El que no havien fet en un any de mandat, ho va fer el Col·legi de Periodistes de les Terres de l’Ebre, dijous passat: asseure en la mateixa taula de debat els quatre alcaldes de les quatre capitals ebrenques: Jordi Jordan de Tortosa, Adam Tomàs d’Amposta, Carles Luz de Gandesa, i Rubén Biarnés de Móra d’Ebre. Està clar que l’alcaldia no és per se un òrgan d’impuls al desenvolupament supracomarcal, son altres els organismes de governança els què tenen esta comanda, però tenint en compte que, segons van reconèixer els alcaldes en el col·loqui, “en un món globalitzat com l’actual, un territori amb 180.000 habitants, o va unit o no té pes relatiu”, tal com va apuntar Jordan, no està de més l’exercici d’introspecció sobre com encarar el futur des d'un punt de vista de vegueria al qual van ser sotmesos. I atenció perquè el moment pot ser “dolç” per a les Terres de l’Ebre en matèria d’eclosió industrial, tal com van apuntar, però compte que l’àrea de Reus i Tarragona, l’altra part de la demarcació, s’està erigint com la segona àrea metropolitana del país, de manera que no s’hi val a badar ni dormir en llits de llorer. “La societat sovint va per davant de les institucions –va advertir Jordan en un punt del debat referent a les iniciatives de les entitats socials que, per exemple en matèria cultural, ajuden a vertebrar territori”. Doncs està bé que en el punt on estem, se sumen forces i els municipis ebrencs “no es barallaren per les molles”, en una imatge també molt gràfica de l’alcalde ampostí Adam Tomàs.

En este punt de partida sobre la necessitat de tirar cables entre ells per tenir una mirada menys umbilical van coincidir tots quatre. Altra cosa és que en l’ambient flotés la sensació que per molt que tenen identificats alguns dels elements de construcció territorial, en el seu dia a dia prou fan de defensar cadascú la seua parcel·la de govern. I si de retruc se’n beneficia tot el territori, xampany i pastes.

És clar que uns ho tenen més fàcil que altres en este plantejament de vertebració territorial. Més enllà de condicionaments històrics com ara infraestructures deficients i ineficaces que dificultaven la unitat de gestió i sentiment de pertanyença, en part corregides per l’impuls a vies que en el seu dia van tenir el poder de modificar el paradigma intern, com la C-12, déu n’hi do encara els factors desintegradors que afecten el territori. Des d’unes línies ferroviàries que ni tan sols estan en connexió sense haver d’arribar fins al Camp de Tarragona i tornar, fins a les anacròniques organitzacions d’ens que majoritàriament són competència de l’Estat i que per exemple, en el cas de la Ribera d’Ebre especialment, comporten un “caos” evident, tal com van senyalar tant l’alcalde de l’Móra d’Ebre, Ruben Biarnés, com el de Gandesa, Carles Luz. Parlaven d’ens com el registre civil, la cambra de Comerç, el partit judicial, els jutjats, fins i tot l’administració d’Hisenda. No només comporten un trinxament de comarca per municipis, també de territori.

On fixen les forces per potenciar el conjunt

Però no estava ideal el debat, conduït per la vicepresidenta del Col·legi de Periodistes ebrenc, Anna Ferràs, per llepar-se ferides, més aviat per curar cicatrius i buscar com relligar teixits i fer-los més resistents i resilients. I en este punt, es van plantejar infraestructures que han de tenir la força de potenciar el conjunt. Al capdavant van situar la necessitat millores en infraestructures de comunicació, amb l’eix de l’Ebre i amb les principals carreteres que vertebren el territori com també l’N-420 i la C-44i; el desenvolupament industrial a partir de polígons amb força interterritorial com el Catalunya Sud especialment –i l’estació de Mercaderies com a gran equipament estratègic -, però també el polígon la Plana de Gandesa, o la Verdeguera a Móra d’Ebre. També van citar el potencial vertebrador d’un nou hospital de referència a Tortosa, sense dixar d’impulsar la resta d’hospitals territorials; més estudis universitaris per a retenir talent i població jove; o l’oportunitat que han de donar especialment a les comarques d’interior els Fons Nuclears ben aplicats, per compensar l’amenaça que en matèria laboral comporta el tancament de les centrals. L’alcalde de Móra va plantejar com esta reconversió obliga a definir què vol ser la comarca, i de retruc el territori, en els propers anys. Un debat etern que es perpetua mentre la criatura creix lentament. Almenys encara que siga amb col·loquis com este, i volem pensar que en el futur en foros de més treball pràctic, els alcaldes també buscaran consensos amb visió territorial. Almenys este va ser el compromís públic: trobar i lluitar per elements que vertebren les quatre comarques. Alguns ja estan en marxa, com la Reserva de la Biosfera, i altres en matèria cultural que es van gestant i donen marca al territori, com la iniciativa Festivals Terres de l’Ebre.