Era un compromís electoral i el passat divendres 8 de gener es va cumplir. Uns 600 veïns van voler presenciar en directe l’assembla informativa amb la que el govern d’Amposta pretenia donar compte de la situación de la ciutat i de l’Ajuntament. Els pressupostos d’enguany, els comptes econòmics del Consistori, l’hospital i les empreses municipals i també projectes de l’executiu per afavorir l’ocupació van ser alguns dels principals temes exposats, però si en va haver un que va centrar l’interès, i que a més va comptar amb la visió contraposada de l’actual executiu, i de l’alcalde anterior, el convergent Manel Ferré, que va prendre la paraula en el torn de preguntes, va ser l’estat i previsions d’obertura de la nova residència d’avis de la ciutat. L’alcalde republicà Adam Tomàs va exposar les dificultats en què s’ha trobat el govern per obrir-la, va plantejar els dubtes sobre la seua viabilitat i va comprometre’ls a “posar tots els mitjans per obrir-la”, previsiblement al juny. Ferré va etzibar-li que si l’anterior equip de govern seguís al poder “ja estaria oberta”, afirmació a la que Tomàs va respondre: “Com el centre de rehabilitació, sense llicència d’activitat, o el cine, sense llicència d’activitat”.

“El projecte no sé si va néixer coix o amb mala pata”, va començar l’alcalde, tot recordant els antecedents urbanístics que van acabar condicionant el futur de la nova residència d’avis d’Amposta, i que encara s’arrosseguen. Un centre de 10 places que roman tancat mesos després que, poc abans de les eleccions, es fes una inauguració política bàsicament de cara a la galeria. No es podía obrir encara, va explicar Tomàs divendres a l’assemblea, perquè no estava enllestit el subministrament elèctric, una deficiencia que no pot subsanar-se fins d’aquí a dos mesos aproximadament. Les obres pendents de la cuina, i més recentment un informe dels Bombers que obliga a paliar altres dèficits, seguixen endarrerint l’obertura. L’alcalde també va plantejar els dubtes sobre la viabilitat económica de l’equipament, tenint en compte que a hores d’ara la Generalitat no ha concertat noves places, i compta amb les 80 de la residència en actiu. “La nostra voluntat d’obrir-la hi és tota, però no es pot ara encara, i una altra cosa és què farem per tirar-la endavant. Una opció és que la Generalitat es comprometa a fer més places públiques, o a pagar el dèficit anual, que pot anar d’entra 115.000 euros l’any a 400.000, perquè si no es fa una operació de traspàs de lloguers és deficitària”, va afirmar. També, però, hi ha altres vies “com ara que el Banc de Sabadell d’avinga a finançar el crèdit a 50 anys, com tocaria…”. En tot cas, va afegir, “ho estem estudiant i prendrem una decisió”.

Cap dels punts detallats per Tomàs van convèncier l’anterior alcalde, Manel Ferré. Ni la llum, apuntant que altres residències funcionen amb l’alta provisional, ni la cuina, perquè “es podria subministrar el menjar amb el càtering de la residència actual”. A més, va defensar que econòmicament “pot funcionar perfectament”. “Si haguéssem governat nosaltres la residència estaría oberta”, va assegurar. L’alcalde no va quedar callat: “S’hauria obert, possiblement com motes coses, com el centre de rehabilitat sense llicència activitat, com el cine, sense llicència d’activitat, com el contador que hem trobat ha pagat l’Ajuntament 40.000 euros de llum… les però les coses es fan ben fetes”, va respondre.

Una treballadora de l’actual residència, que va lamentar l’estat de degradació de l’actual residència, i el familiar d’un avi de la ciutat van reclamar que, més enllà de picabaralles polítiques, es pose en marxa el nou equipament tan aviat com siga possible. “Posarem tots els mitjans a l’abast per poder-la obrir”, va concloure Tomàs.