"Pel pont de la Puríssima de 2004" aquesta primera fase de 32 habitatges ja estava acabada. Aquesta rapitenca d'adopció va ser la primera juntament amb la seua gata, Nina que s'hi va instal·lar. Poc a poc, hi van anar arribant famílies, sobretot de l'àrea metropolitana de Barcelona, tot i que també n'hi ha una de Bilbao. En total, una vintena, als quals s'hi ha d'afegir propietaris de l'entorn de Turov, que també es van quedar alguns immobles. "Sobretot al principi jo era l'única que vivia aquí, ara hi ha dos noies més llogades, i durant la setmana m'he convertit d'alguna manera en la persona que vetlla per tot això: quan marxa la llum, quan plou molt, quan sorgeix algun problema,...", relata Bonet.
Extraoficialment, i a grans trets, al llarg dels darrers anys, Bonet explica que s'havien adonat "que alguna cosa fallava". "S'havia de construir una segona fase d'habitatges just aquí al costat, però no es va arribar a fer", també explica que se'ls va informar en el seu moment del Pla Especial de Reforma Interior (PERI) que va voler impulsar l'Ajuntament per adequar la clau urbanística (una 17.a1 de ciutat jardí) al Pla General d'Ordenació Urbana: "Ens van dir que ajuntarien algunes de les vivendes ja construïdes per a que n'hi haguessen menys, però no es va arribar a fer mai". Res més.
Tot plegat, fins al febrer d'enguany i "per una casualitat", explica Bonet. "Una amistat de Tarragona em va donar el xivatasso: "Tu no vius al carrers tal i tal,...? i jo dic, doncs sí. És que hi ha una ordre d'enderrocament,....No m'ho podia creure. Immediatament vaig informar a tots els veïns de la comunitat. I resulta que era veritat". Del litigi iniciat entre una veïna de la zona, Antonia González i l'Ajuntament fa gairebé 10 anys i que va acabar arribant als jutjats amb la sentència que declarava nul·la la llicència urbanística i que s'ha acabat ratificant recentment pel TSJC amb una ordre d'enderrocament, no en sabien res, per què no eren part del procés. "No teníem absolutament cap avís de què hi hagués una denuncia d'aquest tipus, ni cap sentència,... ni sabíem que algú hagués demanat l'enderrocament d'aquestes vivendes. Ningú ens havia preguntat, ni el per què, ni el com,... ens ho hem trobat a la cara", explica des de la més absoluta impotència.
13 habitatges venuts després que el jutge declarés nul·la la llicència
És més, segons demostra el document a què ha tingut accés aguaita.cat i tal com ja apuntava la sentència desestimatòria de la demanda de TUROV cap a l'Ajuntament, la promotora Badalonina va arribar a vendre fins a 13 pisos després de la sentència de novembre de 2006 en què el contenciós administratiu número 2 de Tarragona declarava nul·la de ple dret la llicència urbanística sobre la qual es van construir els 32 habitatges en considerar que no s'ajustava a la legalitat urbanística pel que fa a les densitats.
"En el meu cas particular, i com molts veïns, l'afectació em ve per 3 bandes", explica Rosa Bonet. "Finques TUROV, per què em va vendre un pis legal, però durant tots aquests anys han sigut incapaços d'informar-me oficialment, de tot el que estava passant i que em podia afectar. En segon lloc, l'Ajuntament d'Alcanar, per què jo acabaré al carrer per què algú va posar una firma i un segell a una llicència d'obres que era il·legal. I per últim, la demandant [Antonia González], que jo no sé què li ha mogut però ha tingut tal fixació per veure això enderrocat que li ha importat tres pitos qui s'emportava per davant. I s'està emportant per davant moltes famílies". Sobre González, Bonet explica que "en els darrers anys s'ha deixat veure molt poc". "No ha parlat mai directament amb nosaltres". Els veïns coneixien que González s'havia queixat "per què les terrasses de la línia de pisos del davant tocaven just al seu xalet", però desconeixen per què després de gairebé 10 anys no ha defallit per fer enderrocar aquesta promoció d'habitatges.
L'exemple de Rosa Bonet és el del dany col·lateral més profund en tot aquest procés. "La meua, no és una segona residència. És la primera. Està escripturada i hipotecada com a tal. Si l'enderrocament tira endavant, hem trobaré que no tinc casa on anar. Si en vull tenir, me n'haig d'anar a casa els meus pares a Tarragona, però la feina la tinc Amposta. A més, hauré de continuar pagant una hipoteca d'un pis que ja no tindré, més les despeses de desplaçament per vindre a treballar aquí, per què no em puc permetre el luxe de quedar-me sense feina". Per tot plegat, ella és una de les que està vivint aquesta situació amb més angoixa. "No es tracta d'indemnitzacions, es tracta de casa meua. De l'esforç que hem fet tots per tenir això, del nostre espai; tot el que hem viscut aquí", explica indignada.
Des que la setmana passada se'n van assabentar que en 10 dies (abans del 5 de desembre) podia iniciar-se l'enderrocament de les seues llars, els veïns del carrer Buguenvíl·ia 3 han iniciat una carrera a contrarellotge per evitar el pitjor dels finals. "Anem de cul. Estem buscant assessorament legal i volem fer el què siga per mantenir les nostres cases", sentencia.
La seua lluita se suma a la de l'Ajuntament, que també vol evitar siga com siga l'enderrocament. D'una banda, pels costos econòmics que pot suposar un procés d'aquest tipus i, de l'altra, pel precedent que es pot assentar si no es troba una solució per a les 50 llicències urbanístiques de Serramar que es troben en el punt de mira després que els informes pericials reclamats pel jutge demostren que es van atorgar seguint en mateixos criteris que en el cas Turov.
