La ressaca de la Via Catalana ja està digerida. Després de les alertes enceses durant les setmanes prèvies perquè els trams de la Via Catalana a les Terres de l'Ebre no s'estaven omplint, el territori té ganes de treure pit davant la resta de Catalunya i dixar clar un fet que aquí era una evidència, però la lectura potser va quedar esbiaixada per a part dels catalans: les dificultats venien per l'escassa densitat de població i no per una inferior implicació independentista. De fet, diverses formacions polítiques admeten disposar d'enquestes que certifiquen que la progressió del sentiment independentista en els darrers mesos ha estat exponencial a l'Ebre.

"No és cap descobriment que històricament el sentiment nacional a les Terres de l'Ebre no era tan important ni responia als mateixos paràmetres que a la resta del país", afirma el diputat de Sant Carles de la Ràpita Lluís Salvadó, secretari general adjunt d'Esquerra Republicana de Catalunya. Ara bé, "actualment –seguix-, no només és equiparable al de la resta de Catalunya, sinó superior al d'algunes zones", afirma. En la mateixa línia, l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, assegura que "fins i tot és més elevat que a moltes altres parts del territori català, com ara les àrees metropolitanes de Tarragona i Barcelona, de fet, si es fes ara un referèndum els resultats serien millors aquí". "El problema no està a l'Ebre", afegix. Una mostra evident, comenta, va ser la resposta ciutadana a la cadena humana prèvia a la Via que es va celebrar a Tortosa: "Fa dos anys no s'hagués ni pogut imaginar", comenta.

"És cert que de cara a fora possiblement es va generar algun dubte i una certa sensació de menor compromís, però la gent ha entès que més que una qüestió de compromís era una realitat física d'haver de cobrir un territori molt gran amb una densitat de població molt baixa", afirma Salvadó. La regional de l'Assemblea Nacional Catalana a l'Ebre ho tenia clar des del principi: "La causa de la inquietud durant els prolegòmens no va ser per falta d'implicació de la gent de l'Ebre, una cosa que va quedar més que demostrada a l'hora de la veritat", apunta Irene Fornós, coordinadora de l'ANC al territori. I finalment, Catalunya ha de saber que "fins i tot els trams de l'Ebre van ser dels de major densitat de participants del país", amb dobles i fins a triples vies, afegeix Marcel Guiu, coordinador de la Via a l'Ebre. És cert que la massiva afluència de manifestants en bona part es va deure a la formidable resposta de participants de tota Catalunya a les diverses crides fetes per l'ANC per desplaçar-se fins a omplir els complicats 123 trams que separaven l'Ametlla de Mar i Alcanar. Uns 70 quilòmetres, dels 400 pels quals va discórrer la Via, per a una població de 180.000 habitants. Això és un 18% del recorregut global, per amb prou feines un 2,3 de la població total catalana. El mèrit, en bona part, és també de l'organització: "Teníem molt entusiasme en quedar bé, que la gent s'importés una bona impressió, i crec que se l'han endut", assegura Guiu. "Si d'alguna cosa ha servit ha estat per cohesionar l'Ebre més del que ho estava i per donar a conèixer este territori a la resta de Catalunya", conclou.