
Una dona votant en un col·legi electoral. Foto: Rafa Garrido
Ens trobem a la recta final per a les eleccions municipals del 24 de maig. Els ciutadans que no vulguen mostrar el seu suport a cap dels partits que es presenten tenen tres possibilitats: votar en blanc, nul o bé no votar (abstenció). Estes són les diferències entre les tres opcions:
- Vot nul: Es produeix quan dins la papereta hi ha el full de dues candidatures diferents, quan la papereta està marcada més d'un cop -per exemple si se subratllen els noms de dos candidats- i quan conté guixades, documents no oficials o objectes estranys. Els vots nuls no es consideren vàlids, per tant no compten a l'hora de distribuir els escons: ni beneficien ni perjudiquen els partits.
- Vot blanc: Quan el sobre que s'introdueix dins l'urna està buit. Aquest vot és vàlid i es té present a l'hora de fer el recompte. En este punt és quan entra en joc la llei d'Hondt, el sistema de càlcul proporcional utilitzat en el sistema electoral català i espanyol.
Este mètode inclou un límit mínim de vots que s’estableix en l’escrutini perquè una candidatura pugua concórrer a la distribució d’escons. En general esta barrera legal és del 3% dels vots vàlids emesos, però a les eleccions municipals és del 5%. En ambdós casos s’aplica a cada circumscripció. A causa d'esta limitació els vots en blanc poden perjudicar els partits minoritaris.
El web del departament de Governació i Relacions Institucionals ofereix un exemple pràctic per entendre millor la llei. Esta és la situació hipotètica que es proposa: municipi amb 9 regidors a repartir i 10 candidatures, i en el qual s’han emès 1.400 vots vàlids, distribuïts de la manera següent:
Partit A: 447 vots
Partit B: 277 vots
Partit C: 192 vots
Partit D: 170 vots
Partit E: 96 vots
Partit F: 82 vots
Partit G: 64 vots
Partit H: 37 vots
Partit I: 21 vots
Partit J: 8 vots
Vots en blanc: 6 vots
La barrera legal del 5% dels vots vàlids és 70; per tant, en el repartiment d’escons no es tindran en compte els partits G, H, I i J, ja que no han assolit aquesta xifra. En els vots obtinguts pels altres 6 partits s’aplica la llei d’Hondt, calculant els resultats de dividir el nombre de vots obtinguts per 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8 i 9, que són el nombre de regidors a escollir. Fent-ho obtenim els quocients següents:
Vots/1 | Vots/2 | Vots/3 | Vots/4 | Vots/5 | Vots/6 | Vots/7 | Vots/8 | Vots/9 | |
Partit A | 447 | 223.5 | 149 | 111.75 | 89.4 | 74.5 | 63.86 | 55.88 | 49.67 |
Partit B | 277 | 138.5 | 92.33 | 69.25 | 55.4 | 46.17 | 39.57 | 34.63 | 30.78 |
Partit C | 192 | 96 | 64 | 48 | 38.4 | 32 | 27.43 | 24 | 21.33 |
Partit D | 170 | 85 | 56.67 | 42.5 | 34 | 28.33 | 24.29 | 21.25 | 18.89 |
Partit E | 96 | 48 | 32 | 24 | 19.2 | 16 | 13.71 | 12 | 10.67 |
Partit F | 82 | 41 | 27.33 | 20.5 | 16.4 | 13.67 | 11.71 | 10.25 | 9.11 |
El repartiment quedaria de la manera següent:
- El primer escó correspon al partit A, per la xifra dels vots obtinguts dividida per 1 (447), que és la més alta.
- El segon escó, al partit B, també per la xifra dels seus vots dividida per 1 (277), perquè és la xifra més alta després de l’anterior.
- El tercer escó correspon un altre cop al partit A, que, amb la xifra dels vots obtinguts dividida per 2 (223.5), presenta la tercera xifra més alta.
- El quart escó, al partit C (192).
- El cinquè escó, al partit D (170).
- El sisè és un altre cop per al partit A, que amb els seus vots dividits per 3 té la següent xifra més alta (149).
E- l setè és per al partit B, per la xifra dels vots obtinguts dividida per 2 (138.5).
- El vuitè escó és per al partit A, per la xifra dels vots obtinguts dividida per 4 (111.75).
- I el novè i últim és per al partit C, per la xifra de vots obtinguts dividida per 2 (96).
Quan les xifres de dos quocients són iguals, s’atribueix l’escó a la candidatura que haja obtingut més vots en total.
- Abstenció: No anar a votar. Normalment es diferencia entre abstencionisme actiu i passiu. El primer està associat al rebuig conscient als partits que es presenten, mentre que el segon sol ser fruït del desinterès per la política.