Cremes controlades al Delta Foto: Dept. d'Agricultura

El Departament d’Agricultura executa durant el mes de febrer 2014 cremes controlades al Parc Natural del Delta de l’Ebre. L’objectiu de les cremes és reduir l’acumulació de biomassa i matèria orgànica en ambients humits que actualment compromet el moviment de la fauna que hi habita.

Este pla, que es desenvolupa anualment entre l’1 i el 28 de febrer, és una eina de gestió clau per a regenerar ecosistemes humits i millorar els hàbitats protegits.

Per a l’any 2014 s’han definit 7 unitats d’actuació que inclouen 87,8 hectàrees. Igualment, es treballa amb la possibilitat d’incloure per a etsa anualitat una finca de gestió privada on els darrers anys no s’han fet cremes. Les feines, les executarà personal del Grup Especial de Prevenció d’Incendis Forestals (GEPIF) i del Cos d’Agents Rurals, amb la direcció i coordinació del Servei de Prevenció d’Incendis Forestals i els tècnics del Parc Natural.

En esta època de l’any la vegetació reuneix les condicions òptimes per a realitzar esta operació i no afecta el període reproductiu de les aus. L’objectiu d’esta planificació és evitar la crema de superfícies excessives sobre una zona en un mateix any. Per tal que l’impacte sigui el mínim possible, es cremen les zones designades de forma fraccionada en quatre o cinc anys.

El senillar és un ambient vegetal molt freqüent al delta de l’Ebre, dominat pel senill (Phragmites australis). El senill és una planta que, si les condicions són adequades, acaba per ocupar grans extensions i desplaça les altres espècies vegetals. La seva reproducció és bàsicament vegetativa, utilitzant els seus rizomes (arrels) per expandir-se, de forma que un nombre limitat d’individus poden ocupar una gran extensió de terreny.

Al Delta trobem senillars en molt bon estat al voltant de les basses, els antics arrossars i els marges del riu. Estos són hàbitats potencials per a la nidificació d’aus com les de la família dels ardeids, els ràllids (polles i rasclons) i altres espècies d’aus que hi viuen i hi nidifiquen, com els sílvids (boscarles, mosquiters, tallarols...). A causa de la seva elevada productivitat, any darrere any es produeix una gran acumulació de matèria orgànica i restes de senill mort, associat a una manca d’oxigen, que produeix un envelliment progressiu d’esta comunitat.

El foc té un efecte positiu sobre el senillar perquè elimina restes vegetals mortes i el nou senill surt a la primavera amb més vigor. 

El Parc Natural del Delta és la major zona humida de Catalunya i constitueix un dels espais més importants de la Mediterrània. Al 1983 la Generalitat de Catalunya va aprovar la creació del Parc Natural i des de llavors s’ha vetllat per complementar els usos tradicionals i la protecció de la natura.