Després de missa a votar!
De 8 a 9 preparem la taula, omplim les actes de constitució i de sessió i fem subtilment un impuls a la confiança entre els tres que formem l'equip."I...Què fas? Continues vivint al poble? A què et dediques?" Som sense dubte la mesa més jove de les sis que hi ha en aquest col.legi, i aquest serà el comentari més recurrent durant tot el dia. "Buai, quanta juventut!" Tenim 30, 29 i 18 anys. Però semblem més joves i en pocs minuts estem tan compenetrats que semblem tres amics als que els han encomanat aquesta responsabilitat. Els que arriben i ens veuen les cares d'adolescents es deuen pensar que ens va gran el carrec.
Només obrir portes ja comencen a arribar els més matiners. Ens adverteixen: La gent gran ve després de missa al matí, i abans d'anar al ball a la tarda. Avui hi ha una ceremonia excepcional: un enterro a les 9.30. És per això que passades les 10 comencen a arribar els primers matrimonis que surten de la ceremonia. "L'esglèsia estava a tope, hi havia gent fora i tot" ens diu un dels primers votants. La meva funció és senyalar amb subratllador groc aquells que venen a votar. Tinc de la N a la Z, del districte de la Barceloneta, del carrer major mirant cap a Ulldecona, per entendre'ns.
Els noms més curiosos
Primer nom curiós del dia: Jose Antonio Camisón. "Aquí no en deuen haver molts de camisons" diu el protagonista del nom. "Ui ui depén on vaigue" contesta el presi amb ironia. Les vocals no podem contenir el riure. Hi ha gent que té complexe del seu nom i altres que tot el contrari. "El meu nom és únic" diu una senyora a la tarda, "no sembla d'aquest poble, és com si hagués vingut de la capital, o de Reus, és molt català, Mira, mira, em dic Misericordia Pi". A la fulla del cens hi ha noms i cognoms, DNI, i ¡¡Data de naixement!! Els votants no tenen cap intimitat! Avui sabré les edats de tots els que vinguin a votar. Entre el presi i l'altra vocal comencem a rastrejar qui deu ser l'elector més gran, en localitzem un nascut a l'any 1919. "Ara té 93 anys".
Els vellets que venen a votar són la cosa més entranyable que he vist mai. Ho expresso en veu alta. I sento que l'altra vocal té la mateixa debilitat per la gent gran que jo. Es treuen el DNI delicadament d'unes fundetes de plàstic on també porten la targeteta de la seguretat social i potser algún, fins i tot, una targeta de crèdit. Molts tenen els dits gruixuts i curtits. I alguns homes les ungles negres d'anar al camp. "Calla, calla", (vol dir espera) "fill que no ho trobo", li diuen al presi. Un dels senyors més grans quan acaba de votar em posa la ma oberta i mirant al sostre a la cara. "Què li falta?", li contesto. No em contesta. Dedueixo que em vol fer una encaixada. I sí, ens dona la mà a tots, agrait d'haver pogut excercir el vot. La presidenta de la taula del costat ens comenta que "a Santa Bàrbara va molta gent gran a votar. Saben el que és no haver tingut aquest dret, i desde la guerra que tenen clara la seva ideologia", diu. "En canvi de joves, en venen pocs". Té raó, molt pocs.
"Mos fotem un fart de votar i no serveix per a res", diu un home de més de setanta anys amb la cara rogenca del sol i vestit amb una camiseta de franela. La gent busca la ranura amb el pols tremolos i la majoria volen posar ells mateixos el vot a l'urna. Abans ho havia de fer el president, diuen alguns. Nosaltres aquest protocol no l'hem llegit enlloc, per tant els donem el gust de posar-lo. Sí sí pose'l vostè mateix...aaa..així, moy bien, cap a dins...diu el presi amablement. Sense dubte este noi té dots per estar de cara al públic i estic segura que ha fet el vot agradable als 219 votants que avui han passat per aquí.
A Santa Bàrbara no ser de CIU és una excepció
La tarda es fa llarga i de 5 a 6 és l'hora més tranquila, o més avorrida, com vulguis veure-ho. Com estem en una sala de descans dels professors, tenim un ordenador amb internet, i d'amagat intentem connectar la Formula 1 per saber què fa Alonso. Ens funciona l'invent. I en pocs minuts el personal de l'administració que vetlla pel correcte funcionament dels procesos i els apoderats comencen a aumentar les visites a la nostra classse. Els apoderats!! Encara no els havia nombrat. Curiosa figura. Abans hi havia interventors -supervisors dels partits polítics pel correcte funcionament del proces-, però a Santa Bàrbara aquestes eleccions no n'hi havia ni un. "No volen ser interventors perque estan obligats a estar tot el dia, en canvi, els apoderats poden venir a recollir les actes i ja està", m'explica un confident. La majoria aclaparadora de CIU es demostra també als passadissos de les escoles. Tots els apoderats que veig són convergents, la majoria d'ells els regidors del poble. No semblen inquisitius, el tracte és amable durant tot el dia. "Al recompte es posen més nerviosos", em diu un altre confident amb veu baixa.
Són les vuit i sona la campana. És tanca el col.legi. Ara és el torn per processar els vots que ens ha portat la xica de correus. En el nostre cas, només ens ha arribat un vot per correu. Un cop inscrit, votem els membres de la taula. "Quan hagueu votat, remeneu bé l'urna que sino sortiran els vostres vots els primers i sabrem què heu votat", diu un apoderat tot seriós. Un dels moments més emblemàtics en que es mescla la solemnitat i el costumbrisme de forma més explícita es quan entra en escena el treballador de la brigada municipal que ve a trencar el precinte de l'urna amb unes estenalles. Sempre m'han impresionat aquestes figures tant trascendents que apareixen disfressades de personatges secundaris. Clac clac i...ja la tenim oberta. Comença el recompte. Primer, fem muntonets i després a contar-los. El resultat a la nostra taula es representatiu de les Terres de l'Ebre. CIU 91 vots, ERC 36 vots, PP 26 vots; PSC 17 vots, SI 7 vots, Iniciativa 7 vots, CUP 7vots i alguns més de minoritaris. Lectura: CIU segueix arrassant a Santa Bàrbara, molts votants d'esquerres planers han optat pel vot sobiranista, La Plana continua sent un poble molt de dretes i hi ha un incipient moviment de partit protesta que pot anar a més, com mostren els vots les CUP i Iniciativa.
Al final han aparegut com per acte de magia, apoderats del PP i d'ERC. Els convergents els miren com si fossin extranys. Alguns ho són una mica, tot sigue dit. Sembla que el PSC a Santa Bàrbara no té ni apoderats. Em fa certa pena que aquest partit hagi acabat així. Potser hauran d'anar al mateix monestir que Navarro a reflexionar, o potser millor, s'han de posar cares noves, tot i que en un poble amb una cantera tant convergent, serà complicat.
Ens en anem a casa amb 62 euros a la butxaca les vocals, i 70 el presi. Tal com estan les coses es un bon sou i com a experiència no ha estat malament. El presi ha anat a entregar els sobres signats i segellats a la xica de correus i no m'he pogut acomiadar d'ell. Llàstima.
