
L'autobús de mig matí, a punt de sortir de la plaça d'Horta cap a Gandesa, ahir. Foto: Sílvia Berbís
Preparats, avesats a agafar l’autobús, com tants dies per anar al metge, a comprar, a arreglar uns papers. Acostumats a la minsa estructura de mobilitat a la qual s’han adaptar si no disposen de vehicle particular, o si l’edat ja desaconsella conduir, un grup de veïns d’Horta de Sant Joan, ja majoria gent gran, van agafar ahir l’autobús amb il·lusió, escèptics a l’expectació que despertaven entre els mitjans de comunicació que van acudir al municipi, un dels cinc únics de Catalunya que no tindria urnes a disposició dels veïns, primer per la negativa de l’alcalde a signar la cessió d’un local, després de la rigidesa burocràtica del departament de Governació.
“Anem a votar, la cosa més normal no? O és que fem alguna cosa extraordinària?”, preguntava un dels viatgers als periodistes, tot mostrant la papereta. “Avui és un dia especial, i mira, si hem d’anar en autobús, també li dóna un aire diferent a este dia”, assenyalava una veïna, mirant de trobar la part positiva del desplaçament que els era obligat si volien exercir el seu dret de participació. “Ens han posat estos busos gratuïts, i s’agraïx, però ben a gust hauria pagat el bitllet si ho hagués hagut de fer, esta vegada sí que hagués pagat a gust”, deia un altre dels passatgers. Inevitable fer derivar la conversa en els preus dels bitllets, massa elevats, de les avantatges i desavantatges de la nova tarjeta T-10, de la bona collita d’olives que arriba, de les expectatives dolentes respecte als preus… converses pausades, com el paisatge que transcorre per les finestres, fins que, a instàncies del periodista, inexorablement entren a parlar del tema del dia. “Per a mi, haver d’anar a votar fora ha estat una desfeta per al poble, però ens resignem, no hi ha més remei, perquè volem votar, i si hem de fer vint quilòmetres, els fem”, afirma Carlos Andreu. “A Horta hauria votat més gent”, lamenten Carme i Immaculada. “Però servirà, clar que servirà, almenys perquè sàpiguen què vol el poble”, assegura Carlos.

El grup de veïns, just arribar davant l'urna. Foto: S.B.
Temps de dipositar el vot, saluden alguns coneguts i tornen a pujar a l'autobús de tornada. “Nosaltres la faena la l’hem feta, ara l’han de fer uns altres”, reclama Joan Gabriel. “De problemes segur que en tindrem, però tot allò que és bo costa, tan ràpid no es pot avançar”, advertix. Alguns, més optimistes que altres. “Ens acabaran donant la meitat del que mereixem, però almenys demanem el màxim”, apunta un veí. “I de sobte, se n’adona que la seua imatge ja surt publicada, quan sortien d’Horta, al diari aguaita.cat, que mira el mòbil”. De nou la conversa gira, els mòbils i el Facebook… i el paisatge humit torna a transcorre per les finestres.