Per molt que l’interès que està despertant en l’àmbit territorial la campanya electoral de les generals a les Terres de l’Ebre siga més aviat relatiu, el cert és que la configuració del nou Govern a Madrid pot tindre repercussions directes també sobre el territori. Més enllà de projectes d’abast superior i de les diferències ideològiques sobre la política a aplicar, hi haurà també diferències en les prioritats d’inversió en infraestructures, equipaments, ajuts o planificació de recursos tan essencials com és l’aigua.

Torna el transvasament? 

En el cas de l’Ebre, una de les alarmes en este últim aspecte va saltar ja en precampanya, la qual el líder de Vox, Santiago Abascal, va arrencar defensant de nou el transvasament de l’Ebre i fins i tot va arribar a concretar que el transvasament serà un dels punts que estarà sobre la taula en les negociacions amb el PP.

Així que el fantasma de noves detraccions d'aigua de l'Ebre per distribuir-la fora de la conca, és a dir, el repartiment dels recursos, com passa cíclicament, torna al centre del debat mentre la seua escassetat té cada vegada més repercussions socials, econòmiques i ambientals. I el Delta de l’Ebre n’és un exponent. I és en este espai on l’Ebre s’hi juga fins i tot el manteniment de la seua fesomia deltaica i dels equilibris que durant segles s’hi ha desplegat, donat que resta pendent d’aprovar per part del Ministeri el pla integral de protecció del Delta amb un calendari i pressupost concret. Un pla que ha d’evitar la regressió del Delta i que des del territori s’exigix que prioritze també la regeneració del riu. El pla està actualment està en revisió de l'avaluació ambiental estratègica.
 

A l'espera del Corredor Mediterrani

Pel que fa a infraestructures, el Corredor Mediterrani és la gran assignatura pendent dels successius governs, ja que les obres no avancen al ritme esperat, per bé que Madrid anuncia que enguany s’hi faran licitacions per valor de mil milions d’euros. Però també hi ha altres reptes molt rellevant en matèria viària, com ara el tercer carril de l’AP-7, el desdoblament de l'N-420, o la manca de connexions de tren a l’estació de l’Aldea i de renovació i millora del servei ferroviari a les línies R15 i R16 que travessen les Terres de l’Ebre.

En matèria de carreteres, en els últims dies s'han fet dos anuncis rellevants. El primer fa referència a l'acord entre la Generalitat i el govern espanyol per construir un accés de l'AP-7 a Masdenverge, una acció molt reivindicada per bona part de la comarca del Montsià. D'altra banda, este divendres El Ministeri de Transport, Mobilitat i Agenda Urbana ha adjudicat la redacció del projecte d'ampliació d'un tercer carril de l'autopista AP-7 entre l'Hospitalet de l'Infant i Amposta . El projecte, adjudicat per 3,4 milions d'euros, s'inclou en les actuacions de millora de l'autopista en termes d'accessibilitat, funcionalitat i seguretat després de l'alliberament dels peatges. Segons el govern espanyol, les obres per aquest tram de 38,3 quilòmetres ascendiran fins als 162 milions d'euros.

12 milions a Tortosa

Pel que fa a la ciutat de Tortosa, hi ha diversos equipaments que estan pendents de rebre inversió i projecte. De fet, en una recent visita del delegat del govern de l’Estat a Tarragona,Carlos Prieto va confirmar inversions per valor de 12 milions d’euros d’inversió de l’Estat els pròxims anys, per a la modernització del Parador de Turisme o millorar el cinturó verd que connecta les diferents muralles de la ciutat.

A més, hi ha també compromesos en els pressupostos de l'Estat, segons va remarcar el diputat del PDECat Ferran Bel, partides per valor de més de 6 milions d'euros per a les Terres de l'Ebre, d'entre les quals destaquen els 2,5 milions d’euros per a l’ampliació de l’Auditori Felip Pedrell de Tortosa, 1,2 milions per als nous hangars que necessita el Museu del Ferrocarril de Móra la Nova, 300.000 euros per a la millora del pavelló poliesportiu de Riba-roja d’Ebre, 500.000 euros per a la construcció d’una nova rotonda als accessos de l'N-420 a Gandesa, i de 400.000 per a la millora de les instal·lacions esportives del municipi. Al Baix Ebre  destaquen els 300.000 per a l’Ajuntament de Deltebre per a les obres del Préstamo, i a Tortosa 300.000 euros per a fer accessible tot l’edifici i construir un ascensor a la UNED, 160.000 per a la Fundació Doctor Ferran (per al biobanc de l’Hospital Verge de la Cinta) i 80.000 per al Terres Travel Festival. A l’EMD de Bítem també es destinaran 200.000 euros per al casal de jubilats i 330.000 euros per al centre de simulació de realitat virtual i augmentada del campus ebrenc de la URV.
 

El foment de la llengua catalana 

També hi ha qüestions més generals que toquen de prop estes comarques, com ara el despoblament de les àrees rurals, o la política lingüística, un tema que l'extrema dreta ha posat en el punt de mira des de fa diversos anys. I és que les Terres de l'Ebre són la vegueria amb un major índex de coneixement i ús de la llengua catalana però, atesa la situació en altres punts del país, no es pot cantar victòria. Alguns dels partits que poden arribar al govern prometen tallar l'aixeta a les polítiques de foment de la llengua catalana i això també pot tindre repercussions en l’àmbit territorial pel retrocés que podria comportar.
 

Repetirà la victòria republicana?

La incògnita pel que fa als resultats passa per saber si Esquerra Republicana tornarà a ser l'opció preferent dels ebrencs com va ser-ho a les eleccions generals del 2019. Tot i que el partit republicà va perdre 5.000 vots i suports percentuals respecte del 28 d’abril i que Junts per Catalunya mantenia el tipus amb una minsa davallada de 200 vots, si alguna cosa va quedar clara aleshores és que l’opció sobiranista batia, per una golejada de 15.000 vots, la resta de formacions sumades.

Així, Esquerra guanyava, amb 30.254 vots i un percentatge del 35% dels votants al seu favor, amb molt avantatge sobre la segona força, JxCat, amb 13.535 i un 15% i escaig de suports, que se situava en el segon lloc, desbancant el PSC per una lleugera diferència. Els socialistes van perdre vots a l’Ebre i quedaven com a tercera força, perdent 4 punts percentuals de votants, molt a prop això sí del partit que va liderar al Congrés per Tarragona l’exalcalde de Tortosa Ferran Bel. De fet, les úniques formacions que no van perdre percentatge de vot van ser JxCat, el PP, la CUP i Vox. En quarta posició a les Terres de l’Ebre se situava En Comú Podem. PP, Vox –una altra de les grans novetats el 2019, amb 4.000 votants ebrencs optant per esta formació ultradretana-, i Ciutadans, van quedar a la cua de les preferències a l’Ebre.