L’executiva intercomarcal d’Unió Democràtica a les Terres de l’Ebre va aprovar anit per la majoria dels seus membres (11 vots a favor, 2 en contra i una abstenció) la seua dissolució “política i jurídica” per les seues discrepàncies amb la direcció nacional del partit. La seua sortida suposa també la baixa del partit i avança una desfeta sense precedents a nivell territorial que arribaria a la dissolució “d’entre el 80 i el 90%” de les executives locals, segons han avançat este matí els membres sortints de la executiva intercomarcal en una roda de premsa. Tots ells, a més, deixaran la militància del partit en els propers dies i asseguren que els acompanyaran almenys un centenar més de militants amb dret de vot, que són pràcticament la majoria, si es té en compte que la formació democristiana té al territori uns 160 militants amb dret de vots d’un total de 300 que tindrien un status de simpatitzants.

En una compareixença davant dels mitjans de comunicació el fins ara president de la intercomarcal d’Unió a les Terres de l’Ebre, Juanjo Malràs, ha exposat els principals motius que han dut l’executiva territorial a prendre esta decisió.  “Des de fa temps venim arrossegant un malestar per la deixadesa en el principi de subsidiarietat que des de la seu central s’ha aplicat amb molts acords sense tenir present les Terres de l’Ebre”, com ara en temes de representació institucional.  Ara bé, el detonant arriba amb la presentació de la pregunta de la consulta interna d’Unió, que produeix la primera fractura amb el sector més independentista del partit. “Aquí al territori vam rebutjar la pregunta proposada per la direcció en un 75%. Era una pregunta molt ambigua que no reflectia el sentiment de les persones”, ha subratllat Malràs. Després de la consulta va arribar, segons han exposat “la falta de diàleg en el sí dels òrgans màxims de presentació”. “Vam demanar que s’arribés a un consens, tenint en compte que els resultats van ser de 51% a 46%, amb  125 vots de diferència, però la direcció ha irat pel dret i s’ha expedientat als membres crítics de l’executiva”.

Què passarà a partir d’ara amb els càrrecs electes del partit i amb tots aquells que dixen de militar a Unió? “No volem deixar orfes a estos militants. Continuarem donant suport al projecte pels qual ens vam unir i ens mantindrem en el càrrec”, ha anunciat Malràs. De manera que tots els regidors electes i membres amb responsabilitats institucional crítics continuaran en els seus llocs. Es preveu, però, que la majoria s’unisquen a la plataforma Hereus d’Unió 1931, on ja hi figuren nom com de Gispert, Rigol i Antoni Castellà. Una plataforma que seria constituiria la llavor d’un futur partit.

La decisió de l’executiva territorial deixa el territori amb un buit de poder, que s’haurà de resoldre amb la constitució d’una gestora o convocatòria d’eleccions.  Un dels membres de la que ha estat fins ara l’executiva territorial del partit favorables a la direcció és l'exregidor tortosí Joan Caballol, que precisament va ser un dels dos membres que va votar en contra de dissoldre l’executiva.