El consistori argumenta que esta "és una exigència de la Llei", segons afirma l'alcalde Alfons Montserrat, i es basa en els articles 205 i 206 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text Refós de la Llei d'urbanisme de Catalunya per reclamar-los estes accions. Segons estos articles: "En el cas [...] d'un expedient de restauració de la realitat física alterada amb relació amb obres o actuacions no autoritzades o no ajustades a les condicions assenyalades que ja s'han executat, es requereix la persona interessada perquè, en el termini de dos mesos comptats d'ençà de la notificació corresponent, sol·liciti la llicència pertinent o, si escau, ajusti les obres a la llicència o a l'ordre d'execució, tret que aquestes siguin manifestament il·legalitzables (art. 205). Si [...] la persona interessada no executa l'acord en el termini d'un mes, l'alcalde o alcaldessa en pot acordar l'execució subsidiària, sens perjudici de la imposició de multes coercitives d'acord amb l'article 225 (art 206.2)". "Es tracta d'una mesura garant de cara als propietaris. No és la voluntat de l'Ajuntament seguir este procés, simplement és el compliment de la legalitat", reafirma l'alcalde.
Este és el primer pas per fer complir la sentència, però, paral·lelament a les accions encaminades a fer-ho, l'Ajuntament ha presentat un recurs d'apel·lació contra l'última interlocutòria de la jutgessa, del 22 de gener. Una acció ja in extremis i segurament poc efectiva que busca invalidar l'enderroc dels habitatges. "Presentem este recurs d'apel·lació amb el benentès que no implica que hi haja una suspensió de l'acte judicial ni dels terminis", recorda l'alcalde, Alfons Montserrat.
El consistori exposa que no és fins al 22 gener, amb l'última interlocutòria, que la jutgessa parla de l'enderroc i també sobre la improcedència de la via engegada per l'Ajuntament (quan va requerir a la promotora Turov que presentés un projecte d'adequació de les obres), tot i que, segons asseguren, en cap moment del procés legal la magistrada s'hi havia referit directament. Per tant, el recurs argumenta que l'enderroc pot considerar-se una mesura improcedent a l'hora de restablir la legalitat. "Entre l'anterior interlocutòria, que plantejava restauració de la legalitat, i l'actual, que parla d'enderroc, hi ha un salt molt gran que pensem que s'hauria de motivar. També plantegem que no cal arribar a l'enderrocament total", afegeix Montserrat.
Així, el consistori recorda que el Tribunal Suprem s'ha pronunciat més d'un cop en el sentit de reconèixer la possibilitat d'executar sentències per les quals s'anul·lava una llicència d'obres mitjançant la legalització de les construccions (bé en la totalitat o bé en part) i que, per tant, no ha calgut enderrocar-les per complet. A més, asseguren que l'Ajuntament, d'acord amb la sentència del novembre de 2006, queda únicament obligat a "restaurar la legalitat urbanística" i que, com fa la interlocutòria, no es pot identificar la restauració d'esta legalitat mitjançant l'enderroc.
Sobre els propietaris d'estos habitatges, l'alcalde assegura que entén "perfectament la situació" i reconeix que "pot haver un desfàs entre l'enderroc i la indemnització". L'Alcalde admet el "perjudici" causat als veïns, però també recalca que "davant d'una situació d'esta magnitud, totes les accions han d'estar ajustades a dret. No podem actuar al marge de la normativa perquè podríem incórrer tranquil·lament en una causa penal" i que, per tant, no indemnitzaran els afectats "si no hi ha un dictamen de la Comissió Jurídica Assessora" o una sentència que ho ratifique. "És cert que hi ha una llicència declarada nul·la de ple dret, però no es declara culpable l'Ajuntament; per tant, legalment, no podem atendre cap indemnització. No és que no ho vulguem reconèixer, no ens tancarem, però hem de fer el pagament amb informes favorables i ajustat a dret", remarca l'alcalde.
"Impossible" executar la sentència en 2 mesos
Un altre dels punts candents és la velocitat que prendran els esdeveniments fins que les 32 cases de Turov siguen enderrocades. En este sentit, Alfons Montserrat ja ha avançat que "és virtualment impossible" tombar-les en els 2 mesos exigits. "Entenc que quan la jutgessa diu 'dos mesos' no és perquè s'enderroque, sinó per donar compliment i començar a executar el procediment", addueix.
L'Ajuntament remarca que el procediment legal a seguir abans d'arribar a l'enderroc "és llarg" i que, "si es va ràpid", es pot tardar entre 6 mesos i un any fins arribar al final. El primer pas, comunicar-ho als veïns, ja s'ha fet. "Però la comunitat de veïns pot allegar i, en este cas, haurem de resoldre. Si no enderroquen, ho haurà de fer l'Ajuntament, la qual cosa significarà traure a concurs un projecte, establir les bases i aprovar-lo, posar-ho a exposició pública... Hi ha tot un procediment en què la propietat i les parts interessades hi podran participar allegant i per això es fa difícil dir quan durarà. El que sí podem dir és que 2 mesos es faran curts", subratlla l'alcalde.
Sobre l'anunci dels veïns de denunciar responsables polítics i tècnics i posar també en mans de la justícia la cinquantena de llicències urbanístiques que també podrien ser illegals, Montserrat afirma: "No hi podem fer res, no està sota el nostre control i no ho valorarem ni hi entrarem. Independent del que denuncien, nosaltres els atendrem", tot i que defensa que "el fet que els veïns no fossen part interessada va ser un criteri jurídic que es va prendre en el seu moment".
