La història ve de llarg i és insistent com una gota malaia. Les pressions a l'ús del català es repetixen encara ara amb decrets, lleis Wert, lapaos i estratagemes vàries, però també en el dia a dia de moltes persones. Com en el de diversos advocats de les Terres de l'Ebre aguaita.cat n'ha pogut certificar diversos casos aportats per dos despatxos d'advocats, un de la Ràpita i un de la Sénia-, que s'han topat sense esperar-ho amb un conflicte amb més rerefons polític que altra cosa, per haver presentat documents en català/valencià al jutjat de Vinaròs.
El secretari judicial, del Jutjat de Primera Instància nº 1 de Vinaròs, els requereix reiteradament que aporten còpia traduïda de les demandes "en espanyol", sota apercebiment d' inadmissió de les mateixes, una exigència que no té fonament legal pel fet que estan presentant els document en una de les llengües oficials de la comunitat autònoma.
El que no fa el secretari, si és que interpreta que l'idioma utilitzat és diferent al valencià, però, és demanar-ho així obertament, per bé que esta sembla ser la raó de fons del seu encaparrament. En el cas de l'advocada de la Ràpita, ja ha presentat dos recursos, fet que li obliga a pagar 25 euros cada vegada, insistint-li que la seua decisió de dirigir-se al jutjat en valencià assumint amb evident naturalitat que valencià i català són la mateixa llengua, i per tant, oficial al País Valencià-, està perfectament contemplada per la Llei orgànica del poder judicial. El conflicte està ara encallat, a expenses d'un funcionari que marca tota una frontera lingüística on en realitat no n'hi ha cap.
Recursos de pagament
En el seu cas, els fets van començar el passat 25 de juny, quan la lletrada va presentar una demanda on la competència per raó de territori corresponia als jutjats de Vinaròs . No va tardar ni una setmana el diligent secretari en proveir la demanda demanant-li que aportés l'original i una còpia de la seua demanda "en idioma espanyol, de conformitat amb el previst a l'article 3 de la Constitució i a l'article 6 de l'Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana, sota apercebiment d'inadmissió en sentit contrari". Superada la seua sorpresa inicial, l'advocada va decidir impugnar presentant un recurs en el que li recorda al secretari quin són els articles legals que emparen l'ús de qualsevol de les llengües oficials d'una comunitat autònoma. "El valencià és llengua oficial i com a tal, d'obligat coneixement i ús per part de qualsevol administració ubicada al País Valencià", li recorda. Set dies després, el secretari insistix en el seu posicionament, i la requereix de nou per a que aporti còpia, ara del recurs ,en espanyol, sota apercebiment d'inadmissió i anant més enllà ara cita alguns articles que ja inclouen fins i tot advertiments de multes coercitives i apertura d'expedients sancionadors si no es presenta la còpia en castellà, davant el qual, la lletrada, pagant de nou els 25 euros, torna a plantejar-li la illegalitat dels requeriments idiomàtics. "Apello perquè considero que estic en lo meu dret i és just defensar-lo, perquè si el català en la justícia està tan malament com fa trenta anys o pitjor, ja si traspassem el riu Sénia, la cosa es complica encara més", apunta l'advocada.
Prou traduccions
El vet del secretari s'ha repetit amb el gabinet Castell & Martínez de la Sénia, que tot i que inicialment va optar per seguir les seues exigències, finalment li ha recordat per escrit de moment no ha presentat recursos- quins són els seus drets lingüístics. "En un principi vaig pensar que potser era de fora i vaig optar per traduir-li, però finalment ja ha arribat un moment en què vull utilitzar la meua llengua, i així li he plantejat per escrit, apellant al fet que estic fet ús d'un dels idiomes oficials", explica a aguaita.cat. Per esta raó, té ara mateix "paralitzats" tres procediments, a l'espera de conèixer al setembre quina és la situació.
Davant el que pot acabar en risc d'eternitzar el conflicte, que a més veta el dret a la tutela judicial efectiva , l'advocada de la Ràpita ja ha decidit posar el cas en coneixement d'Acció Cultural del País Valencià, de la Comissió Lingüística de les Terres de l'Ebre i del Degà del Col.legi d'Advocats/es Pepe Canicio, que a més de Degà forma part en l'àmbit de Catalunya de la Comissió per l'ús del català a l'àmbit de l'administració de Justícia. Segons Canicio, "els jutjats no poden demanar una traducció a l'advocat en cas d'utilitzar una llengua oficial, només en cas d'indefensió, per exemple, perquè una de les parts o el jutge no ho entén, serien ells mateixos els que es dirigirien als serveis lingüístics de la comunitat autònoma, per tant, com que este no és el cas, sembla que les traves es posen per no identificar clarament que el conflicte estaria en cas de considerar català i valencià llengües diferents, un parany ocult segons el qual no estaria acceptant el català com a llengua oficial", observa el degà, que realitzarà algunes gestions per intentar desbloquejar la situació.
