En un cartell que han difós a través de les xarxes socials, la CUP Ebre posa cara, a més, als que considera responsables d'esta progressiva privatització de la sanitat pública, entre els quals es troben l'alcalde d'Amposta i president del Consorci de Salut, Manel Ferré; el seu antecessor a l'alcaldia d'Amposta i gerent de l'àrea d'Empreses Públiques i Consorcis del CatSalut, Joan Maria Roig; l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel; el directiu de CatSalut i exalcalde de l'Ampolla, Francesc Sancho, i el president d'Ambulàncies Baix Ebre i imputat pel cas Innova, Bernardo Coslado.
Pel que respecte als plans funcionals que s’han impulsat al Tarragonès i al Baix Penedès, les organitzacions denuncien que la participació de Santa Tecla mostra clarament la intenció de la conselleria. Ho evidencien amb diferents característiques del conveni signat entre les tres institucions promotores (ICS, GIPSS i Santa Tecla), com ara el tipus d’especialitzacions mèdiques objecte dels plans funcionals; la contractació de personal per coordinar estos plans funcionals per part d’una de les empreses públiques; la participació "sobrerepresentada" de Santa Tecla al Consell Rector dels Plans Funcionals...
En este sentit, les entitats que impulsen esta campanya consideren que la lluita de la societat i els professionals sanitaris de Ponent i Pirineus contra el Consorci Sanitari de Lleida ha estat el que ha aconseguit frenar el pla de la conselleria d’impulsar estos ens arreu del territori autonòmic. La figura del Consorci implica la creació d’un ens on hi participen tots els prestadors de la sanitat pública, ja siguen de titularitat pública o privada. Per este motiu, les entitats en defensa de la sanitat pública denuncien que estos instruments –dissenyats per l’empresa PriceWater House per encàrrec de l’imputat Josep Prat- "representen una privatització de la sanitat pública".
Esta campanya no sols es desenvoluparà a les dos comarques afectades pels plans funcionals, sinó també a les comarques del Camp i les Terres de l’Ebre, ja que una de les sospites principals d’estes entitats respecte els convenis signats, és que tant l’ICS com el GIPSS tenen centres sanitaris fora de les dos comarques que abasten el conveni, la qual cosa podria significar una porta d’entrada de Santa Tecla a estes comarques, on la gestió l’ostenta quasi en monopoli SAGESSA i la Fundació Vilaniu i l’empresa municipal Gestió Pius Hospital de Valls.
A parer de les entitats promotores, este és un dels indicis que els hi fa creure que els plans funcionals són l’avantsala per la creació d’un Consorci Sanitari a l’estil del que la Generalitat –conjuntament amb les empreses sanitàries privades d’aquelles comarques- pretén tirar endavant a Ponent i Pirineus.
