Quin pressupost destinen a la campanya?

Un total de 1.360.000 euros, dels quals 850 mil són per al mailing, un cost fixe que finança el govern de la Generalitat a tots els grups parlamentaris, i la resta, una partida que hem reduït en un 50%, el destinem a la campanya en sí: publicitat, organització d'actes, preparació de la imatge corporativa, etc. Amb el que ingressarem de subvencions de l'administració pública. El que farem és una pòlissa de crèdit per avançar les despeses.

Si CiU no aconsegueix la majoria absoluta, quines condicions posarien per formar-hi govern?
ERC està disposada a fer el que calgue si hi ha un compromís ferm de referèndum per la independència aquesta legislatura.

Teniu la sensació que CiU us ha robat la cartera en el discurs independentista?
No només CiU. Fa només 10 anys hi havia un 10% d'independentistes a Catalunya i ara més d'un 50%. ERC estem profundament satisfets d'haver guanyat la batalla ideològica en aquest país. Fa uns anys ens miraven com a astronautes i ara tenim l'orgull que aquells que eren federalistes comencen a tenir molts dubtes de què aquest existisca i els autonomistes veuen que aquesta organització no aporta les solucions. Per tant, satisfets pel pas a l'independentisme de CiU i també que faça passes ICV, tot i que encara dubta.

Té la sensació que quan Mas parla d'estructures d'estat sembla més que parle d'un estat federal que independent?
Aquesta conversió sobtada de CiU, que el 10 de setembre batallava per a que el lema de la diada fos el pacte fiscal, fa que tinguem una certa sensació que és un moment més tàctic que no real. Tenim certa sensació de cortina de fum, d'anar fent i a veure com ens en sortim. No hi ha possibilitat de crear estructures d'estat abans de ser-ho. Entre altres coses perquè no les podrem pagar.

Heu treballat en possibles escenaris que contemplen una prohibició del referèndum per l'autodeterminació?
Fa 81 anys que treballem per proclamar la república de Catalunya. Hem treballat molt el full de ruta, ara l'hem actualitzat, i és un full de ruta clar que contempla les diverses vies de treball i com a primera opció contemplem el fet que Madrid no autoritzarà el referèndum i calen vies alternatives, i entenem que la democràcia està per damunt de les constitucions espanyoles i cap llei espanyola pot posar límits a la voluntat de Catalunya de tenir estat propi. Hi ha alternatives que passen per negociar amb Europa, un referèndum emparat per les institucions europees i internacionals. Els camins estan definits i establerts.

Si entra al Parlament, quines iniciatives presentarà primerament en relació a l'Ebre?
El primer que correspon és recuperar totes les iniciatives que hi havia en tràmit, qüestions com la descontaminació de l'embassament de Flix, altres encaminades a l'anàlisi de la situació econòmica de territori, i la principal via que m'agradaria desenvolupar és continuar treballs per mirar d'enfocar l'economia de les TE d'una forma més ambiciosa i establir estructures que ens permeten, quan sortim de la crisi, recuperar tot el que hem perdut, que ha sigut molt i ha deixat debilitada la viabilitat del nostre territori.

El debat de la vegueria està enterrat?
Com en altres projectes, hem arribat a la conclusió que dins l'estat espanyol és impossible de desenvolupar. La sentència del constitucional del 2010 li va tancar totes les portes i per tant un dels molts motius que tenim a més a més les Terres de l'Ebre és que la futura república ens ha de permetre un reconeixement institucional, administratiu i polític en format de vegueria o circumscripció electoral pròpia que ens permeta triar directament els nostres representants al Parlament.

Perquè particularment a les TE els pot interessar la independència de Catalunya?
Aportem motles raons per les quals a l'Ebre necessitem tenir la independència, en primer lloc perquè el reconeixement del nostre territori està bloquejat a Madrid i només l'aconseguirem en una futura república de Catalunya. També perquè tot el que depèn de Madrid a n'estes terres o no va, o ens va en contra: no van coses com el servei ferroviari, les infraestructures, les carretereso els plans d'emergència nuclear que són del segle XIX i generen un gran risc, i en altres casos no està aturat sinó que ens va en contra, com la batalla pel riu Ebre, per evitar l'espoli fluvial, o les subvencions de la PAC, o paguem peatges per anar a València i Barcelona, situacions que només superarem amb l'assoliment d'un estat propi. A l'Ebre tenim més motius per votar independència que la resta de Catalunya. També ens centrarem en els temes econòmics, per buscar resposta en el Govern català als principals problemes que tenen les nostres empreses, que són el finançament, i orientar i recolzar l'exportació dels nostres productes.

No creu que havia d'anar a les llistes en el número 1?
La voluntat d'anar de número 2 és compartida personalment per diversos motius i per compatibilitat en les diverses tasques que faig. Anar de número 1 de l'Ebre dona sentit a totes les expectatives polítiques que tenia.