Representants de l’associació La Saó, que treballa per la recuperació de la memòria històrica, van estat tota la jornada a peu d’urna, observant i preguntant. Després d’haver-se personat com a part implicada i de seguir de prop tot el procés, ahir era qüestió de veure la culminació i fer-ne una valoració molt crítica. Improvització, mancances, absències i influències són algunes de les “dificultats” que va subratllar, ja al punt de la matinada, un dels membres de l’entitat, Josep Maria Royo.
Improvització durant la jornada, per una manca, va dir, per expectatives de participació mal calibrades, fet que va obligar, per exemple, a duplicar algunes urnes a migdia, o a recopilar a última hora paperetes per algunes meses amb les que abastir local son s’havien acabat, com a Ferreries. Influències, va denunciar, que es produïen dins dels locals de votació, entre les cues, i mancances, per exemple, pel que fa a la informació i la pedagogia necessàries per dotar de contingut al procés cap a aquells interpel·lats a participar-hi. En este punt, va ser especialment crític cal als partits polítics que han avalat la consulta, recriminant que no haguessen fet “una campanya de veritat enlloc d’una campanya de butxaca” en un procés que “demanava la implicació clara dels partits que es creuen i defineixen demòcrates”, i criticant també que durant la jornada ratifiquessen esta postura “amb la seua no presència”, pel fet de no haver enviat pràcticament observadors a les meses.
En primer terme va situar a l’Ajuntament per lamentar que, com a institució convocant, no haja promogut “el debat i la reflexió” que requeria l’oportunitat. Ara, però, “continua el procés de debat que s’ha encetat maldestre i continua perquè l’Ajuntament haurà de dir com recontextualitza el monument, quins recursos hi dedicarà i quines institucions s’implicaran”. Sobre este punt va destacar l’absència del Memorial Democràtic: “Ha estat absent, tant perquè l’Ajuntament no l’ha reclamat per dotar de contingut tècnic i científic un procés d’estes característiques i també per disputes polítiques que han evitat una reflexió serena”. A més, va recriminar l’alcalde Ferran Bel que exposés el seu suport al manteniment “a dos dies de la consulta”.
Per tot, Tortosa ha quedat com un exemple, va dir, de “les moltes mancances que s’han produït a Catalunya i a l’Estat en el procés de lluita per la recuperació de la memòria històrica, com es veu en altres temes com l’exhumació de foses”. La ciutat, va afirmar, “ha posat de manifest esta desmemoria i oblit” amb la “normalització d’un monument d’exaltació franquista”.
I malgrat totes les dificultats, va apuntar, la participació havia estat prou elevada. A partir d’ara, el que demana La Saó és “que es complete el procés de forma rigorosa i que s’amplie a les institucions que poden aportar contingut tècnic a nivell nacional i internacional, perquè hi ha països on ja s’ha fet el debat que aquí comença i on s’ha aportat contingut per promoure la recuperació de la memòria i la reconciliació”, va concloure.
La Saó denuncia la improvització, mancances, absències i influències de la consulta
L'entitat, que promou la recuperació de la memòria històrica, es va presentar com a part implicada en el procés
Ara a portada
-
Societat L’enderroc de discoteca Plató, primer pas per a regenerar l’antiga N-340 a Alcanar Sílvia Berbís Morelló
-
Medi ambient El Govern destina 1,1 milions d'euros a estudiar la quantitat de CO2 acumulat al litoral català
-
-
Societat L’oli Cabra Feixet del Perelló, premiat com el millor oli extra verge del món Xavi Llambrich
-
Publicat el 29 de maig de 2016 a les 12:20
Actualitzat el 29 de maig de 2016 a les 12:28
Et pot interessar
-
Política L'Ajuntament de Tortosa estudia accions legals davant possibles irregularitats en l'adjudicació d'obres a la SAMO
-
Política Queda deserta la licitació per construir una pista esportiva a l'antic col·legi dels Josepets de Tortosa
-
Política Junts per Tortosa veu «absurd» que es qüestione la viabilitat dels terrenys del Camí de Roquetes per al nou hospital
-
Política Paneque presenta a les Terres de l'Ebre les bases de la primera convocatòria de solars públics