Divendres passat 6 de març, la Federació de l'Ebre d'Esquerra va organitzar la jornada Governs oberts: transparència i participació per explicar als seus càrrecs electes en les properes eleccions municipals dues de les principals prioritats del programa d'ERC en la formació dels nous ajuntaments: la transparència en la gestió i la participació ciutadana. A la jornada, hi van participar experts en la matèria com Martí Olivella, director de Delibera, processos participatius i transparència; Francesc Osan, exdirector de participació ciutadana de l'Ajuntament de Barcelona i Gemma Calvet, diputada ponent de la Llei de Transparència.

Vostè ha estat ponent d’ERC a la llei de transparència accés a la informació pública i bon govern que ha d’entrar en vigor a partir del 30 de juny. Per què esta llei suposa un punt d’inflexió?
Perquè la llei el que busca és establir un nou vincle entre la ciutadania i l’administració, entenent que la res pública exigeix una altra manera fer. I quina és aquesta altra manera de fer? Doncs, garantir la màxima informació de tot allò que té a veure amb el diner públic i també de tot allò que té a veure amb les decisions públiques. Del com, del per què, i de quina manera.

Una de les principals novetats del text és que incorpora el silenci positiu de l’administració. Què implica?
El dret d’accés a la informació és un dret subjectiu de la ciutadania que la llei catalana garanteix en la mesura que obliga l’administració, reforça l’obligació que té l’administració ja de sempre, de resoldre les peticions dels ciutadans i ciutadanes i, en aquest cas, si no es resol, contràriament al que s’ estén sempre, que és denegar, aquí s’estén que es concedeix aquest dret d’accès. Sempre limitat per alguns supòsits que la llei decideix, com la confidencialitat, el secret professional o temes de seguretat pública, però el que sí és important és que la ciutadania, per estrènyer aquest vincle amb l’administraci, sàpiga que té dret a que se li lliuri la informació que demana relativa als afers públics.

Quines són les principals diferències respecte la llei espanyola?
Per exemple, la més rellevant, són els subjectes obligats per la norma.  Una d’elles és el fet que nosaltres no sols obliguem a les administracions sinó també a totes aquelles entitats públiques i privades que reben subvencions o fan contractes amb l’administració pública. O també per exemple els partits polítics o fundacions que també tenen relacions amb l’administració pública. També aquelles empreses que gestionen serveis d’interès general estan obligades per la llei de transparència, per exemple, en el cas de les que afecten a subministres elèctrics, aigües, telecomunicacions, ...

La llei també determina que si un 40% del volum de l’empresa privada és de contractes públics, també estan obligades per la norma i, d’altra banda, totes aquelles empreses que gestionen serveis d’interès general i, en aquest cas, estem parlant de subministres i energia, aquelles, amb independència que contractin o no amb l’administració, també estan obligades per la llei.

Ha vingut precisament a les Terres de l’Ebre per parlar de transparència. Tenint en compte que la llei entra en vigor a partir del 30 de juny veu preparats els govern locals per assumir estos canvis?
Crec que el més important és donar molta tranquil·litat a les administracions locals, per a què aquesta llei la visquin més com una oportunitat de canvi que no com una càrrega administrativa. Perquè el que planteja és un codi de valors i el que planteja és una nova manera de fer que ERC especialment té molt incorporada com a partit republicà que és i com a partit que creu que l’ètica pública ha de ser l’eix de la conducta de l’administració. Per tant, aquí el que nosaltres ens plantegem és que la Llei de Transperència és un instrument de transformació de la cultura de l’administració i de la política. Un instrument per la nova política i un instrument també per estrènyer el vincle entre la ciutadania i la democràcia.

Quins dubtes li plantegen els companys de partit que treballen als ajuntaments sobre la llei?
Bàsicament, que aquesta llei no generi una càrrega econòmica per als municipis i, en aquest sentit,  jo espero que el Govern ajudi als municipis a dotar-se de recursos per poder-la assumir, però també és una oportunitat. La llei, des del punt de vista de les assumpcions dels treballadors públics, és un repte per  incorporar els propis treballadors públics com a subjectes actius de compliment d’aquesta llei. I, per tant, també com a subjectius actius del canvi. I aquesta és al gran oportunitat que  ofereix la llei de transparència. Que siguin també els treballadors públics els que portin el timó del canvi de rumb.

I ara que es parla tant d’estructures d’Estat. La transparència hauria de ser una de les estructures d’un futur estat català?
Per a nosaltres és un eix estructural del nou estat. I evidentment és l’antídot contra la corrupció, l’antídot envers les conductes il·lícites i l’antídot també envers els conflictes d’interessos que afavoreixin interessos privats que es beneficien d’allò públic.

La jornada en la que vostè ha participat sobre governs oberts, transparència i participació va encaminada, segons ERC, precisament a anar més enllà dels llindars que fixen les noves lleis. En quins aspectes s’han proposat avançar-se en els paràmetres que marca la llei?
La jornada d’avui és l’inici d’un procés que passarà per creure en un procés de canvi. I les coses no es faran d’un dia per un altre sinó que primer de tot hem de converce’ns que ens hem d’implicar tots plegats en aquest canvi i que hem de treballar per a què aquesta llei sigui realment un instrument d’utilitat col·lectiva. I en aquesta mesura creiem que avui aquesta sessió és molt important per empoderar a tots els futurs regidors i regidores a ser capaços d’implementar en les seues realitats tots els horitzons i reptes que aquesta llei comporta.

En la jornada d’avui, hi han participat també membres d’Avancem. Com valora l’acord entre ERC i Avancem per presentar una trentena de candidatures conjuntes en les properes eleccions municipals?
Jo cec que créixer i unir forces des de les diferències és el que ens demana la gent. Per enfortir el projecte d’un estat independent el que hem de ser és acollidors, generosos i ser capaços de teixir sinèrgies i especialment l’esquerra, que sempre ha tendit molt més al fraccionament que no pas a la capacitat de confluir. Jo penso que aquest esforç de confluència és molt meritori en el moment en què el partit liderat per Oriol Junqueras està fent aquesta gran aposta de creixement i de compartir i és una generositat també de la pròpia militància d’ERC que és capaç d’acollir i de crear un espais de coalició des de baix fins a dalt qui siguin per créixer i per confluir en projectes.