La propietat de les restes del castell d'Ascó estava dividida en tres parcelles, de diferent titularitat. El passat mes d'agost, el consistori va adquirir-ne les dues primeres, propietat d'un únic titular, que sumen 19.958 metres quadrats de superfície, per un preu total de 117.469,69 euros, d'acord amb la valoració duta a terme pels serveis tècnics municipals i amb l'informe favorable del Departament de Governació i Administracions Públiques. El mateix procediment es va fer servir per adquirir ara la tercera parcella, propietat de dues particulars i de 7.890 metres quadrats, per un preu total de 36.927,10 euros.
"Hem fet realitat una vella aspiració del poble d'Ascó, i a partir d'ara, per fi, podrem treballar per consolidar les restes", ha manifestat l'alcalde d'Ascó, que preveu iniciar enguany els estudis tècnics per actuar a les restes del castell.
El castell d'Ascó té un origen incert, tot i que diversos autors especulen amb la possibilitat que en època preromana hi hagués un far que servia de guia per a la navegació fluvial. Entre els segles d'ocupació musulmana (segles VIII a XII), la fortalesa fou la residència del valí de Siurana, i els seus dominis s'estenien fins als peus del Montsant. Després de la reconquesta, el rei Ramon Berenguer IV va cedir el castell a l'Orde dels Templers, que la van ocupar fins a que es va extingir el 1308. Com el de Miravet, el castell d'Ascó també va patir el setge, ordenat pel rei Jaume II qui, l'any 1318, va donar-lo a l'Orde dels Hospitalers de Sant Joan de Jerusalem. Aquesta Orde va tenir presència a Ascó fins al segle XIX, tot i que el castell va servir de fortalesa durant la Guerra dels Segadors (1640) i va patir una greu destrucció. Més endavant, a la Guerra de Successió i posteriorment amb les guerres carlines, el castell va ser desmantellat. Avui en dia es poden observar dues estructures: una torre d'origen àrab i una garita de construcció gòtica.
Foto: Ajuntament d'Ascó.
