El PSC, ERC i CiU tenen a hores d’ara repartides de forma gairebé equitativa les 14 alcaldies en disputa al Baix Ebre. El socialistes, tot i passar a ser la tercera força en nombre de vots el 2011, quan els republicans van passar a ser la segona, van ser els que més alcaldies van assolir d’entrada, cinc: Aldover, Alfara, Camarles, Tivenys i Xerta (aquí en minoria, però va configurar un govern d’unitat amb ERC i PSC). A més, el pacte amb ERC al Perelló ha donat el govern compartit a estos dos socis este mandat, desbancant CiU com a força més votada, i a Deltebre el suport socialista també li ha permès governar dos anys amb ERC, que havia guanyat però en minoria. D’esta manera, ERC ha tingut estes dos alcaldies compartides des del 2011, a més de l’Aldea, Benifallet i Roquetes. CiU, d'altra banda, ha governat a quatre: Paüls, l’Ametlla de Mar, l'Ampolla i la plaça gran, Tortosa. Esta distribució de governs és la que torna a posar-se sobre la taula a partir d’este diumenge. Sens dubte, la comarca viu algunes grans incògnites en estes municipals. En primer lloc, fins a quin punt ERC, principalment, captarà el vot que queda a l’aire a causa que el PSC es presenta únicament a 10 poblacions - i no concorre en quatre municipis on este mandat ha governat- i fins a quin punt s’aproparà a CiU en la seua hegemonia tradicional a la comarca en la història democràtica. En segon lloc, podrà complir CiU l’expectativa de tornar a governar a Deltebre, la segona població en nombre d’habitants al Baix Ebre, i aconseguirà mantindre la quarta, l’Ametlla de Mar? I, finalment, poden formacions com la CUP, Movem Tortosa o Podem posar en algun moment en joc la majoria absoluta de Ferran Bel a Tortosa?

Hi entrem centrant-nos en esta última qüestió. A Tortosa, Ferran Bel començava el mandat amb un rècord històric a la ciutat: aconseguir la primera majoria absoluta de la democràcia, culminant una escalada que CiU va protagonitzar el 2007, passant de 5 a 10 regidors. Ara, caldrà veure fins a quin punt la segona legislatura ha desgastat el ‘bastió Bel’, a qui projectes compartits amb altres institucions, com la Via Verda o la rehabilitació del pont del ferrocarril, segurament no han tingut prou força per fer oblidar el llast de les piscines municipals, el gran projecte en el programa anterior, encallat un cop destrossades les velles instal·lacions.

A les crítiques dels contrincants polítics al seu tarannà “pinxo” i el tracte amb cert to de menysteniment cap a ells en els plens, tal com han anat recriminant-li públicament, hi contraposa la imatge de bon gestor econòmic, un valor precisament en el qual CiU ha fonamentat el mandat, guiat per la reducció de l’endeutament municipal, un dels mals endèmics que Bel vol haver pal·liat. El convergent confia continuar garantint un govern municipal estable, i amb la gran incògnita de si aconseguirà revalidar la majoria absoluta, sembla previsible un escenari de govern convergent amb minoria o amb algun pacte, com el que el primer mandat ja va establir amb ERC.

En estes eleccions, l'arc electoral tortosí es presenta força fragmentat (en total es presenten nou candidatures a la ciutat), la qual cosa dificulta una alternativa amb certa solidesa . Només repetixen com a candidats el d'ERC, Josep Felip Monclús; el del PPC, Xavier Dalmau, i el de PxC, Jordi Pere Casanova. El PSC presenta com a candidat l'actual regidor i arquitecte, Enric Roig, que apel·la a un vot “atrevit” per millorar resultats i incrementar els seus tres regidors. Es disputa els vots, però, amb formacions com Movem Tortosa, on s'agrupen ICV, EUiA, Avancem i Procés Constituent, liderada per l’actual portaveu del grup municipal d’ICV Jordi Jordan. Un dels cercles de Podemos, Som Tortosa, també presentarà candidatura a les eleccions municipals, de la mà de Maria Merino, i un altre professor, Xavi Rodríguez, farà estrenar la CUP també per primer cop a la ciutat, tots dos amb la incògnita de si aconseguiran representació municipal. Qui li disputa la representació a PxC és una altra proposta nova, ideològicament similar, Democracia Nacional, amb Jasmín Gómez al davant.

La retirada del PSC de quatre municipis
La renúncia del PSC a presentar candidatures a L’Aldea, L’Ampolla, Xerta i el Perelló equival d’entrada a la pèrdua de vuit regidors socialistes, dels 43 que va aconseguir al 2011. Esta absència serà determinant en la lluita, ara bipartidista, que es disputarà a Xerta, entre Lluís Espinach, que substituix a una històrica al municipi, Roser Caballeria, al davant de CiU i Roger Aviñó, regidor del PSC este mandat que es presenta per Més per Xerta-Acord Municipal (coalició que integra ERC). També queda una pugna bipartidista al Perelló, on la marxa de Genoveva Margalef dixa la disputa per l’alcaldia en mans de Ferran Cid, alcalde republicà en la primera part del mandat, i el regidor convergent Jordi Curto, tots dos repetint en este cas com a caps de llista per les respectives formacions. El mateix passa a L’Aldea, on l’alcalde republicà Dani Andreu intentarà revalidar la majoria absoluta davant la convergent Elisabet Zapater, la regidora que pren el relleu de l’excap de llista Xavier Royo. A l’Ampolla la marxa dels socialistes no sembla tan determinant, a priori, amb CiU molt afiançat a l’alcaldia, que tindrà al davant el mateix candidat del PP i el nou cap de llista Antonio Galve per ERC-AM.

Deltebre, una de les grans batalles comarcals
  I així com a l’Ampolla l’objectiu de CiU és mantindre l’alcaldia, a Deltebre, la segona plaça, és recuperar-la després d’una dècada sense haver-la ocupat. A Deltebre es disputa una de les grans batalles polítiques comarcals. L’encarregat d’afrontar el repte per part de CiU és de nou Lluís Soler, regidor i president del consell comarcal del Baix Ebre que, malgrat la seua joventut, este mandat ha anat prenent força com a un dels valors convergents a la comarca. Soler ha apostat per una campanya molt forta que ha comptat amb el suport de destacats membres del Govern català, fins i tot del president de la Generalitat, Artur Mas, en l'únic míting on ha pres part a la zona, davant de 600 assistents. Soler apel·la a aconseguir una majoria forta per evitar que la resta de formacions sumen en contra seua.

La resta de candidats són també cares ben conegudes al municipi, excepte un. D’una banda,  l’actual alcalde José Emilio Bertomeu torna a repetir com a alcaldable, però esta vegada després de renunciar a fer-ho amb les sigles del PSC per discrepàncies sobre el dret a decidir, ho fa sota la marca local Compromís d’Esquerres - Socialistes de Deltebre. Amb ell, concorren als comicis de nou Gervasi Aspa (ERC), que també té experiència com a alcalde, Joan Bertomeu (PP), qui ja fa setze anys que ho va ser; i finalment, esta sí, una debutant com a candidata, Dyanna Santiago, que al front de la CUP, aporta nous aires al ventall polític de Deltebre i, d’aconseguir representació municipal, pot tenir un paper important a jugar en un govern que tradicionalment es teixix amb pactes.

A Roquetes, el ventall de candidats encara és més ample, amb set opcions en disputa: l’actual alcalde, el republicà Paco Gas, s’enfronta al seu soci de govern convergent Josep Codorniu, al nou candidat del PSC Pere Romagosa, a Joaquim Llopis pel PP, Ramon Martí per Plataforma per Catalunya (caldrà veure què fa este partit en el municipi de la comarca on té més representació, dos dels tres regidors en total, a banda del de Tortosa), Francisco José Bertomeu per Entesa i Progrés per Roquetes i Rosa Maria Sebastià per Roquetencs tots Units. En principi, Gas espera revalidar l’alcaldia, a expenses de pactes.

És el mateix que vol fer CiU a L’Ametlla de Mar, amb nou candidat en substitució d’Andreu Martí. Però en este cas, Joan Pere Gómez ha de mantindré la majoria absoluta si vol conservar l’estatus sense haver de pactar amb algun dels opositors: Jordi Gaseni (ERC), Juan Font (Plataforma Calera), Antoni Espuny (Compromís per la Cala-Candidatura de Progrés) o Adrià Ramon Figueres (PP).

A Camarles, passe el que passe, com a l’Ametlla, hi haurà nou alcalde, perquè l’actual no repetix, Joan Curto, que passa el seu testimoni de Progrés Municipal per Camarles a Ramon Brull, per enfrontar-se a dos repetidors com a caps de llista, Sandra Zaragoza per CiU i Josep Antoni Navarro per ERC.

Pel que fa als municipis de menys de mil habitants de la comarca, les alcaldies socialistes de Tivenys i Alfara tornen a tindre al davant CiU com a únic aspirant. A Paüls i Aldover, repartides entre CiU i el PSC respectivament, intentaran posar pes a la balança Per Paüls-Acord Municipal, i Avancem per Aldover, en cada cas. A Aldover hi ha un al·licient afegit, i és que s'enfronten per l'alcaldia la segona tinent d'alcalde, Teresa Forés (pel PSC), amb el primer tinent d'alcalde, Ismael Villamon (per Avancem, amb coalició amb ICV). Finalment, l’objectiu de Jordi Monclús serà mantindré la majoria absoluta republicana per a Benifallet.