L'estira i arronsa, i la resistència de CiU a fixar una data per al referèndum, centra bona part de la conversa mentre a poc a poc, enfilant el Coll de Balaguer, va fent-se de dia. Els diputats ebrencs tenen més virtud que els barcelonins, perquè els toca matinar més. I, tot i la matinada, cal mantenir la ment clara, perquè cal saber interpretar tots els moviments de les parts. Aviam per què, si el gruix del paquet negociador està tancat, s'enroca ara la cosa per una data? I més, si, avesats com estan als pactes, es podria perfilar un acord d'aquells ambigus del tipus "març del 2014 sempre que siga possible, i si no, en el termini d'un any". Si CiU es tanca en banda, serà perquè veu una altra banda possible? Al mig de la messeta, per exemple? I més del tipus concert econòmic?... Càbales i més càbales. "I Oriol Pujol, com és?", pregunten les periodistes. "És campetxanot com son pare, té molta carrera per endavant, però de tant en tant te'n fot alguna que et deixa sec", respon. I Oriol Junqueras? "Delega molt, és un geni, un sac d'intelligència i coneixements que, a més, té un vessant molt inusual per a gent d'aquesta talla intellectual, i és que és molt proper. Tu entres amb ell a un bar d'aquells del Sant Vicent profund i la gent l'adora. És brutal", assegura Salvadó.
Dos hores de viatge donen per a molt, però li costa parlar de com d'important s'ha convertit en el darrer any a la cúpula d'Esquerra. Lluny queda el Lluís Salvadó delegat del Govern, però per contra sí que s'explaia en converses sobre l'incendi d'Horta o l'actuació de Felip Puig al front dels Mossos d'Esquadra... El republicà es planta a la façana del Parlament, el primer dia que hi entra com a diputat, i diu que gairebé ni ha tingut temps de posar-se a pensar en la nova etapa que afronta. La voràgine del dia a dia no deixa temps per a nervis de principiant. Avant i al bou, la porta l'engull i el barreja de cop en l'alta cúpula política del país.
Coll avall
Per la mateixa porta surt, al cap de 7 hores, Núria Ventura, una de les darreres diputades a abandonar la cambra i la de més experiència del grup d'ebrencs. Surt descansada d'un dia intents, després de les reunions de grup i amb la tasca pendent d'abandonar el seu despaxt del segon pis i traslladar-se a la nova ubicació del partit socialista. "Buuufff, allà ho he deixat tot. El pròxim dia ho emprenc, per avui ja n'hem tingut prou", explica. Encara no sap en quines comissions treballarà la propera legislatura, tot i que ha manifestat al seu partit la intenció de repetir en temes d'infància i, evidentment, encarregar-se dels temes que afecten les Terres de l'Ebre.
Emprenem el viatge de tornada, treu les cadiretes dels bessons del seient del darrere per fer espai i, per fer passar la congestió a la Ronda de Baix, comencem a parlar de les relacions entre els diputats del territori. "La veritat és que amb la Mila Fernández és de les que em portava millor, havíem compartit més d'un viatge juntes", comenta l'exalcaldessa d'Ulldecona sobre la candidata d'Unió que no ha pogut repetir aquesta legislatura. Precisament, l'anàlisi política actual sobre el seu poble ha centrat la xerrada durant un bon grapat de quilòmetres. "Sobre el que passa al meu poble no sóc imparcial, així que el que us puga dir...", es disculpa prenent el paper de periodista que havia exercit fins fa 10 anys. Els pressupostos, la situació econòmica, les canteres... i el planter de personatges que Ulldecona ha tret al món: des del el tio Mançanera i Marcobal fins a Jaume Antich, Isa Salas i Lluís Millan. "És un home d'idees utòpiques, però que es mereixeria continuar tenint un paper important en la política del poble, acompanyat d'algú que portés les idees a la part pràctica", assegura.
Núria Ventura posa la mateixa naturalitat quan parla del seu poble que quan ho fa dels deserts de Líbia. I es posa a recordar anècdotes dels seus nombrosos viatges pels països àrabs: com els van ajudar, a Líbia, quan se'ls va trencar el vehicle; com una dona podia, fa pocs anys, fins i tot entrar a les mesquites d'aquell país sense tapar-se el cabell, com ha canviat, el Marroc, d'un temps ençà... I emprenem la baixada del Coll de Balaguer. "Això ja és com arribar a casa!", exclama. Hi ha, però, un tema indefugible. Els socialistes travessen èpoques de vaques magres i la cosa és de valoració obligada. "Tu, Núria, ets la cara visible de la renovació del partit, però caldria una renovació més profunda...", comenta la periodista. "El que ens cal és fer-la més visible perquè, en realitat, dels 22 membres de la nova executiva, 17 són cares noves i gent molt preparada, i d'aquests, la més gran sóc jo", defensa. És conscient que hi ha, encara, feina per fer, però cada cosa al seu temps, pensa.
Al peatge de l'Aldea s'ha fet tan de nit com quan hem sortit. El viatge és llarg, i més si cal fer-lo tres dies a la setmana en ocasions, en tren, diu, però ha passat volant.
