Lligat a este despoblament, i com al conjunt de les Terres de l'Ebre, la fuga de joves per treballar o formar-se, la majoria cap a poblacions a un mínim de 100 quilòmetres de distància, ha estat una constant en les últimes dècades. Una distància que sembla més gran vivint en una comarca on les infraestructures viàries són molt limitades i les ferroviàries pràcticament inexistents.
L'economia d'esta comarca no s'ha recuperat totalment de la crisi, amb un decreixement del PIB comarcal de 2,6 punts els anys 2016 i 2017. L'impuls dels emprenedors locals està permetent cert desenvolupament del sector serveis en camps com l'hostaleria o el comerç, que aporten xifres positives, malgrat tot. I és que el turisme, de la mà d’una eclosió vitivinícola que lliga amb la conservació del paisatge i amb la pròpia essència rural de la comarca, aporten aires revitalitzadors capaços d'il·lusionar l'imaginari col·lectiu.
Per tornar a la notícia principal, amb tots els enllaços a les 42 comarques i les 10 problemàtiques, pots clicar aquí.
Les problemàtiques que marquen la campanya electoral a cada comarca