
“Era un home senzill, fuster, tenia un taller al carrer Montcada, i va ser elegit alcalde perquè era un home molt conegut, de consens, era bona persona”. Així ha definit avui un dels seus néts a qui va ser l’alcalde republicà de Tortosa entre 1936 i 1939, Josep Rodríguez, que coincidint amb el 75è aniversari del seu afusellament per part del règim franquista, ha rebut un homenatge institucional al carrer que duu el seu nom, al Grup el Temple, on s’ha descobert un monòlit que recorda la seva figura i s’ha lliurat una placa commemorativa als familiars.
Amb una emoció continguda als ulls i a la gola, el nét de l'alcalde ajusticiat, també Josep Rodríguez de nom, ha lamentat que el seu pare ja ho fos a temps d’assistir al reconeixement públic que s’ha dut a terme avui. Amb tot, s’ha mostrat “molt satisfet” per l’homenatge i també per l’aprovació, dilluns passat en sessió plenària, de l’iinici de l'expedient per a concedir l’exalcalde, a títol pòstum, la medalla Pugna Pro Patria Dertosa, una distinció que reconeix la seua dedicació a la ciutat i als seus conciutadans. “Va ser un home que no fa defugir els seus compromisos en aquells temps convulsos, i que no va fugir del país perquè tenia la consciència molt tranquil·la". Josep ha tingut un record per als familiars que van haver de viure en un silenci autoimposat per superar el dol d’amagat i també les “dificultats, la marginació i les represàlies del règim franquista”, ha dit. "Encara que no vaig conèixer a mon iaio, a casa aquesta qüestió sempre ha estat present i la meva família va patir després durant molts anys les constants visites de la Guàrdia Civil, de vegades ens assaltava fins i tot una sensació de culpa, pensaments contradictoris", ha reconegut en posteriors declaracions als periodistes.
L'homenatge, al quan han assistit un grup de veïns, ha estat presidit per l'alcalde de Tortosa, Ferran Bel, i ha comptat amb la presència dels ex-alcaldes Joan Sabaté i Mariano Curto, i de la Corporació Municipal. L'ex-alcalde Vicent Beguer ha excusat la seva presència. Bel ha destacat que “Rodríguez, en un període molt convuls de la nostra història, va actuar i intercedir a favor de moltes persones, per sobre de les seves ideologies o creences”. També ha assegurat en este sentit que “tot i ser-ho, no va actuar com un alcalde d’ERC, sinó com un alcalde de tots” i ha tingut un record per a l'enteresa i la tranquil·litat amb què Rodríguez va viure els seus últims dies, “per bé que semblava conscient d’allò que li esperava, tal i com es desprèn de les seues últimes cartes a la família”, ha dit.
En el monòlit que s’ha erigit a la seua memòria es destaca que “la voluntat de servei i el sentit del deure d’este alcalde el dugué a emprendre tot un seguit d’accions dirigides a atenuar els estralls de la guerra, d’accidents i de catàstrofes naturals que es van produir durant el seu mandat. Va instal·lar i proveir els refugiats que arribaven a la ciutat, va assegurar l’abastiment d’aliments a la població, va conservar altres actuacions per resoldre situacions d’emergència”.
Afusellat junt a altres tres tortosins
El gener de 1934, Josep Rodríguez Martínez va ser escollit regidor per ERC de Sanitat i Assistència Social de l'Ajuntament de Tortosa, essent alcalde Josep Berenguer Cros. El 24 d'octubre va ser nomenat alcalde fins al maig de 1937. El 29 de setembre va tornar a ocupar l'alcaldia fins a la caiguda de la ciutat el gener de 1939. Durant el període en què va ser alcalde van coincidir, a més de les penúries i conflictes de la guerra, amb altres situacions d'emergència com la riuada de 1937 o un accident ferroviari, a les quals també va haver de fer front. Acabada la Guerra Civil, Josep Rodríguez va ser detingut i traslladat a la presó de Pilats, a Tarragona, on va ser sotmès a un Consell de Guerra i condemnat a mort. El van afusellar el 8 d'agost de 1939 a l'edat de 42 anys, juntament a tres tortosins més: Jacint Arbona Fontcuberta, Joaquim Cid Subirats i Primitiu Sabaté Barjau.