Jordi Sebastià
En el curt espai temporal de dos dies Catalunya i la seva relació amb Espanya ha estat protagonista d'un parell de manifestos. Un d'ells, signat per tres-cents professionals espanyols d'ofici ben variat com el de cantant, escriptor, advocat, cineasta o polític, és partidari del federalisme i convertint l'independentisme, opció democràtica tan vàlida com qualsevol altra, en el mal més gran de tots els mals per al nostre país.Practicant el negacionisme de l'espoli fiscal i acusant de manipular el passat quan algú parla de les agressions que ha patit Catalunya al llarg dels segles, caldria posar a la gent al seu lloc i fer saber al lector que molts dels signants en el seu dia van donar suport també al Foro Babel, plataforma que defensava l'ús i supremacia del castellà al nostre país. Tampoc val a badar quan bastants d'aquests signants no van obrir boca en tot el procés de retallada i esquifiment massiu de l'Estatut, durant la fase que es van demanar signatures en contra, ni molt menys quan el Tribunal Constitucional va dictar sentència, ferint-lo mortalment.
El segon manifest amb el títol 'Con Cataluña, con España' amb quaranta signants té similituds amb l'anterior, com per exemple signants en comú. En aquest escrit de 5 punts afirmen la seva lleialtat a la Constitució de 1978, la seva procedència liberal i socialdemòcrata i fan una bona ensabonada al nostre país fent-lo mereixedor de l'estima i solidaritat de la resta d'Espanya i recordant la seva implicació en la riquesa i modernitat. Volen també cridar l'atenció al risc de fractura a la que poden portat actituds irresponsables i demanen a respectar la democràcia, per acabar apellant a la cordura, la responsabilitat i la prudència.
Resulta que l'independentisme és l'opció política fracturadora, destructora de l'ordre democràtic establert per l'anterior regim dictatorial, el diable, l'apocalipsi, el final dels dies i de la civilització occidental tal i com la coneixem avui dia. La resta de posicions democràtiques no. No cal recordar al lector que som un país ocupat militarment i colonitzat des de fa aproximadament uns tres-cents anys. Un per un el mateix número que els signants del primer manifest. Dóna peu a reflexionar.
