Les consignes nacionals i la decisió sobre si cal avançar cap un estat propi, o no, eclipsaran probablement les reivindicacions territorials, que es mantenen en el reclam d'infraestructures i mesures per a la reindustrialització.
Mentre CiU, que tornarà a dur la campanya als 52 pobles i a les EMD de les Terres de l'Ebre, vol agafar el tren de la majoria absoluta amb lo promesa de construir un estat propi i promoure un referèndum la propera legislatura, la resta de partits lluiten per evitar-la. El PSC, fent didàctica sobre el federalisme amb conferències a diverses poblacions del territori (a part dels actes convencionals de campanya), mostrant suport cap a la consulta i reivindicant els drets socials, aspira a no perdre el segon lloc al Parlament, una plaça que li disputaran ERC i PP. Precisament els republicans presentaran com a plat fort un full de ruta legal cap a l'Estat propi, basada en l'opinió i en l'estudi de destacats juristes. Mentre que Iniciativa farà valdre la preservació dels drets socials, en la construcció d'aquest estat, per augmentar la seua presència a la cambra catalana.
Les cares ebrenques
Respecte els comicis de fa 2 anys els noms dels 'caps' de llista ebrencs -per qualificar els polítics del territori més ben posicionats a les candidatures- presenta canvis. Ja no hi són ni Xavi Pallarès, ni Francesc Sancho entre els llocs de sortida de CiU, tampoc Joan Bertomeu al PP, ni Jaume Forcadell per ICV.
Els que estan més ben posicionats per anar al Parlament són la tortosina Meritxell Roigé, que repeteix com a 4, i l'ampostina Anabel Marcos de 6, per CiU,-que repetirien- i Lluís Salvadó, per ERC (de 2). També és probable, però no del tot segur, l'entrada, de nou, de Núria Ventura, que si bé en els passats comicis anava de 2, ara, com a 3, les enquestes més pessimistes la situen fora de la cambra catalana. En una situació més bona es troba la candidata d'Unió Mila Fernandez, com a 10 a les llistes de CiU. Totes les enquestes la situen com a diputada de nou, tot i l'aferrissada lluita que ha mantingut amb Joan Josep Malràs per ocupar aquest lloc.
Tot indica que si els socialistes perden un dels seus diputats a la província aquest faria cap a ERC. També pot caure un dels 3 diputats del PP, que quedaría perjudicat per una pujada de Ciutadans, que si bé, no trauria suficients vots com per aconseguir un escó, robaría bastants votants populars. Si això es dóna, de ben segur que CiU arribarà als 10 diputats. El més difícil de tot es preveure què passaria si el PSC es quedés únicament amb 2 diputats. En aquest cas al combat entre CiU i ERC per aconseguir-lo, podria sumar-se ICV, l'escó, en concret, del tortosí Jordi Jordan.
Tot i que, a priori, les possibilitats d'obtindre diputat a la demarcació de Tarragona per par de les CUP són nul·les, menció especial mereix el suport que han trobat a les Terres de l'Ebre per part de destacats membres provinents dels moviments socials del (sanitat, educació, PDE, moviment sindical, cementiri nuclear...) de les 4 comarques.
Seguiment d'aguaita.cat
Durant aquesta campanya aguaita.cat els oferirà un cobriment especial dels mítings centrals que es produiran a les nostres terres així com entrevistes als candidats ebrencs.
Els nostres seguidors de Twitter podran comentar i seguir en directe els actes centrals de campanya.
