De fet, l'Estat ha denunciat, a més de l'Aldea, altres municipis catalans que també han aprovat la declaració, de manera que és molt possible que en els propers dies siguen altres ajuntaments -Igualada, Girona, Viladamat, Celrà, Sant Julià de Ramis, Borges, Cervià i el Consell Comarcal de les Garrigues- els que reben també la notificació. En el seu afany colonial, la delegada del Govern a Catalunya, Maria de los Llanos de Luna, també ha emprés una creuada per posar rectes els Ajuntaments que han gosat treure la bandera espanyola de les façanes, fet que els marca clarament com a sospitosos d'independentisme.
L'alcalde de l'Aldea, Dani Andreu, que ha demanat assessorament legal a la Diputació de Tarragona, ha lamentat l'actitud de la Delegació i considera que el recurs no és més que una mesura de pressió: "Pensem que és una manera de perdre el temps, i segurament ens farà perdre també els diners, i s'està deixant de banda allò que hauria de ser una praxi política: dialogar i respectar". Segons Andreu, "l'únic que ha fet el nostre Ajuntament és traslladar una voluntat popular, i ens crea una certa hilaritat el fet que la Subdelegació es dedique a perseguir estos temes tot i la problemàtica de corrupció que hi ha i la manca de recursos que tenim, en lloc de respectar allò que sent el poble".
Cal recordar que entre les gairebé 200 localitats catalanes que han aprovat la declaració, n'hi ha una dotzena d'ebrenques, inclosa l'Aldea, com són Tortosa, Amposta, Móra d'Ebre, el Perelló, Deltebre, l'Ametlla de Mar, la Ràpita, Alcanar, Santa Bàrbara, Miravet i Arnes.
El portaveu de l'executiu català i conseller de Presidència, Francesc Homs, ha garantit el suport "polític" i "jurídic" als ajuntaments perseguits per Maria de los Llanos de Luna que ho demanen.