En este cas, seria d'aplicació l'article 15 de la llei de memòria històrica (Llei 52/2007), segons la qual les administracions públiques han de retirar "escuts, insígnies, plaques, monuments i altres objectes commemoratius d'exaltació a l'aixecament militar, la Guerra Civil i la repressió de la Dictadura". Tanmateix, si es determina que la creu de la Torreta compleix les excepcions de l'article 15.2 i s'entén que concorren "raons artístiques, arquitectòniques o artísticoreligioses" no caldria retirar-la i, aleshores, el consistori rapitenc no faria cap actuació al respecte. Caparrós insisteix en que l'Ajuntament es limitarà a aplicar la llei com fan amb la resta d'afers quotidians de la gestió municipal.
A diferència de Tortosa, el govern municipal de La Ràpita descarta proposar una consulta ciutadana al voltant del monument. Tot i que el tema ja ha sortit a la Junta de Portaveus i la Junta de Govern (format per regidors d'ERC, PSC, ICV i SI), de moment només han acordat esclarir si des del punt de vista tècnic la creu es pot considerar un monument franquista. Si els experts així ho demostren, comenta Caparrós, caldrà realitzar "algun tipus de campanya informativa o col·loqui" per explicar als veïns la decisió de l'Ajuntament. L'Alcalde de la Ràpita precisa que les actuacions es limitarien només a la creu i en cap cas al Sagrat Cor, conegut popularment com 'el Santet'.

Un dels projectes de monument als Caiguts que les autoritats franquistes pretenien construir a La Ràpita Foto: Arxiu Municipal La Ràpita