Així, segons ha pogut saber aguaita.cat, entre 1997 i finals de 2003 s'haurien atorgat una vuitantena de llicències a les urbanitzacions de Montsiamar i Serramar de les quals s'ha constatat que, com a mínim unes 50 s'haurien concedit amb criteris, si més no, subjectius. Això va permetre construir en clau de ciutat jardí fins a 615 habitatges quan, amb la interpretació estricta del Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), només se n'haurien pogut fer 179, amb la qual cosa la densitat permesa es va superar en un 243 %.
La urbanització de Turov ha estat el cap de turc, però la llista és llarga. Per nombrar alguns exemples, a la mateixa Serramar, al carrer Llaguts del Bolig, es van construir 24 cases, quan l'edificabilitat de la clau urbanística en permetia 9; al carrer Tramuntana, se'n van fer 24, quan el planejament en preveia 5; però el cas més flagrant en aquesta zona el trobem al carrer Agutzil de Mar, on es podien fer 11 habitatges i, en canvi, segons el cadastre, se'n van arribar a fer 135, més les corresponents places de garatge. Al carrer dels Tarongers, ja a la urbanització de Montsià Mar, hi ha un altre cas en què es van fer 8 apartaments en comptes d'un, que era el que estava permès. O ja fora d'aquesta zona, a tocar del terme de la Ràpita (carrer del Suís) hi ha el cas d'un complex de 38 cases, quan el pla general en preveia 9. Per acabar aquesta llista d'exemples, el cas d'una altra promoció ja passada la fàbrica del ciment, al carrer del Camp de Tir, on es van fer 23 apartaments en comptes dels 4 permesos.
La concessió d'este tipus de llicències es va donar sobretot en el període comprès entre 2000 i 2003, etapa en què l'alcalde era Batiste Beltran (Acord per Alcanar); Josep Beltran (PP), regidor d'Urbanisme, i Pep Selgar, arquitecte municipal. Amb l'entrada a l'alcaldia del socialista Ricard Bort, però sobretot a partir de la concessió de la llicència urbanística a Turov el juliol de 2003 en la primera junta de govern local de Bort, les queixes dels veïns comencen a qüestionar el criteri d'atorgament de llicències. Primer, amb l'Associació de Veïns Bahía Alfacs que després es va retirar, però sobretot amb la veïna Antonia González, que portaria esta llicència primer a la Direcció General d'Urbanisme i després als Tribunals. Ja al 2004, un contundent informe de la Direcció General d'Urbanisme instava el consistori a revisar esta llicència, que apuntaven que podia ser declarada nulla, com així va acabar sent el novembre de 2006 a partir d'una sentència del Jutjat Contenciós Administratiu núm. 2 de Tarragona.
Informes elaborats "amb manca de rigor" per avalar els criteris de Selgar
En qualsevol cas, les sospites manifestes sobre la llicència urbanística concedida a Turov van frenar a partir de 2004 la concessió de llicències semblants i sembren la inquietud dintre del mateix consistori. Tant és així que, segons ha constatat aguaita.cat, a finals de 2004, Pep Selgar, que havia deixat de ser arquitecte municipal d'Alcanar a principis d'any, encarrega un informe, mitjançant el Collegi d'Arquitectes, al també arquitecte Víctor Fanlo, amb l'esperança que avalés el criteri aplicat a Alcanar.
L'informe de Fanlo, home que va visitar diverses promocions a Serramar acompanyat de Batiste Beltran (tot i que ja no ocupava càrrecs de Govern), de la llavors secretària Verònica Llorca i del mateix Selgar, entre d'altres, apunta estimant les tesis de l'aleshores arquitecte municipal que "amb una interpretació estricta" (com la que va fer la Direcció General d'Urbanisme en l'informe del 2004) de la clau 17.a1 es podrien arribar a fer, en les parcelles designades amb aquesta clau, cases de 250 o 500 m2 i "difícilment" un promotor "s'aventuraria a fer habitatges d'aquestes dimensions perquè el mercat no ho demanaria" i acaba concloent que, en el cas d'Alcanar i amb una interpretació més laxa de la clau, es produeix "la no existència explícita d'edificabilitat" i proposa solucionar la problemàtica mitjançant una modificació puntual del Pla General.
Aquest informe, que Selgar hauria utilitzat com a avalador de la seua gestió, el va refutar el mateix Collegi d'Arquitectes a les Terres de l'Ebre. Que no només es va desmarcar de les conclusions d'aquest estudi, sinó que van manifestar explícitament per carta "la manca de rigor" amb què, segons el seu parer, s'havia elaborat. "Si algú, lamentablement, ha incidit a expressar que aquesta és una interpretació del Collegi, ho ha fet sense el nostre consentiment", reblava l'escrit.
La concessió d'aquest tipus de llicències va acabar a finals de 2003, precisament quan Selgar demanava l'excedència voluntària i se li atorgà i, posteriorment, s'acabaria contractant un nou arquitecte municipal.
