Lluís Salvadó als jardins del Parlament. Foto: S. Cabanes Lluís Salvadó (Sant Carles de la Ràpita, 1969) és secretari general adjunt d'ERC des de fa 3 anys. Home de confiança d'Oriol Junqueras, aguaita.cat l'entrevista amb motiu de l'inici del curs polític, en ple debat de política general. La celebració de la consulta, el futur del país i la situació actual de les Terres de l'Ebre, d'on va ser delegat del govern amb el tripartit, centren la conversa iniciada a la cafeteria del Parlament.
Va participar a la Diada?
I tant, hi vaig participar acompanyant de la família i colla d’amics del poble. Ens vam inscriure molt aviat al tram 48 i quan posteriorment es va fer la distribució per territoris vam veure molt complicat situar-nos als de Terres de l’Ebre, pel nombre de gent que érem. Com tots els anys, va ser un goig. Una mostra de civisme i de capacitat d’organització del poble i del país. Donant una gran esperança perquè puguem aconseguir tots els reptes plantejats.
L’11 de Setembre ens ha situat a tots més a prop del 9-N?
Tenia la convicció, després de les dos últimes diades, que seria tot un èxit, però s’ha aconseguit un efecte molt balsàmic. Vam passar un mes d’agost complicat entre el cas Pujol i certes declaracions fetes per membres del Govern. Em sembla que la força acumulada en la Diada passada ha generat un efecte de neteja i de carregar piles.
Vostès són la força més ben situada per guanyar les eleccions a la Generalitat. I, malgrat ahir, tots els partits van interpretar en les paraules de Mas un pronòstic d'eleccions anticipades, sembla que vostès són els únics que de moment les neguen.
D’entrada, tenim molts motius per negar-nos a obrir cap escletxa, per negar-nos a obrir cap dubte en un repte tan gegantí com el que tenim damunt la taula. Quan un país es planteja un repte de les dimensions que ens hem plantejat, només l’aconseguix si fa pinya, si no manifesta dubtes, si no li tremolen a ningú les cames. Això és com aixecar un castell. A l’Ebre no en som tan aficionats, però si vas a aixecar-ne un i algú dels que fa pinya li tremolen les cames, el castell acaba caient. Això és el que tenim damunt la taula. Si els que hem de fer pinya manifestem dubtes, la gent que ha de pujar dalt no s'hi veurà en cor. Per tant, ens neguem a plantejar qualsevol escenari que no siga el de votar 9-N. Entre altres coses, perquè el 12 de desembre passat vam arribar a l’acord una sèrie de formacions de plantejar una consulta i tots sabíem que no ens ho posarien fàcil i seria complicat. Sabíem que l’Estat espanyol faria tot el possible perquè no votéssem. Per tant, continuarem endavant, si convé, saltant-nos les sentències d’un Tribunal Constitucional (TC) que és absolutament polititzat, que no reconeix la capacitat dels catalans de prendre decisions i prioritzarem l’obediència a la ciutadania per davant de l’obediència a 12 magistrats que formen part de l’equip contrari.
En quina situació ens podem trobar si finalment prioritzem la legalitat catalana a una sentència del TC?
El govern de Catalunya ha treballat fort en l’últim any i ha preparat l’operació logística per poder celebrar la consulta. Estem convençuts que la podrem celebrar. Qui ha de garantir les condicions democràtiques és el govern català i els catalans. Si ho fem bé, com ho hem fet fins ara, farem una consulta immaculada, com tot el que hem fet. I reconeguda internacionalment.
Per tant, estem tots preparats per saltar-nos la legalitat espanyola.
És que si no... Jo no conec cap dels 22 estats que s’han independitzat de l’Estat espanyol des de Portugal el 1640 fins al darrer, en cap cas, han aconseguit la seua independència sense saltar-se la Constitució Espanyola (CE) de torn. Si algú considera que Catalunya pot arribar a ser independent sense saltar-se la CE que ens ho explique.
Després de les paraules d’avui de Junqueras, veurem en breu un govern de coalició CiU-ERC?
Junqueras ho ha expressat avui d’una manera molt més formal. Per a nosaltres la consulta és fonamental. I si el president Mas assumix el compromís que no hi haurà marxa enrere i per blindar-la li falta el suport d’ERC, volem entrar al govern i volem que ningú tinga cap dubte del nostre compromís per celebrar la consulta. Ens oferim i hi estem il·lusionats perquè el nostre compromís és amb la ciutadania. No volem que a ningú li quede el dubte que ERC hauria pogut fer alguna cosa més.
En l’eventual cas d’arribar a unes eleccions anticipades. Servirien per declarar la independència l’endemà?
La consulta és un instrument molt millor que unes eleccions. Oferix molta més legitimitat en l'àmbit internacional, perquè cada ciutadà expressa directament i lliurement la seua voluntat. Per això hi hem de batallar perquè es duga a terme i no plantejar escenaris alternatius.
Com veu les amenaces d’engarjolar el president si acaba tirant endavant la consulta?
Si algú des d’Espanya, com s’ha anunciat, acaba executant estes amenaces ens donarà la victòria. Donarà la victòria directa als catalans. Això l’any 39 es va fer en un context internacional determinat, però el 2014 el context democràtic en què vivim no tolera de cap de les maneres mesures coercitives i antidemocràtiques. Si l’Estat espanyol fa això, Catalunya haurà guanyat.
L’11 de Setembre de l’any vinent en quina situació creu que estarà el país?
Espero que estiguem en ple procés constituent de la futura república catalana. Com segurament tothom és conscient, la constitució del nou país no es farà en un dia, requerirà segurament de més d’un any. Els escocesos ho han concretat en 18 mesos. Serà un període apassionant i que ens donarà el privilegi de constituir un país molt millor del que tenim.
Com ens pot afectar una possible victòria o derrota del ‘Yes’ a Escòcia?
Hem generat un únic vincle entre Escòcia i Catalunya, que és el dret a votar. A Catalunya no se’ns ha reconegut. El que volem extreure del cas d’Escòcia és que als països normals votar és normal. És l’espill en què ens hem de mirar. Si guanya el sí o el no és relativament intranscendent.
A la cafeteria del Parlament. Foto: S. CabanesEls dos motius bàsics de la nostra presència és que l’objectiu bàsic dels que treballem pel 9-N és ampliar la base social i la base de suport polític al 9-N. Tots estos diputats que venen del PSC i que han trencat amb el PSC perquè volen donar el seu suport al dret a decidir és important que puguen sumar per poder ser més els que treballem pel 9-N.
D’altra banda, també ERC estem preparant les pròximes eleccions municipals per fer candidatures el més àmplies possibles, que siguen capaces d’assumir el repte de construir el nou país. Tot i que les enquestes ens diuen que tenim una posició privilegiada per assumir este rol hegemònic en les esquerres de la futura república catalana, sabem que no podem fer-ho sols i que necessitem sumar amb molta més gent. Assumim este repte amb tota l’ambició i humilitat possible. Per això obrim les portes a fer projectes oberts i participatius que trenquen amb les estructures tancades clàssiques dels partits amb gent que ve d’altres tradicions i corrents.
A les Terres de l’Ebre tindrem alguna candidatura d’este tipus?
Hi ha parts del territori on el procés està més madur i d’altres que no tant. Aquí no només pesen els objectius polítics sinó també les enteses personals a l’hora de fer pactes.
Veu Montserrat Tura de cap de llista d’ERC a Madrid?
ERC no té cap intenció de presentar-se a les pròximes eleccions espanyoles, que seran a la tardor del 2015, i esperem que en aquell moment ja no hi estem en aquests llocs.
Des de fa uns 3 anys viu immers en la maquinària d’ERC. Passa més dies a Barcelona que a les Terres de l’Ebre, però, després d’haver estat delegat del govern a l’Ebre, com veu l’evolució del territori en els darrers anys de mandat de CiU?
És una visió que no diferix gaire de la resta del país. La sensació és d’un estancament, falta de projectes, d’empenta, que en alguns casos està justificada per la manca de recursos econòmics, que és una manca objectiva. La situació econòmica de la Generalitat és dramàtica i com a membre de la comissió de pressupostos en dono fe. Però, d’altra banda, també tinc una certa sensació de poca evolució i poca ambició i en el cas especial de Terres de l’Ebre em decep un pèl la baixa estirada com a territori, la baixa reivindicació de territori.
Li dol que la vegueria haja quedat enrere?
La vegueria és l’objectiu i és la nostra aportació a la construcció del nou país. Després d’anys batallant, vam assumir que l’Estat espanyol no ens permetia fer la vegueria. I que la CE, tal com va quedar l’Estatut, no ens donava cap possibilitat. Això és un dels reptes que amb la futura Constitució Catalana haurem de posar damunt la taula. No podem deixar que la flama d’identitat de territori s'apague i tinc la sensació que l’hem deixat anar apagant progressivament.
