La secretària general de la Federació de l'Ebre d'Esquerra i diputada al Congrés, Norma Pujol ha explicat, des de les Cases d'Alcanar, que han presentat al Senat  una moció on es demana al govern espanyol "adaptar la normativa, els criteris i els tipus d'ajudes a les noves realitats derivades dels fenòmens meteorològics motivats pel canvi climàtic, que s'han fet recurrents en algunes zones; i que no poden anar en detriment de les finances dels Ajuntaments, que són els qui han d'afrontar en primera línia i de manera urgent actuacions indispensables".

Esta moció que té un triple objectiu. "Primer que l'administració de l'Estat sigui més diligent a l'hora de facilitar les ajudes als municipis que han d'afrontar, de manera recurrent, destrosses provocades per catàstrofes naturals". Ha manifestat Pujol.

El segons objectiu, segons la diputada, és que "els ajuntaments que han afrontat diverses catàstrofes en pocs anys no vegin perjudicades i ofegades de manera determinant les seves finances municipals". I el tercer i darrer, és que "es tingui en compte la possibilitat que algunes ajudes de l'Estat siguin directes i no pas condicionades a què els ajuntaments hagin d'assumir el 50% del cost provocat per les catàstrofes".

El senador Josep Rufà, que és qui ha registrat la moció arran de la interpel·lació que ell mateix va fer sobre els aiguats al ministre Marlaska, ha advertit la necessitat que "es garantisquen solucions efectives, diligents, i amb caràcter retroactiu, per als municipis que han patit catàstrofes reiterades en un curt espai de temps". Recordant que la normativa actual està pensada per casos de catàstrofes puntuals, però no reiterades en el temps en un mateix lloc.

A més de demanar al govern espanyol que "els ajuntaments cobren de manera ràpida per així poder afrontar les actuacions urgents que no es poden ajornar", la moció proposa tenir en compte "mesures excepcionals  d'autorització de l'índex de rendiment de l'activitat agrària, i més quan les catàstrofes en una mateixa zona són recurrents en un curt període de temps".

Joan Roig, alcalde d'Alcanar, ha advertit que poden viure "una situació de col·lapse de les finances municipals" perquè  malgrat "acabar el mandat passat sense endeutament; després dels aiguats de 2018 i 2021 ens acabarem endeutant en més d'un 75% del nostre pressupost municipal".

Roig ha reclamat "reformular tot el marc normatiu de les ajudes als municipis, que siguen àgils i directes, i que es canvie la forma i els tempos en què arriben". L'alcalde ha explicat que Alcanar només va rebre una part de les ajudes dels aiguats de 2018; ho va fer tres anys després, i en unes condicions impossibles de complir, s'havien d'executar i justificar obres per valor de 4 M€ en 4 mesos.  "Per tant al final acabes perdent uns recursos econòmics que t'arriben per una situació d'emergència provocada per una catàstrofe natural", segons Roig.

El regidor d'Esquerra Republicana d'Ulldecona, Alfred Paredes, ha animat a l'alcaldessa socialista del municipi  a "posar-se les piles i si fa falta anar a Madrid, perquè no pot ser que Ulldecona no siga declarada zona catastròfica pels aiguats". "Tindrà el nostre suport", ha afegit.

Paredes ha recordat que "no podem afrontar 1,5 M€ en despesa pels mals dels aiguats; i per tant defensem la idea que les ajudes de l'Estat han de ser a fons perdut, i no que obliguen l'Ajuntament a endeutar-se i pagar-ho via impostos dels ciutadans".