Passe el que passe el dia 24, Amposta centrarà bona part de les mirades de la nit electoral a les Terres de l’Ebre. CiU governa a la capital del Montsià des de fa 28 anys amb total folgança, els 24 darrers, de fet, amb majoria absoluta. I, si algun cop en el darrer quart de segle la federació nacionalista ha vist perillar el seu regnat, -més fins i tot que en els anys de la lluita antitransvasista- este és ara.

 L’alcalde del municipi, Manel Ferré, passa pel seu moment més complicat en els 8 anys com a batlle. L’envolta la polèmica per l’arribada del cas Innova a les Terres de l’Ebre, més concretament a l’Hospital Comarcal d’Amposta i el recent escorcoll al consistori, a pocs dies de l’inici de la capamanya electoral els quals, tot i que no n’ha sortit imputat, han afectat a la seua imatge. També les denúncies als tribunals interposades per l’únic regidor de PxC han fet aflorar polèmiques com la retirada de multes a regidors de govern, les dietes per despeses presumptament no municipals o el pagament de complements salarials a 14 treballadors, que finalment la justícia ha avalat. I sí algú té números per beneficiar-se d’aquest desgast és ERC, que ha sabut forjar en els darrers temps un líder capaç de fer ombra als ‘prohoms’ de CiU, Adam Tomàs, després de la retirada de la primera línia política de l’exconsellera d’Educació Marta Cid. Tomàs, que ha configurat una candidatura de coalició amb ICV-EUiA i ciutadans sense afiliació política agrupats entorn la plataforma Summem Amposta, ha insistit a cridar a la participació d’aquella gent que habitualment es queda a casa en els comicis per evitar 32 anys de CiU a l’alcaldia.

El paper que puga exercir en esta contesa el nou líder del PSC ampostí i exalcalde de Godall, Paco Miró, és tota una incògnita. Els socialistes ampostins van entomar en els passats comicis el pitjor resultat en unes municipals, caldrà veure si la renovació del líder és capaç d’aturar la fuita de vots que pateix el socialisme a nivell general. Ja que, el que puguen fer els socialistes pot ser decisiu a l’hora de formar Govern. A la capital del Montsià es presenten 6 formacions. A més dels ja nombrats, PxC sembla tenir assegurat el lloc al ple per a German Císcar, la tasca del qual ha calat entre la dreta populista. Sense gaires opcions, també es presenta el PP i el Partit Comunista del Poble de Catalunya.

A la tercera ciutat del territori, Sant Carles de la Ràpita, el panorama es presenta més obert que mai. Al desgast de CiU al govern, que ha manat en solitari i en minoria bona part de la legislatura, -després del trencament del pacte amb el PSC- i sense capacitat d’assolir consens en aspectes clau com els pressupostos municipals, s’ha de sumar a la caiguda general socialista. El partit de Josep Pitarch no sembla que haja de superar el sotrac de fa 4 anys, quan van perdre més de 1.000 vots i es prefiguren ja d’entrada, força condicionants per trencar amb l’alternança d’ambdues formacions dels últims anys. ERC també és aquí el gran candidat a capitalitzar el pastís del descontent, amb un candidat, Josep Caparrós, que mai ha patit el desgast de governar i que en canvi, s’ha foguejat des de molt jove com a regidor a l’oposició.

D’altra banda, caldrà veure la resposta al projecte de l’expopular Pedro Hernández, Més Ràpita, amb una candidatura sense lligams amb cap gran partit i conformada majoritàriament per gent sense experiència política però amb carisma al poble. L’excandidat d’Ebrencs Independents, Àlex Cervera, que en els passats comicis va aconseguir, pels pèls, entrar com a únic regidor, espera millorar resultats ara amb el suport d’una marca clarament independentista, com és Solidaritat Catalana per la Independència. Per la seua banda, ICV, vol recuperar amb un candidat nou, però amb força carisma al poble, Carlos Sanchis, presencia al consistori. El dur càstig patit en els darrers comicis, on van passar de tenir 2 regidors a cap, va dur els ecosocialistes per primer cop en la democràcia fora de l’Ajuntament. Per últim, el Partit Popular, després de la fuga de militants provocada per la marxa d’Hernández, es presenta amb una cara jove, sense experiència política, amb l’intent, almenys, de sumar els vots rapitencs al còmput comarcal.

Un altre dels focus de la nit electoral serà Alcanar. Esta ha sigut la plaça forta d’ERC al Montsià i, paradoxalment, és on haurà de lliurar la batalla més dura per no perdre l’alcaldia. Amb un equip de Govern sacsejat per la denúncia d’un militant de CiU del ‘Cas Carraus’ que ha implicat la imputació, entre d’altres, de l’alcalde i un regidor, i un clima polític, com a mínim, crispat per assumptes com este o els afers urbanístics, com el cas Turov, Alfons Montserrat es prefigura, malgrat tot, com a líder de la força amb més opcions, reforçat per una part de la ciutadania, però sense l’expectativa d’aconseguir aliances postelectorals entre les altres formacions (CiU, PSC, PP, CUP, SOM ALCANAR).

Una de les poques alcaldies que els socialistes poden recuperar respecte els anteriors comicis és la d’Ulldecona. Ara fa 4 anys el PSC va perdre en esta població del Montsià una de les seues places fortes en favor d’un pacte entre CiU, el PP i els independents de la UGI. Amb un únic regidor, l’independent Celestí Hervàs, - que en estos comicis no ha presentat candidatura-, va aconseguir ser l’alcalde del municipi durant el primer any i mig, mentre que la convergent Núria Balagué ho ha estat la resta de la legislatura. La baixa d’Hervàs i el desgast del Govern municipal per assumptes com l’estat dels carrers del poble i la polèmica sobre la planta d’asfalt, afavoreixen el retorn de la diputada a l’alcaldia, que, després de les discrepàncies viscudes en el sí del partit, ha renunciat a les sigles del PSC per les de Socialistes Ulldecona, tot i que els seus vots continuaran sumant als al PSC en el còmput comarcal i provincial. Més Ulldecona, formació vinculada a ERC, pot ser decisiva a l’hora de conformar el futur govern faldut, mentre que el paper de la CUP, que en els anteriors comicis no va obtenir representació, és una incògnita.

Especialment emocionant es presenta també la nit electoral a la Sénia, on Moisés Reverté (Futur La Sénia) agafa el relleu de l’alcaldessa, Marutxi Ballester. En este municipi, on el PP va quedar com a segona força ara fa 4 anys, es peresenten 6 partits (Futur La Sénia, PP, CiU, PxC, Junts per la Sénia-AM i PSC). Futur la Sénia va trencar el pacte de govern amb la CiU de d’Eduard Robert , i ha governat bona part de la legislatura en solitari, fet que ha comportat que 4 regidors hagen hagut d’assumir totes les tasques de govern. Caldrà veure si el partit que ara liderarà Moisés –rapitenc d’origen i senienc d’adopció – passa l’examen i surt reforçat o si alguna de les altres forces li guanya la partida.

En les poblacions amb alcalde socialista com Mas de Barberans, Sant Jaume d’Enveja i Godall, no sembla que hi haja d’haver canvis importants. Com tampoc a Masdenverge, Santa Bàrbara i La Galera, amb alcalde de CiU.

Freginals és l’única població del Montsià amb una única llista. Aquí han passat de presentar-se 3 llistes en les anteriors eleccions municipals (CiU, PSC i Impuls per Freginals-AM) a presentar-se únicament la llista de CiU, que encapçala novament Josep Roncero.