Imatge de la campanya per la retirada de la simbologia franquista a Tortosa Foto: Cedida 75 anys de l'ocupació feixista a Tortosa i, possiblement, un dels moments més transcendentals per a la història del nostre país. Tortosa segueix vigilada per un monument groller de ferro rovellat, el monument A los combatientes que hallaron gloria en la Batalla del Ebro , el monument feixista més gran dels Països Catalans, per a recordar-nos qui van ser els vencedors i qui van ser els vençuts. No només és passat, també és present i – malauradament– futur.
Me costaria molt entendre la nostra història i el nostre present sense pensar per què tenim encara este ferro rovellat al mig del riu. Quines són les pors i les renúncies que durant massa anys han condicionat el nostre país.
Justament fa 5 anys va posar-se en marxa la Comissió per la retirada dels símbols franquistes de Tortosa , amb una campanya per a denunciar l'existència d'este monument. L'èxit va ser parcial, perquè el barri del 13 de gener va canviar de nom, però el monument segueix en peu. Crec que la faena feta va ser molt positiva, va realitzar-se un treball de recerca, debat i reflexió molt important, però en tot allò hi havia un pecat original difícilment esmenable, Ferran Bel, l'alcalde de Tortosa, no podia acceptar esta proposta, tant per qui la promovia com per les pròpies contradiccions del seu partit.
Sembla mentida que encara avui Convergència i Unió seguisca exercint de protectora de símbols feixistes com el de Tortosa, o que es plantege – com ha passat a Barcelona – dedicar avingudes a personatges com Juan Antonio Samaranch .
Ni Convergència ni Unió tenen les seues arrels en el Franquisme, al contrari, en la història dels dos partitis hi ha hagut patiment, resistència i repressió feixista, des de l'assassinat de Carrasco i Formiguera a les tortures del President Pujol. Tot i així, tenen un problema greu amb la memòria històrica i amb la denúncia del règim feixista.
Una possible causa és que van formar part dels pactes de la Transició. Sense anar més lluny, Miquel Roca (avui advocat de Cristina de Borbón), va ser un dels redactors de la Constitución de 1978 (la mateixa que nega el dret a l'autodeterminació). Aquell pacte vergonyós – poc habitual en cap Estat que haja patit una dictadura feixista i que haja fet un procés de democratització real i sincer - va representar l'amnistia del règim anterior, sense passar comptes ni fer cap procés de depuració. Va ser una
autèntica vergonya per les persones que durant dècades havien estat lluitant per la llibertat i una mordassa que hem estat patint durant quasi quaranta anys. No és d'estranyar, per tant, que els incomode tot allò que represente reivindicar el passat que es va intentar silenciar.
Però també cal tenir en compte – a molts pobles del nostre territori ho sabem bé - que molts prohoms (cacics potser seria un terme més ajustat) de l'antic règim han seguit durant anys exercint d'alcaldes – i altres càrrecs d'influència- democratitzats sota el paraigua de CiU.
Segurament estes i moltes altres qüestions més complexes d'explicar fan que els coste tant acceptar un debat sobre la memòria històrica i que defensessen amb una argumentació molt pobra el manteniment del monument feixista que hi ha al bell mig del riu Ebre.
En el context polític que estem vivint crec que un monument d'estes característiques ha de fer vergonya fins i tot a dos dels seus principals defensors – Ferran Bel i Meritxell Roigé -, així que animo l'Ajuntament de Tortosa a espolsar-se les rèmores del passat i a afrontar amb valentia el futur sobre el monument feixista. Per a construir el futur de llibertat que volem per al nostre país no podem seguir amb monuments que van aixecar-se per a homenatjar un règim dictatorial que va massacrar la nostra gent i que va intentar-nos destruir com a poble.
El monument franquista del riu és el més gran que es conserva als Països Catalans. Foto: Sofia Cabanes
