Plantegen que un dels crítics del PSC defense la consulta a Madrid

Els impulsors de la petició del 150.2 al Congrés sospesen nomenar un dels díscols socialistes com un dels tres representants del Parlament per defensar el traspàs del referèndum

  • Els tres díscols del PSC -
Publicat el 06 de febrer de 2014 a les 10:11
Els tres díscols del PSC. Foto: José Gutiérrez/ND

La proposició no de llei aprovada pel Parlament de Catalunya el passat 16 de gener, el que molts anomenen el “Dijous Gras”, podria tenir més rèpliques de les que ja conté implícitament. El text aprovat hauria de ser defensat per tres diputats nomenats per la cambra catalana i és en aquest punt on podria sorgir un cop d’efecte: que un dels tres sigui un dels diputats díscols del PSC que va votar a favor de la resolució.

Tradicionalment, en una proposició d’aquestes característiques els diputats defensors de la iniciativa  pertanyen a un dels grups parlamentaris impulsors de la iniciativa, en aquest cas CiU, ERC o ICV-EUiA. Però a la vista de la importància simbòlica que van tenir els vots dels crítics socialistes –Joan Ignasi Elena, Marina Geli i Núria Ventura-  a favor de la moció, entre els grups sobiranistes s’ha plantejat la idea que un d’aquests tres defense aquesta proposta a Madrid. De fet, com que és el plenari del Parlament qui els ha de nomenar no caldria cap tipus de complicitat per part del PSC.

Segons fonts parlamentàries consultades per Nació Digital, si Elena, Geli o Ventura defensen el dret a decidir a Madrid s’interpretaria com un doble senyal, la “transversabilitat de la petició, que no sigui patrimoni dels partits obertament sobiranistes” i una picada d’ull solidària de la resta de la cambra al que consideren l’escarni que estan patint per part del grup parlamentari socialista. De moment, la proposta s’ha plantejat entre les cúpules dels grups parlamentaris i caldrà veure si la decisió s’acaba portant a terme i votant en plenari. “Potser es vota al juny la resolució a Madrid”, adverteixen fonts parlamentàries i “encara falten quatre mesos, el que avui dia en política és una eternitat”.