El departament d'Agricultura ha redactat la resolució amb les mesures per seguir atacant este 2017 la plaga del caragol maçana. Com a novetats, es proposa reforçar la neteja de la maquinària fora del temps de sega, entre els mesos de març i octubre, i controlar el traspàs de planter. Com ha explicat Jordi Giné, cap del Servei de Sanitat Vegetal, aquells agricultors que vulguen portar el seu planter de l'hemidelta esquerre fins al dret hauran d'estar registrats i tenir autorització per emetre passaports fitosanitaris, i per fer traspassos entre parcel·les del mateix marge deltaic caldrà l'autorització del Servei de Sanitat Vegetal.

En la tretzena jornada tècnica de l'arròs de l'IRTA, este dilluns, s'ha explicat als arrossaires les possibilitats de la sembra en sec al Delta de l'Ebre, que ajudaria a contenir la plaga en les zones més afectades, i la necessitat d'investigar amb nous fitosanitaris menys agressius que la saponina.

Les noves propostes, que haurà de ratificar i consensuar amb la Comissió Tècnica del caragol maçana, la propera setmana, s'han detallat en la tretzena jornada tècnica de l'arròs organitzada per l'IRTA, este dilluns, a la Cambra d'Arrossaires del Delta de l'Ebre, a Deltebre, on hi ha assistit més d'un centenar d'agricultors. 

El Pla d'Acció de 2017 inclourà noves mesures "per assegurar que el planter no fa de via de propagació de la plaga", per augmentar la neteja de la maquinària que es desplace entre els dos hemideltes o fora de la zona demarcada —infectada per caragol maçana—, i per limitar al marge dret del Delta la captació directa d'aigua del riu Ebre —que no es podrà fer sense una autorització concreta d'Agricultura—. El Departament ha insistit molt en la importància d'actuar de forma dràstica a l'hemidelta dret on, de manera dispersa, ja hi ha 85 hectàrees afectades. A l'esquerre, l'afectació arriba a les 6.000 hectàrees, amb la part nord d'este marge completament infestat i molts altres punts repartits a la resta de la seua superfície. 

Juntament amb les novetats proposades per enguany, es continuaran aplicant barreres als desguassos, salinitzant els camps i desguassos amb aigua de mar, fent els guarets o ampliant els camps d'assaig per poder saber més sobre esta plaga, que "encara és una gran desconeguda", segons ha remarcat Jordi Giné. 

Entre els nous mètodes que s'estan provant, Giné ha destacat la sembra en sec de l'arròs, "un sistema molt bo per evitar que el caragol mate la planta", o la recerca de productes fitosanitaris alternatius, que siguen igual d'efectius que les saponines, però que no tinguen una afectació negativa en la resta d'éssers vius de l'ecosistema. 

Sembrar en sec per conviure amb el caragol maçana
Com ha explicat Maria del Mar Català, tècnica de l'estació experimental de l'IRTA a l'Ebre, la sembra en sec ja s'ha provat en unes 120 hectàrees del cultiu d'arròs del Delta de l'Ebre i és un mètode idoni per conviure amb la plaga del caragol maçana. "El caragol necessita aigua per estar actiu i amb la sembra en sec, no el matem, però el frenem. No surt durant la sembra i afavorix una convivència per adaptar el sistema de cultiu a la nova plaga", ha apuntat Català. 

El limitant d'este mètode de cultiu al Delta de l'Ebre és "la salinitat". Els camps deltaics necessiten l'aigua dolça per netejar la sal dels sòls, però la tècnica de l'IRTA ha insistit que seria "perfectament viable" aplicar la sembra en sec en algunes zones del Delta amb menys salinitat, que justament són les més afectades pel caragol maçana. 

De fet, la lluita contra esta espècie invasora ha estat "el catalitzador" que ha accelerat la introducció de la sembra en sec de l'arròs al Delta de l'Ebre. Per a Català, la implantació d'este mètode, que fa anys que s'aplica a Itàlia, serà imparable a la plana deltaica, però ha defensat que no és necessari que acabe substituint el mètode per inundació tradicional. "El Delta té un valor ecològic molt important i cal mantenir els camps inundats en algunes èpoques", ha assenyalat la tècnica de l'IRTA. 

Català ha apuntat altres avantatges del nou mètode, com que les xifres d'establiment de la llavor de l'arròs es duplica, que no hi ha problemes amb les aus o el vent, o que les emissions de gasos d'efecte hivernacle podrien reduir-se així com el consum d'aigua. "És un tema molt nou i la clau es posar-lo a punt aquí al Delta, on pot funcionar molt bé", ha dit. "Hem de saber ensenyar-lo i demostrar a l'agricultor com ho ha de cultivar: les dosis, la separació entre sembra, la gestió de l'adob o com lidiar amb el tema de la sal", ha afegit Català. En este darrer aspecte, l'IRTA podria contrarestar els perjudicis a través dels seus estudis sobre noves varietats d'arròs més resistents a la salinitat dels sòls.