D'aquelles diligències se'n van derivar diverses peces al Jutjat d'Instrucció 4 de l'Audiència Nacional que ara conclouen amb el passi a procediment abreujat en la investigació principal.
A parer del magistrat, l'arribada d'Efial a diferents ajuntaments va constituir una "eina vàlida" per "aconseguir el direccionalment" en l'adjudicació de contractes i "eliminar la lliure competència".
L'escrit de Calama detalla l'actuació dels responsables de la firma, els investigats dels ajuntaments afectats, entre ells els quatre exalcaldes, i el "frau comès a través d'aquesta forma il·lícita de contractació", que xifra en 8,7 milions d'euros.
La resolució indica que Efial emetia informes que contradeien els dels interventors i secretaris municipals, de tal manera que "s'atorgava una aparent cobertura d'il·legalitat" a determinades decisions i resolucions "que en alguns casos s'han mostrat contràries a dret".
La consultoria s'havia arribat a situar en algun consistori com un "ajuntament paral·lel" que tenia l'objectiu "d'evitar qualsevol tipus de control administratiu, així com de cara a burlar les diferents normatives que regulen el funcionament de les administracions públiques".
Segons Calama, el mecanisme d'actuació era l'Empresa Pública Empresarial (EPE), "que sembla únicament encaminada a afavorir la relaxació del control administratiu i rebaixar el grau de sotmetiment a la normativa de contractació pública".
En paral·lel, el jutge considera que "no hi ha indicis" per considerar que les contractacions als ajuntaments de Vilassar de Dalt i Tàrrega amb Efial "tinguin caràcter delictiu", i acorda el sobreseïment provisional de dos dels investigats
