La història de l'alcalde de Gandesa Vicent Soro Bauló és la de moltes altres persones, figures públiques i anònimes, que va ser protagonistes d'una revolució democràtica com la proclamació de la Segona República i, després, van ser perseguits, represaliats i assassinats per la dictadura franquista acabada la Guerra Civil. Este cap de setmana, el partit al qual pertanyia Soro, Esquerra Republicana, el va homenatjar a la seua població i va exigir un cop més l'anul·lació dels judicis sumaríssims i dur a terme actuacions de reparació a les víctimes.

L'acte es va organitzar al Palau del Castellà de Gandesa, un edifici medieval on el mateix alcalde republicà va ser empresonat. Una vuitantena de persones van escoltar les paraules que van dedicar a Soro i, després, van anar fins el Parc de la Bassa on es va descobrir una placa que ERC li ha dedicat al que va ser alcalde del seu partit.

El besnét de l’alcalde, Vicent Soro Ramon, va parlar en nom de la família tot destacant els valors que li havien transmès els fills de Soro, Carme i Milio: "Vaig aprendre que per davant de tot has de ser honrat", va dir emocionat. El besnét de Soro també va demanar a l'Ajuntament de Gandesa que es sumés a la petició de nul·litat del judici sumaríssim i va reflexionar que actes com este "no obrin cap ferida" sinó que "la memòria és bona i ha de servir per aprendre dels errors".

El nét de l'alcalde republicà de Tortosa afusellat pel franquisme, Josep Rodríguez, també va estar present i va recordar que la Transició i la Llei d'Amnistia va "suposar l'oblit" per moltes víctimes de la repressió franquista. Rodríguez va proposar, a més, la instauració d'un dia de record per a les víctimes, com fan altres països europeus, i la necessitat de fer un reconeixement institucional a Soro. Per la seua part, el president de la Federació Comarcal de la Terra Alta d’Esquerra Republicana, Ramon Jornet, va demanar que "les institucions democràtiques restitueixin la figura i l’honor de les víctimes del règim franquista, perquè fins ara l’Estat espanyol ha ignorat les peticions demanant reparació i justícia a les víctimes".

  Soro, pagès de professió, va ser alcalde per ERC a Gandesa dos vegades. La primera, des de les eleccions de febrer de 1931 fins a l’octubre de 1934 i la segona, des del 16 de febrer fins al 31 de maig de 1936. Acabada la Guerra, com tants d’altres, es va creure la promesa del règim franquista que tots els que no tenien delictes de sang podien tornar al seu poble perquè no els passaria res. Així que ell retornà al seu poble el mes d’abril de 1939, i només baixar de l’autocar ja va ser apallissat i detingut. Amb 57 anys, va ser empresonat a Lleida i, després, el 21 de febrer de 1940, va ser traslladat a la presó de Tarragona sota l’acusació de rebel·lió militar. Se’l va jutjar per procediment sumaríssim d’urgència en un Consell de Guerra el 18 d’abril del mateix any, on va negar les acusacions que se li van fer. El 24 de gener de 1941, a l’edat de 59 anys, Vicent Soro Baulo era afusellat a la Muntanya de l’Oliva de Tarragona i enterrat en una fossa del cementiri d’aquella ciutat.