El departament d’Agricultura ha previst un pressupost 1,5 milions d’euros per combatre enguany la plaga del caragol maçana al delta de l’Ebre. La partida, que compta amb un milió d’euros provinents del Programa de Desenvolupament Rural (PDR), 400.000 euros a aportar per l’Estat espanyol i 100.000 euros més que el departament s’ha compromès a trobar, inclou les mesures previstes en el pla de lluita que avui ha presentat a Tortosa el conseller d’Agricultura, Josep Maria Pelegrí, així com les compensacions als pagesos per les zones que es deixaran en guaret. El que no es farà, perquè els arrossaires s’hi van negar després de comprovar les afectacions a la collita en l'última campanya, és la salinització massiva dels camps.

Pelegrí, acompanyat del delegat del govern, Xavier Pallarès; del director general de Desenvolupament rural i coordinador de l’Estratègia de lluita contra la plaga, Jordi Sala, i dels representants de les entitats que donen suport al pla, ha presentat l’estratègia a seguir enguany, definida per una comissió tècnica que, després de redactar el full de ruta, passa a ser una comissió de seguiment per controlar com s'executa i la seua evolució. “Avui ha tingut lloc a Tortosa la darrera reunió per consensuar les mesures  -prèviament plantejades per la comissió tècnica- amb els representants polítics dels agents implicats al territori en la lluita contra la plaga del caragol”, que, segons ha destacat el departament de Medi Ambient, són els sindicats Unió de Pagesos, ASAJA i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya, les entitats Prodelta i SEO/BirdLife, la Cambra Arrossera Montsià, Arrossaires del Delta de l’Ebre, les dos comunitats de regants, l’ADV de l’arròs, l’IRTA, Forestal Catalana i el mateix departament.

Les accions a dur a terme s’han dividit en tres fases: preconreu, conreu i postconreu, la primera de les quals ja està en marxa. Així, s’han començat a fer tractaments amb calç en una superfície de 7,9 quilòmetres a l’hemidelta dret, que es podria repetir abans del període de conreu si l’eficàcia del tractament no és del 100 %. A més, es faran actuacions de neteja de la sèquia mare, amb la succió de sediments i sedàs (extracció caragols i translocació espècies protegides) uns 20 dies abans que se solten les aigües dolces als arrossars. També està previst deixar gairebé 46 hectàrees en guaret (20,4 a l’hemidelta dret i 25,4 a l’esquerre).
Per evitar riscos d’invasió des del riu, s’efectuaran diverses modificacions, reparacions o canvis en els contactes existents, bàsicament boqueres d'arrossars i petits desaigües, entre la plana deltaica dreta i el riu, entre Amposta i la desembocadura. Es col·locaran 19 barreres físiques de contenció, es modificaran 63 tubs en la sortida al riu, es farà la neteja de vegetació i es durà a terme un inventari complet de l’estat actual dels bombaments existents per tal d’anul·lar el risc d'entrada d'animals des del riu al Delta.

Ja en la fase de conreu, a l’hemidelta dret està previst, al mes de maig, tractar 8,8 quilòmetres amb saponines, i a l’esquerre, es farà este tractament a la zona salinitzada l'any passat i s'hi instal·laran barreres físiques. També es tancaran els canals de drenatge connectats al riu. Un cop acabat el conreu, als dos hemideltes està previst salinitzar els canals en funció de “les condicions del territori i del sector i les possibilitats tècniques”, ha apuntat Agricultura.

Igualment, a les zones altes de la banda esquerra se segarà en sec i es durà a terme l’assecament prematur, una mesura que es farà extensiva al marge dret si els Serveis Tècnics del departament n’identifiquen la necessitat, segons els nivells de la plaga. A les zones fondes, se segarà l’arròs amb aigua i immediatament es farà el xafat i tractament obligatori amb saponines. Una vegada finalitzat este tractament, als 6-7 dies, caldrà fer assecament obligatori, també extensible al marge drets si els tècnics ho veuen convenient.

Línies de recerca
A curt termini, es preveuen dur a terme estudis sobre la cianamida càlcica, la salinització de camps i els seus efectes sobre la producció d’arròs, s’analitzarà el procés d’eixugar a la tardor i s’estudiaran altres productes molusquicides. A més llarg termini, s’avaluaran accions de lluita biològica, com els referents a la genètica del caragol per intervenir en la seua reproducció, i també s’estudiarà la possibilitat d’introduir espècies que puguen ser depredadores d’este animal i no tinguen efectes sobre la biodiversitat del delta.

Vigilància i divulgació
El departament també ha encarregat a les forces de seguretat inspeccionar possibles incompliments de les mesures del pla de lluita. "Els agents inspeccionaran i denunciaran els incompliments de les mesures de contenció en arrossars i xarxa de reg al llarg de tot l’any, però especialment en els mesos que el caragol està actiu, de maig a novembre", explica el DAAM. La segona quinzena de setembre i primera d’octubre aproximadament, controlaran la neteja de la maquinària.

Així mateix, per evitar casos accidentals de propagació de la plaga, es durà a terme una campanya de divulgació que inclou la visita i repartiment tríptics informatius a càmpings, cases pagès, hotels, apartaments, centres d’informació turística, comerços de les poblacions, restaurants i empreses turístiques (pesca recreativa, lloguer embarcacions, etc.). Com ja s’ha vingut fent, es continuaran els controls de vehicles en trànsit en carreteres locals, inspeccions d’embarcacions i pesca recreativa al riu Ebre (tram TE) i comerços relacionats amb aquariofília, etc. i igualment se seguiran investigant aquells casos de presumpta intencionalitat en l’expansió de l’espècie, i es mantindrà la vigilància per detectar ràpidament nous punts.