Ja fa temps que les administracions locals viuen amb l’aigua al coll. En els últims anys, lluny d’elevar-se sobre la línia de flotació, les mancances pel que fa al finançament local s’han fet més evidents. En part, els ajuntaments han patit les conseqüències de crisis globals, com la pandèmia de la covid i la guerra a Ucraïna. L’evolució dels preus a l’alça ha impactat de ple en les finances municipals, especialment en la factura energètica, i el cost dels interessos del deute també s’ha disparat. Per si fos poc, el calaix patix les tensions que comporten els increments salarials dels empleats públics decidits de forma centralitzada per l’Estat.
A les Terres de l'Ebre, en relació al nombre d'habitants, destaca la factura energètica que assumix Ascó; els interessos que paga l'Ametlla de Mar i l'augment de la despesa per salaris d'empleats públics que costeja Ulldecona.
Totes les dades ara s'han fet públiques a través de l'Observatori de les Finances Locals (OFL), una eina de l'Associació Catalana de Municipis (ACM) elaborada per Polis, -una empresa del Grup Edicions de Premsa Local, grup editor de Nació- que té per objectiu posar de relleu amb dades i gràfics, les dificultats financeres estructurals dels ens locals catalans per tal de divulgar i posar xifres a situacions concretes.
La despesa energètica
El cost dels subministraments i de l’energia experimenta una línia alcista des de la covid ençà i una proporció gran dels seus pressupostos se’n va a pagar estos serveis. A les Terres de l’Ebre, destaca la despesa d’Ascó, la més elevada per habitant (454,7 euros). Fa deu anys, destinava a este concepte mig milió d’euros i el 2023 s’hi van destinar 744.879 euros. En cot cas, amb una reducció força notable respecte a l’any anterior, quan es va fregar el milió d’euros.
A la Palma d’Ebre la despesa per habitant també és força elevada, de 270 euros/hab, si bé en termes globals és de 92.000 euros el 2023, per 80.421 deu anys enrere i molt lluny per exemple de la despesa que per este concepte tenen les ciutats més grans del territori com Tortosa, que supera els 2 milions d’euros (60 eur/hab), quan el 2013 era d’1,4 milions (43,4), i Amposta, on s’ha passat d’una despesa energètica d’1,1 el 2013 a 1,5 el 2023 (67,6 eur/hab).
Interessos disparats
El cost dels interessos s'ha disparat i aquelles entitats endeutades o que han requerit de nou crèdit l'han hagut de pagar més car. Per això, el cost dels interessos del deute s'ha més que duplicat per a les administracions locals catalanes i ha passat dels 37 milions, el 2022, fins a 93 milions, el 2023. Pot no semblar una xifra gaire elevada, però aquests 93 milions són una quantitat molt similar a la que les entitats locals van destinar, l'any passat, a sanitat, mercats, biblioteques públiques o promoció i foment de l'esport, per exemple.
En general, els ajuntaments de municipis mitjans i grans són els que més recursos per habitant han de destinar a pagar interessos del deute. El cost per als més petits, en canvi, és més reduït, si bé hi ha molta diversitat de casos en cada franja de mida i fins i tot hi ha alguns pobles amb un deute pendent de retornar que supera els 1.000 o 2.000 euros per habitant.
Si ens fixem en les Terres de l’Ebre destaca el cas de l’Ametlla de Mar, amb un deute de 13.733.501 euros o, cosa equivalent, de 1.874,9 euros per habitant. L'any 2023, va gastar 18,1 euros per habitant en interessos del deute. També cal considerar el deute que arrossega la capital, Tortosa, de 25.165.336 euros o de 726,5 euros per habitant. L'any 2023, va gastar 23,8 euros per habitant en interessos del deute. I també és significatiu el deute d'Amposta, de 18.279.166 euros (820,8 euros per habitant). L'any 2023, va gastar 22,2 euros per habitant en interessos del deute.
L’augment de sous
Els increments retributius acordats pel govern espanyol amb els representants dels empleats públics tenen efecte automàtic en els salaris dels treballadors de totes les administracions, també les locals. I com que, molt sovint, estos pactes arriben a mig exercici i amb caràcter retroactiu, en dificulten la planificació pressupostària i limiten la seva autonomia per negociar acords amb les plantilles locals.
En total, el govern espanyol ha decretat augments de sous a totes les plantilles públiques per un valor acumulat del 20,2%, entre 2016 i 2024. La major part del creixement s'ha acumulat en els darrers anys, quan la situació financera local ja era complicada.
El capítol de personal suposa una de les principals despeses de les administracions locals del país i ha crescut de forma notable. Sobre el mapa del percentatge dels ingressos no financers que destina cada ajuntament a pagar salaris públics destaca el color més intens d’Ulldecona, que destina 3.391.211 euros a salaris públics, un 45% del total d'ingressos no financers. L’any 2019 hi destinava 1,8 milions, amb un increment del 80,3%.
La Ràpita destina 6.110.219 euros a salaris públics, un 43,5% del total d'ingressos no financers. L’any 2019 hi destinava 5 milions, amb un augment del 20% en este període. També per sobre del 40% respecte el total d’ingressos no financers tenim el cas de Móra d'Ebre, que destina 2.850.522 euros a salaris públics, un 42% del total, amb un augment del 18% des del 2019.
Per la seva banda, la Sénia destina 2.222.689 euros a salaris públics, un 42,1% del total d'ingressos no financers. L’augment respecte el 2019 se situa en el 21,7%. O a Amposta, la partida que destina a sous és de 10.941.878 euros a salaris públics, un 39,1% del total d'ingressos no financers. El 2019 hi destinava 9,4 milions, de manera que l’evolució ha estat d’un 15,3% més (9,4 milions). I finalment Tortosa destina 11.911.237 euros del seu pressupost a salaris públics, un 29% del total d'ingressos no financers, el que suposa un 13% més que al 2019 (10,5 milions).