Mònica Sales, doctora en filologia catalana, participa en el projecte polític de Junts des de la seva fundació i forma part de l'executiva nacional del partit. A les eleccions del 12-M és l'única ebrenca que encapçala una candidatura per la demarcació. Té 40 anys i l'última legislatura ha estat portaveu del seu grup al Parlament.
Què suposa per a vostè ser en estes eleccions l'única ebrenca que va de cap de llista d'un partit a la demarcació?
Un gran repte i una gran oportunitat. Al nostre espai polític mai hi havia hagut una persona de l'Ebre que encapçalés les eleccions al Parlament, i tampoc una dona. I, per tant, faig este doblet. És un repte, perquè en unes eleccions d'estes característiques vols donar el millor de tu i de l'equip i vols també el millor resultat. I una oportunitat perquè també és una declaració d'intencions que esta candidatura pose una dona de l'Ebre encapçalant la demarcació i que pose una dona del Pirineu encapçalant la demarcació de Lleida. Perquè parlem molt de l'equilibri territorial, però l'equilibri territorial s'ha de practicar, i per això també és una oportunitat.
Com aborda la realitat tarragonina?
Durant estos anys he sigut portaveu parlamentària i tinc una visió molt àmplia del país. A més, durant la precampanya he pogut fer una immersió a tots aquells temes més del Camp de Tarragona i del Baix Penedés que m'han permés acabar de posar els peus a terra a tota la demarcació. Ha estat molt enriquidor poder escoltar els diferents sectors, veure quines mancances tenen, perquè al final tot té un denominador comú que hem de valorar com a formació política.
Va entrar per primera vegada en la llista el 2017 al Parlament. En aquesta legislatura ha estat portaveu. D'alguna forma és un premi a la seua tasca?
No sé si parlaria de premis, perquè jo no faig les coses per això sinó perquè hi crec. A més, soc l'única persona de Terres de l'Ebre que forma part de l'executiva nacional del partit com a càrrec orgànic nat. És veritat que el fet de ser portaveu també m'ha donat molta visibilitat i ha donat visibilitat també a la terra d'on soc. I jo soc una dona que dic que sí als reptes. De vegades penso que potser hauria hagut de dir que no, però tot això et fa créixer i et fa sortir de la teua zona de confort, et fa aprendre. I crec que quan acabe este pas per la política, -que no li poso data final perquè ja veurem, igual que no pensava mai que arribaria aquí i ara estic engrescada i vull continuar-, tindré un bagatge d'aprenentatge que mai podré agrair prou i anar omplint la motxilla de tants coneixements és un privilegi.
Què s'hi juguen les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona en estes eleccions?
Fer-se respectar, que és el lema de campanya. Catalunya necessita fer-se respectar com a país, per això volem treballar per la independència, i la Catalunya del sud també. M'agrada impulsar la demarcació des de l'optimisme. Tenim molts greuges i moltes mancances, hem estat unes terres durant uns anys oblidades, però necessitem posar-hi optimisme perquè qui ens escolta de fora veja que realment tenim necessitats, no un lament continuat.
"Hem estat unes terres durant uns anys oblidades, però necessitem posar-hi optimisme"
Com s'ha de resoldre la situació actual de sequera sense la interconnexió?
La situació de la sequera ha tingut una gestió nefasta estos dos últims anys. Calen eines de país que s'han d'abordar. Si algú es pensa que movent aigua d'un lloc a un altre se solucionarà la sequera és que no és gens conscient del canvi climàtic i del context que tenim. És una situació d'emergència molt gran i, per tant, hem de fer aquelles accions que eviten sobretot la confrontació territorial i la confrontació entre sectors. Em sembla una gran irresponsabilitat que per no saber gestionar bé una sequera haguem d'entrar en conflicte territoris com Girona i les Terres de l'Ebre o sectors com la pagesia i el turisme. Si s'analitza des d'un punt de vista de país i es fan aquelles actuacions que es necessiten per garantir l'aigua de reg, l'aigua de boca, segurament evitarem estes confrontacions. Junts per Catalunya va fer possible la proposició de llei de mesures urgents de la sequera, que és l'única llei que el país té en este moment, amb tot de mesures i d'eines que el govern té per poder desenvolupar. I no hauríem d'estar mirant al cel esperant que caiga l'aigua, sinó licitant i treballant projectes. No pot ser que es facen grans anuncis dient que tindrem la potabilitzadora del Besòs a final d'any i que això encara no haja passat.
Ja que parla d'obres, l'Estat i la Generalitat estan fent prou per lluitar contra la regressió del Delta?
La del Delta és una lluita que malauradament fa massa anys que tenim. Esta força que nosaltres tenim a Madrid ara i els diputats que tenen una mica la paella pel mànec si em permet l'expressió, ha fet que s'haja pogut incorporar la Taula de Consens del Delta a la comissió bilateral Estat-Generalitat. És un pas molt important perquè no es poden fer actuacions d'esquena a qui coneix millor la realitat territorial. Però anem tard i malament, no pot ser que aquell Pla Delta es fes en nocturnitat i que quan es presentés ningú del territori hi estigués d'acord. La situació d'emergència del Delta també necessita accions contundents siga per part del govern de la Generalitat o per part del govern de l'Estat.
El sector de la pagesia és un dels que estan en peu de guerra. Què ha de fer l'Administració perquè no senta que se li ha donat l'esquena?
Sobretot treure burocràcia. Hem anat posant traves i traves i traves. Això no vol dir que no hi haja d'haver controls. Una cosa ha de ser complementària a l'altra, però el que no pot ser és que el pagés o el ramader hagen de destinar tantes hores a fer papers. Nosaltres al Parlament estàvem treballant en una proposta de llei de desburocratització, un tema molt complex. Amb les restriccions que corresponga, amb els filtres que toca, però hem de ser facilitadors.
Demà, a les 10.15 hores, ha d'estar Barcelona a una reunió. Quin tren agafaria?
No agafo el tren, perquè malauradament, si l'agafés, no arribaria a les 10.15 hores a Barcelona. I em dol enormement, perquè estem conscienciant-nos tots d'esta situació que vivim d'emergència climàtica i ens estem demanant a tots ser sostenibles i a portar un cotxe híbrid, però és que és impossible, perquè quan no tens uns horaris fixos no pots dependre del transport públic, que et deixa tirat, que porta pocs vagons amb la gent amuntegada, asseguda als passadissos. Denuncio de manera enèrgica este fracàs del transport ferroviari. Agafar el tren no és un caprici, i som molt conscients que hem de treballar fort perquè les competències que arriben aquí vinguen acompanyades de recursos econòmics i no siguen només per a quatre línies, sinó per a les línies de tot el país.
En el traspàs de Rodalies, entraria que l'Avant o l'Euromed tornessen a aturar-se a l'Ebre?
En la negociació de pressupostos s'havia començat a parlar de com s'havien de millorar els trens a casa nostra, perquè ja hi havia poques freqüències i amb la covid es van retirar. Era un dels punts que portàvem a sobre de la taula. Hi havia voluntat de continuar bonificant-los de la Generalitat, però diuen que no fa competitiu el viatge Barcelona-València. Home, vols dir que això és per això? O és que no t'interessa que estes terres puguen tindre estes quatre freqüències diàries? És una reivindicació ferma que continuarem fent.
Està d'acord amb el projecte de tramvia del Camp de Tarragona? I també els tempos que s'han marcat?
Sí, sí que estem d'acord. És una manera de connectar una sèrie de poblacions que ara, al desplaçar les vies, han quedat més desconnectades. I, per tant, nosaltres estem d'acord i hi ha d'haver la màxima celeritat possible, malgrat les enormes dificultats que hi ha amb les vies en esta demarcació.
Com s'ha de fer per potenciar l'aeroport de Reus?
La primera cosa que cal és pensar que el país va més enllà de Barcelona. I l'aeroport podria ser un exemple perquè estem molt obsessionats amb el de Barcelona, que està molt bé, necessitem un aeroport de primer nivell i connectat al món, però també tenim l'aeroport de Reus o l'aeroport de Girona i, per tant, potenciar este aeroport de Reus donaria moltes oportunitats al territori.
"Necessitem un aeroport de primer nivell, però també tenim l'aeroport de Reus"
Fins a quin punt és sostenible la potenciació de les rutes de creuers al Port de Tarragona?
En este tema hauríem de trobar l'equilibri entre la lluita contra el canvi climàtic, la sostenibilitat i la lluita perquè estes terres puguen captar persones que tinguen ganes de conéixer-les. A mi em sembla que tots els projectes que es fan i que s'han de fer han de tenir en compte estes dos opcions i que el Port de Tarragona es puga convertir en un port on vinguen persones a visitar-nos. Estic convençuda que ha de poder-se combinar.
Quin model turístic proposen per al territori?
Volem que la Costa Daurada es puga projectar al món. A casa nostra hi ha molts tresors i hem pogut veure els darrers anys com les distincions al turisme han arribat, pel turisme familiar, de proximitat, turisme rural i a les terres de l'Ebre potser ho ha valorat la pandèmia malgrat que va ser un desastre per a la ciutadania en general. Si dos coses podem extraure de la pandèmia a casa nostra són les oportunitats de teletreball i que la gent torne a casa i donar a conéixer unes terres que han crescut turísticament. La combinació d'este turisme més rural amb la combinació d'un turisme més gran ha de ser possible.
Per això s'han posicionat a favor del Hard Rock?
Nosaltres ho veiem com una oportunitat per al territori, pensant que ha de ser un projecte que s'ha d'adaptar als contextos actuals i, per tant, una de les coses que s'ha de revisar bé són els usos de l'aigua, les resiliències hídriques i veure com este projecte s'ha d'ajustar el 2024.
Què li sembla la renovació del compromís del Govern amb el Hard Rock el mateix dia que pactava els pressupostos amb el PSC?
Tot el tema de la negociació de pressupostos ha estat un gran desgavell i al final acabes pensant en l'ús que s'ha fet de tota la negociació de pressupostos. Fins i tot posar en el focus el tema del Hard Rock ha generat també moltes discordances entre sectors i crec que això no ens va bé. Hi ha molta demagògia al voltant d'un projecte que té una part molt minoritària de joc i després té una part de turisme, de compres, de congressos, de concerts, etc. Té una part d'oci, de comerç, de compres al sud del país, que pot ser motor i tractor d'una economia diversificada.
Cal donar més incentius als metges perquè els resulte més atractiu cobrir places en territoris rurals?
Un sanitari que vinga a treballar en estes terres veurà al cap de poc temps que és un privilegiat de poder-ho fer, perquè estes zones donen una qualitat de vida excepcional. Si tu reivindiques positivament, la gent que et mira des de fora té ganes de sumar-se a això. D'altra banda, portàvem mesures als pressupostos relacionades amb esta implantació dels metges arreu. La pandèmia va ser molt restrictiva i hi ha serveis que encara no s'han recuperat. I després jo crec que si hem de parlar de sanitat a les terres de l'Ebre no hem d'obviar la reivindicació del nou hospital. Fa temps que reivindiquem. Ens hem sumat molts partits a esta demanda.
Tarragona tindrà el nou Joan XXIII al 2026, quan hauria d'estar enllestit el nou hospital a l'Ebre?
A mi em sembla que el tema dels terrenys i s'ha d'acabar de desencallar el més ràpid possible i l'Ajuntament ha de fer allò que li correspon. Si no es treballen, les gestions soles no es fan i quan les coses es deixen al calaix, soles no surten. I ha d'arribar com més aviat millor. Tarragona tindrà un nou hospital, Girona també i les Terres de l'Ebre també l'han de tenir.
Com milloraria el sistema educatiu?
Defensem el sistema d'educació de Catalunya com una totalitat, l'escola concertada i l'escola pública. El país no està preparat per a perdre línies de l'escola concertada i, per tant, el que necessitem és que siga un sistema que funcione bé i darrerament, de tanta transformació que s'ha volgut fer, estem obtenint els pitjors resultats de la història amb els informes PISA, les competències lectores, etc. Nosaltres hem generat més places de mestres que mai. Però també hem d'aplicar polítiques. En certa manera, ens hem allunyat de les competències més bàsiques que els alumnes han de treballar a les escoles. Estem veient com la necessitat de retornar a la comprensió lectora, a l'escriptura, a les matemàtiques, tenint-les com a peces troncals del nostre dia a dia. Este és el model que necessiten les escoles.
La seguretat també és sempre un dels temes que més preocupen a la ciutadania. Falten Mossos?
Diria que falten polítiques clares per als Mossos. Esta situació d'incomoditat o d'inseguretat que sentim la ciutadania algunes vegades en altres moments de la història no ha passat. Per què? Perquè potser hem estat massa permissius o no hem aplicat unes polítiques de seguretat més restrictives, no? Esta sensació d'inseguretat ha despertat discursos molt perillosos, que barregen la seguretat amb altres temes que no s'haurien de barrejar, perquè la seguretat afecta tothom, els que són d'aquí i els que no. I caiem en el risc que es facen encara més gruixuts uns posicionaments que fan pànic i que vinculen la seguretat amb altres temes.
El sector químic demana més ajuts al govern per fer la seua transició perquè considera que estan en desavantatge de competències respecte a Europa. Ho veu així?
Ells estan fent l'adaptació també al context del segle XXI. Tots els projectes s'han d'adaptar a les necessitats que venen marcades pel canvi climàtic, per la sostenibilitat. Demanen més ajuda i demanen, sobretot, discursos que no siguen demagògics, que no posen temor a la ciutadania i demanen un govern que siga sòlid i fort per defensar un sector que té millores a fer i que les vol fer. Nosaltres escoltem les seues necessitats, ens diuen que si aquí no veuen noves oportunitats, potser acabaran marxant estes empreses i deixaran llocs de treball i una zona que té molta força econòmica i empresària relacionada amb la química, més òrfena. En la mesura de les nostres possibilitats, estarem al seu costat i mirarem d'atendre les demandes.
Calen més controls sobre la indústria petroquímica?
Bé, la indústria petroquímica té molts controls i passa moltes auditories i estan al Plaseqta, on es fan totes les alertes possibles i els plans que siguen necessaris. Estic convençuda que no és un tema de polítiques. No podem caure en aquelles argumentacions que estes empreses no fan prou per a la seguretat de la ciutadania perquè això genera incomoditat per a tothom, per a les mateixes empreses i per a les persones de l'entorn.
D'aquí a uns anys tancaran les centrals nuclears. Com resolem el buit laboral i com obtenim l'energia sense massificació eòlica o solar?
Mira, en el tema dels nuclears i de l'objectiu 2030-2050 es va generar una oportunitat que són els fons nuclears i són una oportunitat de revertir diners al territori mai vista. Passar d'un 20% a un 50% ha estat un gran què. El que passa és que ara per ara hi ha un desgavell molt gran amb el tema dels fons nuclears. Que un 50% de l'impost torne a casa nostra són molts diners, però s'han de generar les convocatòries necessàries perquè els empresaris puguen acollir-s'hi o els pagesos o les persones puguen concórrer amb projectes de menor magnitud diversifiquen molt més. La mala gestió dels fons nuclears va fer que l'any passat estos diners per no perdre se n'acabessen anant als ajuntaments. No dic que els ajuntaments no ho gestionaran bé. Però hi ha sectors que tenien ganes de crear projectes i estaven esperançats de rebre un finançament per adaptar els seus negocis, obrir altres línies a les seues empreses, i això no ha passat. Ara corre-corre, s'anuncien de pressa les diferents convocatòries, veurem com acaba perquè hi ha projectes que es veu que no caben.
"Necessitem la impantació de les renovables però de manera global al país"
Respecte a la massificació de plantes d'energia solar i eòlica, ara cal afegir-hi els projectes de biogàs que comencen a crear rebuig social, quin posicionament en té?
Com a país tenim un repte molt important. Si volem ser sobirans també necessitem ser-ho energèticament i això vol dir que el país ha de posar les piles com a globalitat, no només en unes zones determinades. Nosaltres hem acollit energia eòlica, tenim energia nuclear, hem de tenir plantes de biogàs i és evident que necessitem que això es vaja implantant però de manera global al país. No tot ha de vindre a casa nostra. No sé com aconseguirem els objectius si no canviem la manera de posar-nos al dia amb les polítiques d'energies renovables perquè estem molt lluny i molt a la cua. El país sencer s'ha de posar les piles i hem de potenciar l'energia solar per tal que si la gent hi opta no tinga tantes traves per rebre ajuts o bonificacions. Cal revertir en la ciutadania els esforços que fa.
L'aturada sobtada de la legislatura va aturar la modificació de la llei dels bous. És partidària de plantejar des del territori què hem de fer amb els capllaçats i amb els embolats?
Jo sempre he dit que és un debat que s'ha de fer en clau territorial. Hi ha una llei i si s'han de fer alguns canvis s'han de poder debatre des d'aquí, que som qui coneixem esta festa.
Però el Parlament és el centre del debat...
No dic que no es puga debatre allà. El tema dels bous és molt passional per alguns, tant per als que els defensen com per als que no els volen. El que caldria és fer un debat seré des d'aquí, liderat des dels ajuntaments o des de les instàncies que siga. La festa dels bous ha anat evolucionant amb els anys i s'ha fet amb l'acompanyament d'un consens territorial. Si s'ha de tornar a fer alguna modificació m'agradaria que es fes igual amb consens i treball previ des del territori.
Una altra llei aturada ha estat la de memòria democràtica que havia d'incorporar una esmena específica per a la retirada del monument a la batalla de l'Ebre. Què cal fer?
És un monument que s'ha de treure, així de senzill. Jo tinc un iaio que va fer la batalla de l'Ebre i també per la seua memòria crec que este monument s'ha de retirar, tot i que s'ha de continuar explicant cada dia el que es va perpetrar aquí.
Què farà si surt escollida per tal que la Generalitat aposte definitivament per la demarcació de Tarragona?
Em sembla fonamental que veus territorials tinguem presència en llocs de decisió. Durant estos tres anys en què he estat portaveu he tingut la capacitat de poder posar sobre de la taula temes del sud. El Govern ha de creure en l'equilibri territorial, però no com a concepte, sinó com a realitat. Les nostres deu comarques s'han de potenciar i hem de treballar pensant en el país perquè la igualtat d'oportunitats és molt important.