"Fa dos anys pensava que aquelles eren les eleccions de la meua vida. Ara veig que no. Aquestes son les eleccions de la nostra vida". Ha ha afirmat la candidata convergent més ben situada a les llistes de la demarcació, Meritxell Roigé. En clau més tortosina, ella i el mestre de cerimònies, l'alcalde Ferran Bel, s'han encarregat de dur l'acte cap al terreny tortosí.
"L'únic que us demano és que, igual com heu dipositat la confiança a les Terres de l'Ebre, en alcaldies i institucions, que aquesta confiança es renove i amb més força, per què el president necessita una majoria molt sòlida. Estic segur que tindrem 10 diputats a les comarques de Tarragona i les Terres de l'Ebre", ha afirmat en el primer discurs de la nit.
"Treballarem per defensar el nostre riu i ningú ens donarà lliçons. Aquest govern som els que vam trobar a un magatzem 22 milions d'euros en canonades abandonades i si no hagues aparegut la moreneta el transvasament ja estaria fet", ha reblat Meritxell Roigé, per la seua banda, després de lamentar la ineficàcia dels pressupostos espanyols sobre les Terres de l'Ebre.
Però no han estat els representants tortosins els que més han fardat de tortosinisme, sinó que ho fa acabat fent un vallenc, Albert Batet, cap de llista de la federació nacionalista a la demarcació, que conscient del 'feu' en què es trobava ha volgut tocar la fibra dels assistents parafrasejant l'himne de la Cinta.
"Els catalans som gent que estem orgullosos de les nostres arrels i tradicions. Ho vaig poder contemplar en veu plena. Com cantàveu aquí per festes, nostra Cinta..., nostra mare,... nostra Cinta sobre tot". I a partir d'aquí, un festival d'allegories. "Ens neguen el cabal ecològic i ens volen retornar al passat i aquí hem de dir que sobretot, Catalunya sobretot" [...] "Amb nocturnitat i allevosia un tribunal cosntitucinal ens va dir que no i aquí és on els catalans hem de dir que sobretot Catalunya sobretot".
Però el plat fort, era Artur Mas i tothom l'esperava. Per això en la seua entrada triomfant alguna veu femenina no s'ha resistit de cridar-li "Guapooo!", atribut a que ha arribat a orelles de l'heroi nacional "ara és quan he de dir gràcies, no?", ha contestat. Al marge de les anècdotes, però, podem afirmar que Mas va llançat.
Plantada a Cemex
Tanta és la propulsió de Mas, que no ha rebut la cinquantena de treballadors de CEMEX que l'esperaven a la porta, juntament amb representants sindicals, que sostenien una pancarta en contra de les retallades, i també membres del collectiu 15M de Tortosa. A diferència del míting central dels socialistes, on els treballadors van ser convidats a assistir al míting i van poder mantenir dos reunions amb el cap de llista socialista, aquesta nit han hagut de contemplar el pavelló una vintena de metres enllà. Des de la barrera, i rodejats de Mossos.
Dèiem que Mas va llançat. Sí. "Avui és un dia molt important, però més important que avui és el 25N i més important serà el camí que vindrà després. El que vindrà després, serà el més important que li ha tocat fer a tota generació de catalans en el darrer segle i també en els darrers 3 segles", una afirmació que costava d'imaginar pocs mesos enrere.
Però el candidat a la reelecció no s'ha oblidat de parlar de retallades, el dia abans de la vaga. Una vaga, per cert, que CiU secundarà, amb la boca petita: "Demà hi haurà una certa aturada de vaga general. La nostra formació també s'hi sumarà sense deixar de fer feina de portes endins". I tot seguit ha passat a rememorar la gestió del tripartit: "Davant de tots aquells que critiquen tot tipus de retallades els hi direm que si hem fet les retallades que hem hagut de fer és per què ens vam trobar els calaixos plens de deute", ha etzibat.
És més, ha recordat que la convocatòria de vaga no és catalana, sinó europea, perquè els sindicats creuen que cal mobilitzar-se perquè "la política europea no acaba de rutllar". "Ja veieu que Europa no acaba de rutllar i nosaltres depenem molt d'això", ha dit.
El Mas-Moisés de la història bíblica ha ressorgit al final. "Ells (referint-se a la classe política espanyola) pensen que això que passa a Catalunya és una espècie de dèria nacionalista. El que passa a Catalunya no és una dèria, és un país que té vocació de nació".
En la part final del discurs, abans del desplegament de la tradicional senyera gegant i l'himne dels segadors, Mas ha reclamat allò que les enquestes no acaben de donar-li i que ell no s'atreveix a pronunciar, la majoria absoluta. "Per poder seguir necessitem majories socials molts clares que es mantinguen des del principi i fins al final. Estic convençut que aquestes majories hi son i per això hem convocat eleccions". "Si el poble de Catalunya vol que es faci el procés, amb garanties i coratge,cal entengue que ens cal una majoria excepcional", potser li ha faltat dir una majoria a la tortosina per acabar-se de posar el públic a la butxaca.
