Els membres de la nova gestora. D'esquerra a dreta, Josep Pitarch, Anna Ariño, Joan Sabaté, Esteve Terradas, Albert Alarcón i Manel de la Vega Foto: S.CDesprés de dos setmanes de silenci, la comissió gestora que substitueix el Consell de Federació del PSC a les Terres de l’Ebre ha donat la cara. Ho ha fet de la mà del qui la presidirà, el secretari d’organització del PSC, Esteve Terradas i dels càrrecs ebrencs que la compondran i que en el seu dia va avançar aguaita.cat.
“Una comissió gestora al nostre partit i d’acord amb els nostres reglaments i estatuts es fa en un moment de crisi. Aquesta és una situació que de cap manera volem passar per alt ni amagar”. “Vagi per endavant que al PSC no sobra ningú, al contrari. Crec que falta gent que no hi és, o gent que hi ha estat i que se’n ha anat. La nostra voluntat és la de sumar, la d’establir consensos, establir diàlegs i decisions el màxim de compartides possible”, les paraules inicials de Terradas responien, sens dubte, al profund malestar generat en molts sectors del socialisme ebrenc arran de la decisió d’apartar Ventura, com a diputada díscola, dels seus càrrecs orgànics i d’imposar posteriorment este òrgan gestor.
Terradas s’ha esforçat en subratllar que la gestora “ha de funcionar el temps imprescindible per superar aquesta situació de crisi. “No tenim cap intenció de perpetuar-nos en aquesta situació. La nostra voluntat és que el partit al territori trobe el seu moment i trobe l’oportunitat per trobar els seus organismes de direcció política al més aviat possible”. Tot i això no ha pogut concretar quant de temps Joan Sabaté, Josep Pitarch, Anna Ariño, Albert Alarcón i Manel de la Vega juntament amb ell mateix com a president, hauran de comandar el partit al territori. “Ens correspon a nosaltres portar la direcció del partit aquí, tenim la legitimitat de prendre decisions sobre la gestió més quotidiana”. “La decisió sobre la temporalitat està a les nostres mans, quan pensem que la crisi per la qual passem ja està superada serà nosaltres qui tindrem la potestat de decidir convocar l’organisme oportú per poder triar una nova direcció. Ara per ara no volem posar-nos un termini”.
Però la veda de les preguntes de la premsa, que feia dies que esperava la compareixença, s’ha obert i el secretari d’Organització del PSC ha hagut de torejar. Sovint, al més pur estil Infanta Cristina. Primer ha hagut de parlar sobre les formes i el malestar generat entre aquells membres de l’anterior executiva als quals no se’ls hi ha comunicat que han estat rellevats dels seus càrrecs: “Una gestora és sempre un signe de crisis. És una mesura traumàtica, perquè vol dir posar en suspens una direcció triada per posar una direcció diferent. Nosaltres som un partit que funcionem democràticament amb estatuts i reglaments. Els estatuts no son voluntats burocràtiques sinó que serveixen per garantir la voluntat de drets o de deures. El cessament de les funcions d’un primer secretari implica el cessament de l’organ de direcció”, ha argumentat.
Segon assalt. S’havia intentat imposar en anterioritat una comissió gestora?: “La única raó que justifica l’acord de l’executiva del partit per establir aquesta comissió gestora és l’acord de la Comissió de Garanties de cessar, temporalment, la Núria Ventura com a primera secretària i de tots els seus càrrecs orgànics. Aquesta és la única raó”. Terradas no ha volgut ni mencionar conflictes oberts i latents entre el Consell de Federació presidit per Ventura i els sectors més afins a Joan Sabaté i Joaquim Paladella, com la denúncia d’una sèrie d’actes a la Comissió de Garanties i les relacions amb la UPTA, tot i que se li ha preguntat directament. “El funcionament de l’antiga direcció del partit a les Terres de l’Ebre no tenia discrepàncies de fons, però sí que hi havia un constant diàleg sobre millorar alguns aspectes de la gestió orgànica de l’antiga direcció. Conflictes, no. Tenim 16 federacions i amb totes tenim elements de diàleg, de diferència de criteri, que resolem a partir del funcionament democràtic del partit”.
Tercer assalt. La carta d’una cinquantena de càrrecs i militants ebrencs reclamant que Ventura, Geli i Elena retornen a les seues funcions i que manifestava que no reconeixen la gestora imposada a la Federació de l'Ebre. “He llegit la carta. Hem sembla una carta que s’ha de llegir amb tot el respecte, perquè són companys amb responsabilitats. Entenc que els produeixi disgust, però agradi o no agradi aquesta gestora està aquí i desenvoluparem les nostres funcions amb diàleg i si puc amb tota la gent que ha firmat aquesta carta”. “Jo mateix he fet arribar aquesta carta a la comissió de garanties. De moment no hi ha resposta, suposo que la tindran en consideració”.
Quint assalt. Les baixes. “No tinc quantificat el número de baixes”. “El meu interès es poder parlar amb cadascuna de les persones que ha signat el manifest i amb tots els responsables i orgànics i municipals del partit”, també amb Núria Ventura i amb Marc Mur, ha afirmat. Malgrat tot, l’alt comandament del PSC ha volgut subratllar que “hi ha camí de retorn”. “Falta molt per les eleccions, estem en un país on la relaitat canvia d’un dia a l’altre”.
Sabaté pren el timó
L’únic membre de la nova gestora que ha pres la paraula ha estat el primer secretari del PSC a Tortosa i senador Joan Sabaté, qui s’ha prefigurat com el nou líder del partit a l’Ebre destacant ja la feina empresa en el sí de la gestora. “Avui ens hem reunit amb els sindicats. Les dades d’atur i situació per la qual passem obliguen les institucions i les formacions polítiques a actuar. Hem encetat línies de renovada col·laboració amb els sindicats i hem plantejat la possibilitat d’impulsar un pacte econòmic i social a l’Ebre, un gran acord de prioritats de per on ha de passar la necessària recuperació econòmica”, ha explicat.
Sense nombrar qui les defensarà, Sabaté ja ha avançat la presentació de dos propostes de resolució al Parlament per fomentar “pactes d’ocupació”i “demanar una discriminació positiva a les Terres de l’Ebre”. L’altra, demanarà un impuls al Port dels Alfacs. Al Senat, també defensarà una moció per a que el Govern Espanyol impulse l’estació de mercaderies de l’Aldea.
