De nou, autobusos (una seixantena). De nou, buscant la raó per trobar en esta nova manifestació per la Diada un motiu especial per tornar a viatjar, amb l’estelada al coll i el entrepà a la motxilla. Hi és. Tothom es mostra convençut que l’11-S del 2017 quedarà per sempre a la memòria, que esta vegada més que mai, tampoc es pot faltar. Queden quatre dies per donar inici a la campanya, per fi, del referèndum. Esta votació ja no pot ser un altre simulacre, ha de ser oficial, i esvair les incerteses, carregar-se de la força de la gent, és el que empeny els ebrencs a enfilar de nou l’autopista cap a Barcelona.  Ni el més mínim símptoma de cansament. Això sí, gairebé sempre són els mateixos, cada Diada, i també molts són habituals a les protestes contra el transvasament. Esta vegada, la camiseta és groc fluorescent, però encara alguns porten la blava del nus, no fos cas que a algú se li oblide que la lluita per l’Ebre és també un repte per al futur país.
 
“Estem en un moment històric però que ningú oblide que este concepte de mobilitzacions cíviques va néixer l’any 2000 amb la Plataforma en Defensa de l’Ebre, la gent de l’Ebre estem entrenats i tenim molt músculs, així que aquí venim, pensant que esta podria ser l’última manifestació reivindicativa de la Diada i conscients que el més important no és la quantitat, sinó la constància”, afirma l’activista i cantautora Montse Castellà.

La gent de l’Ebre es va trobant, al carrer Aragó, i se saluden, comentant com es veu el panorama: “No ens ha de tremolar res, és com si estéssem davant d’un gos i no podem mostrar temor, perquè si noten cap temor, ens mosseguen”, es comenten entre metàfores.
 
Gairebé tots, però, pensen que els que “tremolen” són “ells”. “Estes irrupcions desproporcionades que estan fent estos dies acabaran de convèncer a la gent que encara no està activada per anar a votar, així que les seues actuacions ens beneficien als que pensem que anar a votar és un dret, perquè hem estat anys demanant un diàleg que no ens han volgut donar”, comenta Dani Andreu, alcalde de l’Aldea. “Això és més que una demostració de força de tot un poble que vol decidir el seu futur, i avui sense cap dubte estem convençuts que votarem”, afegix la regidora republicana de Tortosa Maria Jesús Viña. Al seu costat, Josep Rodríguez, fill de l’alcalde republicà de Tortosa afusellat pel franquisme, agraïx que “per fi el Govern haja organitzat el referèndum i una oportunitat única que hem d’aprofitar pels nostres avantpassats, pels pares i fills, i pel futur de Catalunya, que sens dubte serà millor”.

“Penso que ara ja no hi ha cap altra opció, ara hem de votar i espero que esta serà l’última manifestació reivindicativa, i a partir d’ara vindrem a celebrar la victòria”, assegura el regidor de Solidaritat Catalana per la Independència a La Ràpita, Àlex Cervera.
  Ferran Bel, alcalde de Tortosa, sosté també que “l’única forma d’aturar l’1-O seria a través de la força, encara esperem més ofensives en els propers dies però si la gent respon com ara, no només es posaran les urnes, sinó que s’ompliran”, sosté. Al seu parer, “serà difícil que els Ajuntaments que fins ara no s’han compromès a cedir locals mantinguen esta postura, perquè hauran de triar entre seguir les consignes que dicta Madrid, en el cas dels socialistes, o seguir la reclamació de la gent”, conclou.

La manifestació fa estona que va, ha passat ja una gran bandera per damunt dels caps dels trams on es concentren els ebrencs. El punt central de la Diada queda lluny, i alguns comencen a preguntar què cal fer, ara que els micròfons no donen consignes. “Ara han de dir algunes paraules o alguna cosa?”, pregunta un manifestant al seu acompanyant. “Crec que no, de vegades ho fan però allà davant, a l’escenari, aquí no”. “Als de Reus sempre ens posen aquí al darrera, que no fan res”, afegix un veí. Molts opten per apropar-se de nou als autobusos, i esperar als bars plens dels carrers adjacents, mirant per la televisió els discursos. “Ara ja ens han contat, ara el que importa és el dia 1”, comenta una rapitenca.