les TE més enllà de les aprovades.
N. V.: El decret 1/2012 del Govern del PP impedix que continue el desenvolupament de les energies renovables i fa impossible cap mena d'inversió com les previstes. I, si volem ser menys dependents energèticament, si volem evitar el risc nuclear amb el tancament de les centrals a mitjà termini, cal que Catalunya face una aposta clara per les energies. Evidentment, amb mesura, estudiant els millors llocs, d'acord amb el territori, i preservant els espais naturals i històrics.
A. M.: La transició nacional comporta una nova visió de les estructures d'Estat, no ens hem d'encaixonar amb la dependència exterior en el cas de la matèria energètica sinó que la fórmula consistix a poder crear unes estructures pròpies. CIU defensa les energies renovables, tenint sempre en compte les necessitats de cada territori.
Què cal fer amb la Llei de memòria històrica i la Llei de fosses?
M. R.: Aquestes qüestions s'han de tractar amb extrema sensibilitat, a diferència del que va passar amb anterior Govern . Sensibilitat perquè afecta moltes persones i reobri ferides que en molts casos encara no han cicatritzat. Aquestes qüestions s'han d'abordar sempre des del consens.
Ll. S.: Són dos lleis importants que es van desenvolupar amb els dos governs d'esquerres en el seu moment. No era fàcil d'abordar i presenta certs dubtes sobre la viabilitat econòmica del procés. S'ha de prioritzar i tot té un cost, però aquestes qüestions més simbòliques esperem que les podrem gestionar en un futur.
N. V.: Desenvolupar-les fins al darrer punt. Es tracta de lleis per recordar i per retornar la dignitat. Si volem avançar com a país, hem de fer les paus amb el passat. I, tristament, encara estem lluny d'aquest punt. És un acte de justícia històrica en el seu conjunt.
A. M.: Sempre s'ha de tenir en compte la voluntat del poble però existeixen temes que per la seva rellevància històrica i emocional han de ser tractats d'una manera més sensible i de forma individualitzada i no genèrica, com és el cas que ens ocupa.
Teniu algun objectiu definit per a les Terres de l'Ebre: vegueria, inversions, ajuts als pagesos, foment del turisme...
M. R.: Cal avançar a pas decidit cap a la creació d'estructures d'Estat i cap al dret de decidir. La vegueria forma part del nostre programa electoral i del pacte de Govern. Malgrat els condicionants que vénen de fora per al compliment dels límits del dèficit, hem de posar l'accent en els polítiques socials, per ajudar als que més acusen els efectes de la crisi. I al mateix temps, hem de treballar per a la creació de llocs de treball, afavorint la implantació d'empreses i potenciant l'emprenedoria. En clau territorial, el sector primari i el turisme són dos puntals de l'economia de casa nostra que hem de potenciar en tant que sectors estratègics. I tampoc podem oblidar, i al pacte per investir el president hi és, la defensa del nostre riu Ebre
Ll. S.: Cal recuperar les iniciatives que havien decaigut al final de l'anterior legislatura o que estaven en tràmit i eren importants, com el seguiment de les obres de Flix, la petició de la generació d'un fons de rescat per a la cooperativa de l'Aldea... De tota manera, els reptes de les TE formen part de la globalitat del país, immersos com estem en una crisi econòmica i social importantíssima, que fa que la nostra recuperació passe per la de Catalunya, l'Estat espanyol i Europa. Cal un gest de responsabilitat per trobar fórmules alternatives que eviten el desmantellament de l'estat del benestar.
N. V.: Cal emprendre mesures per reactivar econòmicament les Terres de l'Ebre, amb mesures de suport a sectors que són clau: agroalimentari, aqüicultura, economia verda, turisme, serveis, salut, atenció a les persones... lligat a la recerca i a la innovació i potenciant equipaments clau en aquests àmbits. El principal repte ha de ser crear les condicions per frenar la destrucció de llocs de treball i crear-ne de nous. També cal una nova organització territorial de Catalunya i les vegueries són l'instrument per apropar l'administració al ciutadà i, a la vegada, per simplificar la maquinària institucional i la presa de decisions des del mateix territori.
A. M.: Un dels eixos principals serà la sortida de la crisi i d'aquesta manera la ciutadania estarà més preparada i més ferma per garantir l'ajut que necessita. És necessari també donar ajut a les TTEE a tots els autònoms, a les persones emprenedores, als joves que s'han implicat i cada vegada s'impliquen més en el nou camí de transició nacional. És totalment necessari mantenir l'estat de benestar. No podrem obviar que la pagesia és un collectiu de persones que necessiten l'ajuda del Govern per poder mantenir les seves terres i la feina. S'ha de potenciar la creació de nous llocs de treball, amb projectes com el ja engegat de Barcelona World. S'ha de potenciar l'actiu natural per poder oferir llocs atractius per al turisme.
Per a Lluís Salvadó: utilitzarà el teletac?... perquè en teoria s'havia apuntat a la campanya del #novullpagar.... Seran gratuïtes, les autopistes que ja estan més que pagades?
Ll. S.: Hem d'entendre el gest de no pagar en el marc d'una manifestació de protesta. Una cosa és un acte de no pagar mai i una altra que un període determinat decidim queixar-nos d'una situació no justa. El gruix d'autopistes són competència de l'Estat i Catalunya no té competència sobre l'AP7. El dia que Catalunya siga un Estat independent, cal pensar en propostes avançades, com pagar anualment un impost específic per l'ús, és més equitatiu i no sobrecarrega territoris perifèrics que han de pagar més impostos que els que tenen la sort de viure a BCN.
