Francesc Barbero és el candidat ebrenc d'ERC a les eleccions europees. Foto: Sofia Cabanes

- Com és una campanya en què va com a candidat, en la qual li toca participar activament, però on sap que no en sortirà escollit?

- El compromís que vaig acceptar quan em van proposar ser candidat per l’Ebre de les llistes d’ERC no era només per als 15 dies de campanya, va més enllà i és el de fer-nos sentir i ser la veu del territori cap als eurodiputats que sortiran escollits durant els 5 anys que dura la legislatura a Europa. La il·lusió és màxima, per què, especialment a l’Ebre, serà una necessitat que hi haja una correcta transmissió cap a Brussel·les.

- És un dels 3 candidats ebrencs en estes europees juntament amb Joan Pere Gómez (CiU) i Montse Castellà (ICV). És important que els partits pensen en incloure membres de cada territori a les llistes encara que sense opcions de sortida?

- Absolutament. Un dels avantatges que tenim a la candidatura d’ERC és que esta vegada només anem en coalició en partits progressistes d’esquerres de l’àmbit dels Països Catalans, no tenim socis de la resta de l’Estat i això ens permet que els candidats territorials tinguem més visibilitat. Els partits que ens ho hem emprès així i que tenim opció de donar veu a gent del territori dintre de la campanya europea l’únic que en podem sortir és reforçats. No deixa de ser curiós que siguem els 3 partits que donem suport a la consulta els que tenim candidat ebrencs, això vol dir que compartim una visió de país complerta.

- Donant un cop d’ull a l’agenda diària d’actes per a estes europees, ERC destaca segurament com el partit més actiu, amb més actes a tots els racons del territori.

- Ens la prenem seriosament esta campanya. Això és obvi. Des de molts municipis i moltes seccions locals ens han demanat de fer acte i nosaltres contentíssims de que el territori tinga inquietuds i ganes de participar de la campanya.

- El que lamenten molts electors és que els partits que estan per la consulta no hagen fet finalment una candidatura conjunta.

Si hagués sigut una candidatura realment unitària, és a dir, dels 5 partits que estan per la consulta, ICV, CDC, Unió, ERC i les CUP hagués sigut, sense dubte, una llista mot potent i totalment positiva per al procés, a més s’hi haguessin pogut incorporar perfectament gent de l’espai socialista català que estan a favor de la consulta. Des del moment en què es frustra des de bon inici l’absoluta unitat de tots els implicats, les fórmules que es van plantejar acte seguit ja no eren ben bé unitàries i això podia comportar el perill de que algú se sentís exclòs del procés.

- Com valora el tàndem Terricabras-Maragall?

- A mi em sembla que és una síntesi del que ha volgut ser la candidatura. Ni Terricabras ni Maragall són militants d’ERC. Terricabras és independent i Maragall simbolitza el pas que molta gent de la socialdemocràcia catalana han fet estos últims temps adoptant postures independentistes. La confluència d’estos dos exemples en una candidatura on hi ha un fort component de partit, però no als llocs destacats. Això és una molt bona carta de presentació per exemplificar l’obertura de mires que volem seguir en tot el procés.

- El paper que juga Maragall dins la candidatura que pot ajudar a arrossegar tot este sector del socialisme que està per la consulta?

- Com a mínim hauria d’ajudar a fer reflexionar i a posar en valor que si gent contrastadament socialista com Ernest Maragall i la gent del grup Catalunya Socialisme i Llibertat que també estan integrats a la nostra candidatura han fet el pas, ha de servir almenys per què l’espai socialista catalanista reflexione al voltant de cap a on el seu partit de referència fins ara els està portant i dixar portes obertes a àmbits de col·laboració amplis i noves aliances. L’esquerra catalanista ha tingut sempre un paper destacadíssim en la conformació de majories a este país i no podem evitar que el Parlament Europeu en queda al marge.

- ERC està en disposició de superar CiU en estes europees?

- Ho diuen algunes enquestes. No em trau gens la son. L’important és que en este país per primera vegada els dos partits principals del catalanisme siguen dos partits d’herència catalana, sobiranistes i que a més estan en condicions de disputar-se un a l’altre l’hegemonia i el lideratge dels processos. A ERC sempre ho hem dit, “mai serem independents si només hi ha un partits independentista”.

- Com valores les darreres notícies que s’han general voltant del Castor i quin paper hi pot jugar europa?

- Les darreres notícies no fan més que reafirmar-nos en que ha sigut un nyap des de bon començament. La única solució viable ara mateix és tancar-lo de manera definitiva el més aviat possible. El Castor reposa sobre uns bons emesos pel Banc Europeu d’Inversions (BEI). Si el BEI s’hi va prestar era per què tenia l’aval del Govern espanyol respecte el projecte. És un d’aquells exemples que a mi m’agrada posar de com Europa s’ha desentès del que es feia amb els seus diners a l’Estat, subvencionant un projecte sense demanar mínimes garanties.

- Cañete apunta com a comissari. Quin perill significa per a les Terres de l’Ebre?

- Cañete ens té al punt de mira. És el ministre transvasista per excel·lència, l’impulsor del PHN de 2001. Aquell que vam poder aturar. Ara n’ha après i ha buscat subterfugis i maneres més opaques d’intentar transvasar l’Ebre. Que fos escollit comissari seria una molt mala notícia per a l’Ebre. L’única manera que tenim de fer oposició a Cañete és amb els nostre eurodiputats. Mentre no tinguem república catalana no podem escollir cap comissari directament.

- Europa pot ser el nostre aliat en la lluita contra el caragol poma?

- Sí, aquí tenim una cosa que ens va a favor, que és la declaració de l’Ebre com a Reserva de la Biosfera. Europa és conscient que els espais naturals d’alt valor ecològic s’han de protegir i s’hi ha de destinar recursos. Però més enllà d’això ens convé anar a buscar reconeixements, solucions, necessitats que al territori no podem cobrir amb el nostre esforç. Hem de tenir en compte que tots els diners que arriben a l’agricultura catalana arriben d’Europa, però passen pel sedàs del ministeri d’Agricultura.

- Europa pot jugar d’àrbitre en el procés català?

- Europa ha de jugar d’àrbitre. És el paper que li hem encomanat. El que ens frustra als que som europeistes es veure com Europa defuig del seu paper d’àrbitre al continent. Des de la crisi dels Balcans fins a la última d’Ucraïna, acostuma ser bastant galdós i en part ho és per què manen més els Estats que els parlamentaris. La nostra ambició és que el Parlament tinga un paper més important del que té ara i puga empènyer la comissió a participar amb veu única en estos conflictes. En un procés català que té la democràcia com a eix, no s’entendria que Europa no hi intervingués per fer d’àrbitre.

- Diu que el seu compromís en estes eleccions europees no es basarà només en fer campanya estos 15 dies. Durant els propers 5 anys què farà?

- Em poso a disposició de qualsevol ciutadà ebrenc que vulga fer arribar als eurodiputats d’Esquerra qualsevol inquietud o tema relacionat amb Europa. Els eurodiputats també s’han compromès a xafar territori i a destinar una de cada 4 setmanes a tornar a Catalunya i recórrer el país de d’alt a baix recollint propostes. De totes maneres, tenim tota l’estructura d’ERC a les Terres de l’Ebre per a recollir estes possibilitats d’actuació a Europa i canalitzar-les.