Cal estar preparat per a (gairebé) el pitjor. "Vindran dies de moltes dificultats. De reversos pressentits i d'inesperats", va advertir Lluís Llach davant d'un auditori ple a vessar.

El camí recorregut per l'ANC des dels seus inicis és meteòric. "Fa un any i mig, quan explicàvem que el nostre objectiu era que el govern convoqués eleccions anticipades amb el propòsit de fer un referèndum per l'autodeterminació la gent se'n reia de nosaltres", explicava Pere Pugès. L'èxit que ha seguit el full de ruta de l'ANC és clar. Per això, ara que sembla que ha arribat el moment de fer passos clau, el moviment vol mentalitzar els catalans que no tot seran, com se sol dir, 'flors i violes' en aquest procés.

L'Assemblea ha elaborat un document, segons detallava el secretari nacional, on s'han contemplat "els escenaris possibles" un cop el Parlament de Catalunya decidisca convocar un referèndum per l'autodeterminació. Entre aquests, es troba "el més optimista" i afegiríem, gairebé irreal, que "és que Espanya veja amb bons ulls el procés i el referèndum es puga fer sense impediments". I també, altres escenaris, no gaire plaents, però que segons Pugès, "poden semblar, a priori, més possibles".

En aquest cas, l'ANC contempla que l'Estat Espanyol "intervingue l'autonomia de Catalunya" o que, fins i tot, "l'aboslica", en cas que s'aprove la convocatòria de referèndum. En aquest cas, però, no tot estaria perdut: "Podem deixar de tenir representants al Parlament, però no ens poden deixar sense ajuntaments", va advertir el secretari nacional de l'ANC. Queda clar, doncs, que davant del que sembla "el pitjor dels escenaris", els ens locals, serien el bastió irreductible des d'on fer sentir la veu cap a Europa. "Si arribés aquest moment cadascun de nosaltres ha de fer força per que des dels ajuntaments, el mateix dia, tots els catalans puguem votar a la mateixa pregunta". En aquest punt "Europa intervindria, ho vulguen, o no" i seria des de l'empar europeu que es faria "la declaració d'independència", segon Pugès.

Queda clar, doncs, que si les coses es torcen, tots els camins cap a la consulta -i, si aquesta prospera amb un 'sí', cap a la independència-, passen pels ajuntaments, les mateixes institucions on van començar les consultes per la independència al 2009.