L'ampostí Josep Gisbert Alegre era pagès i tenia 23 anys, els mateixos que Carles Ferré Royo, el barber del Mas de Barberans. Eren els més joves. Josep Ribes Nolla, picapedrer de Jesús, i Pere Canalda Forcadell, treballador de Correus d'Ulldecona, eren els més vells, amb 63 anys. Els quatre, i trenta-dos ebrencs més, porten entre 86 anys -alguns 85- enterrats en la fossa comuna més oblidada a Catalunya tot i que 36 dels 66 enterrats eren del Baix Ebre i el Montsià.
És així perquè esta fossa del desterrament es troba a vuit quilòmetres de la línia divisòria entre províncies, a Vinaròs. Vuit quilòmetres han impedit a estes víctimes de la primera etapa de la ferotge represàlia franquista l'anul·lació de les sentències que els van condemnar a mort, una restitució que s'hagués produït amb la llei pionera que es va aprovar a Catalunya el 2017. L'acte en la seua memòria, enguany per primera vegada, evidencia els primers intents de reivindicar-los. Els familiars inicien la lluita.
Dels 36 ebrencs que hi ha enterrats a Vinaròs, 14 eren de poblacions del Baix Ebre i 22 del Montsià. Els primers als quals va anar a buscar la Guàrdia Civil als seus pobles van ser al canareu Bautista Reverter Ferrer, un pagès de 51 anys, que ingressà a la presó de Vinaròs el 26 d’abril del 38, i a l’ulldeconenc Pere Canalda Forcadell, vidu, un dels més veterans del grup d’homes que acabaria consumint-se a la mateixa fossa. Entraria a la mateixa presó 3 dies després.
Val a dir que el dia abans que Batista Reverter a Alcanar, va ser capturat Ramon Nos Reverter, però tot i que va ser sotmès al consell de guerra a Vinaròs, va morir el 30 de juny de 1938 a la infermeria de la presó central de Burgos i va ser enterrat a la fossa comuna del cementiri de Burgos.
A Bautista, com a la resta, el van sotmetre a consell de guerra sumaríssim per rebel·lió militar, en el seu cas el 4 de juny de 1938 i el van acusar de tenir una “arrelada significació socialista”, de participar en assalts a tendes i destruir imatges de les esglésies del poble, d’amenaçar a persones “d’ordre”, d’apedregar els aviadors d’un aparell de l’exercit franquista que havia caigut a Vinaròs, i de perseguir-los fins aconseguir entregar-los a personal de l’exèrcit roig. Així figura el seu cas en l’extensa tesi elaborada per l’historiador Francesc Xavier Tolosana, titulada La repressió franquista a les Terres de l’Ebre 1938-1948. La mateixa extensa i aprofundida obra de recerca exposa els arguments que va utilitzar Bautista per a la seua defensa: va al·legar que feia més de 20 anys que pertanyia al Partit Socialista tot i que era un simple afiliat, que durant la guerra es va limitar a treballar al camp i que no va actuar contra les imatges catòliques ni va denunciar ningú. Admet, això sí, que va tirar pedres contra els aviadors que es van tirar a l’aigua després que el seu avió es veiés forçat a aterrar i que va avisar els carabiners, però que no sabia què els havia passat després que els detinguessen. El seu al·legat, com els de la resta d’homes, va servir per acabar d’omplir la paperassa a partir de la qual seria condemnat a mort i afusellat el30 de juny del 38.
Amb Pedro, l’ulldeconenc, els tràmits per executar-lo van anar més ràpid. Va entrar després que Bautista a la presó, però va ser sotmès a consell de guerra abans, el 20 de maig de 1938. L’acusen de sermembre del primer Comité, un destacat element esquerrà, i d’anar pistola en ma pels carrers instigant l’odi i el crim. També de fer llistes de persones a assassinat. Ell va al·legar que tot i pertànyer al Centre republicà mai va ser de cap partit d’esquerres. Que tot i haver estat nomenat primer tinent d’alcalde abans del Moviment, se’n va sortir disconforme amb els diferents que volien matar i robar gent de dretes. Que va dedicar-se a ser milicià per obrar sis pessetes al dia però ho va deixar al cap d’un mes perquè no li agradava què passava, endur-se gent presa que després era trobada morta a la carretera, tot i que ell mai havia vist ningú. Que va entrar de transportista de correus recomanat per la UGT sense poder negar-s'hi perquè necessitava menjar. I que no va intervenir en assassinats i altres fets al poble, només feia guàrdies. Fa una segona declaració, però va servir tant com la primera. Va ser condemnat a mort i afusellat el mateix dia que el canareu, el 30 de juny de 1938 a Vinaròs i enterrat a la fossa comú.
Dos matats amb el garrot vil
Este dia fatídic va ser el que més cossos van ingressar a la fossa d’entre el llistat d’ebrencs, un mínim de 9. Però llavors, segons les dades compilades per Tolosana, ja n’hi havia set d’afusellats apilats al mateix punt sota terra al municipi veí, procedents en concret de Roquetes, Alfara de Carles i Jesús. Els havien capturat després, però els van afusellar abans. De fet els primers havien entrat a la fossa el 7 de juny.
De fet, des del 7 de juny fins el 25 de novembre, va ser un degoteig d’afusellaments i enterraments. Dels 36 assassinats, 34 ho van ser per afusellament, i dos per garrot vil: el jove barber del Mas de Barberans, Carles Ferré, i el pagès d’Ulldecona Josep Torrent Caseta. Tots dos van ser enterrats el mateix dia, el 8 de juliol. L’últim -segons la documentació de Tolosana- hauria estat el canareu Canicio Garriga Sancho, a qui tot i ser detingut l’octubre del 38 no l'haurien matat fins el novembre del 39.
La Guàrdia Civil se n’havia encarregat i continuava fent les detencions marcades trucant a les portes de les cases per endur-se la gent que molestava el règim. En esta primera onada de la repressió van passar per la Galera, Amposta, Alcanar, Alfara de Carles, Godall, Jesús, la Sénia, Mas de Barberans, Santa Bàrbara, Ulldecona, Vinallop i Xerta.
El fet que els detinguts fossen traslladats en esta primera etapa a Vinaròs -a partir del 39 ho serien majoritàriament a Tarragona- es deu al fet que “a mesura que l’exèrcit franquista anava conquerint el territori, inicien la repressió i a la gent que detenen no la traslladen a la capital de província sinó a la del partit judicial més proper que ja tenen ocupat, i en esta zona, els franquistes van avançar des del sud per la línia costanera fins al marge dret de l’Ebre, i el partit judicial més proper ja ocupat en aquell moment els duia a Vinaròs, més endavant ja seria Tarragona” explica Tolosana.
Un acte de memòria al cementeri dedicat als ebrencs
A Vinaròs, cada any quan arriba el 14 d'abril, coincidint amb l'aniversari de la proclamació de la Segona República, s'organitza un acte en record a les 66 víctimes enterrades pel franquisme. Enguany per primera vegada l'acte va ser dedicat als ebrencs i per això, en este pas per rescabalar de l’oblit estos homes tants anys després, l’organització, en mans de la Plataforma pel País Valencià de Vinaròs i familiars de les víctimes, va convidar representants i familiars dels seus pobles. Un acte senzill i emotiu d’ofrena floral, mentre s’escoltava al cementeri la música de Bach i els versos de Vicent Andrés Esteller amb la veu d’Ovidi Montllor, al qual van acudir per primera vegada els representants dels ajuntaments i familiars de la Sénia, Amposta, Alfara de Carles, Alcanar, Tortosa, Santa Bàrbara, Xerta, Mas de Barberans, Ulldecona i la Galera. També hi va ser present el director dels serveis territorials de Justícia a les Terres de l’Ebre, Lluís Montull, i la directora territorial de Cultura, Victòria Almuni. “Actes com este van en la línia de reconèixer i reparar el dany i el patiment que ha continuat llastrant la vida dels familiars, un patiment degut a processos judicials falsaris, deficients, sense garanties processals, basats en acusar els republicans de rebel·lió, demencials”, afirma Montull.
Més enllà del record i del reconeixement, els familiars també reclamen un desgreuge efectiu. En este sentit es pronuncia Ismael Tomàs, besnet d’Ismael Valldepérez Subirats, de la Galera. Ell va demanar que el nom del seu besavi fos inclòs a la llista de reparació jurídica de víctimes del franquisme publicada per l’Arxiu Nacional de Catalunya per mandat de la Llei 11/2017 aprovada pel Parlament, una petició que li va ser desestimada: “Em van respondre que no el podien incloure perquè tot i haver estat afusellat pel règim franquista, ho va ser en una altra regió militar, però per a nosaltres este no pot ser un motiu, van ser víctimes del nostre país com la resta que figuren a la llista”.
La resposta li va arribar en els següents termes: “El fet que el Parlament de Catalunya només legisle sobre el territori català és el que fa que molts catalans i catalanes víctimes dels tribunals militars que varen actuar en altres indrets de l’Estat no consten en esta Llista de reparació jurídica". És el cas del seu avi. (...) "La província de Castelló formava part de la III regió militar i el Tribunal Militar de Vinaròs estava integrat a l’Auditoria de Guerra d’esta regió. És per això que esta causa es troba a l’Arxiu Històric de Defensa, que custodia els “sumaríssims” de les tres províncies valencianes des de fa uns anys, i no pas a l’Arxiu del Tribunal Militar Territorial Tercer de Barcelona on es conserva el fons de l’Auditoria de Guerra de la IV Regió Militar a partir del qual s’ha elaborat la Llista de víctimes”.
Restitució amb la nova llei abortada
Així, Josep, Carles o Pere, i els altres homes afusellats a Vinaròs, pagesos, jornalers, guardes rurals, advocats i cafeters, jeuen en una fossa que ni tan sols consta al mapa de fosses o als llistat de víctimes a Catalunya. N’hi ha més, d’ebrencs enterrats fora de Catalunya: el masdenvergenc José Bel Martí o el senienc Emilio Pla Palos, a Castelló; Lucas Gil Martorell, d’Ulldecona, a Vigo; José Matamoros Ripoll, de la Sénia, a Pontevedra; Frqancisco Forcadell i Juan Garcia Sabaté, tots dos de Roquetes, a Segovia i Burgos. Són altres víctimes desterrades. Un greuge que havia de reparar la nova llei de memòria democràtica que estava en tramitació al Parlament i que va quedar aturada amb la convocatòria d'eleccions.
"A Catalunya es va aprovar la llei pionera de reparació jurídica de les víctimes del 2017, amb la qual s’anul·len sentències i es crea un llistat a partir del qual es proposen els documents de reparació, però només engloba la regió militar IV i per tant les víctimes dins de Catalunya. En este cas els sumaríssims i les execucions van ser a Vinaròs per tant no entren dins la llei catalana, i precisament la proposta de llei que estava en tramitació tenia previst esmenar este greuge”, comenta el director territorial de Justícia a l’Ebre, Lluís Montull. La llei espanyola del 2022 també anul·la els processos però s'emeten certificats.
Un grup de familiars està decidit a lluitar pel desgreuge, i precisament en l’acte de memòria a Vinaròs van fer una crida a associar-se i lluitar col·laborativament per rescabalar la memòria dels represaliats que, 86 anys després, seguixen dins la fossa del desterrament.