Imatge del 'making off' del calendari 'a pèl per la llengua' Foto: Cedida

A pèl per la llengua , segurament molt de vostès n’han sentit a parlar. Es tracta de la iniciativa d’un grup d’estudiants de 4t de Filologia Catalana de la URV que protagonitzen un calendari “amb poca roba”. El que molts no saben és que d’entre els estudiants que hi han participat hi ha 5 noies de les Terres de l’Ebre amb qui hem conversat per descobrir l’essència ebrenca del calendari del qual tothom en parla.

Elles són Isaura Figueres, del Perelló; Georgina Lleixà, de Roquetes; Núria Reverter, de La Ràpita; Sònia Sancho, d'Alcanar, i Laia Segarra, d’Horta de Sant Joan. Cadascuna d’elles ens relata alguna de les interioritats d’este calendari.

D'on sorgeix la idea de fer un calendari com este?
Isaura Figueres. El Perelló: Va ser un dia del curs passat quan estàvem part de la classe fent unes cerveses. Debatíem quines estratègies podíem fer servir per recaptar diners pel viatge de final de curs i tots vam coincidir que havíem de fer alguna cosa original, ja que sempre s’acostuma a fer el típic: sopars, sorteigs,.... Llavors, no sé qui va ser exactament, va proposar la idea de fer un calendari amb poca roba. Sorprenentment, a tots els que estàvem allí ens va fascinar la idea i ho vam comentar a la resta de la classe. Òbviament, no tothom va dir que sí de seguida, però al final, com que van veure que el projecte era “seriós”, es van animar.

Quin tipus de fotografies/escenes es poden veure a cada mes de l'any?
I.F : A cada mes del calendari trobem diferents escenes que representen diferents festivitats, totes relacionades amb la nostra cultura. Ja que fèiem un calendari per reivindicar tot el que és nostre, a banda de la llengua, calia reivindicar totes aquelles tradicions que formen part de la nostra cultura i, per tant, de la nostra vida, com per exemple: la Castanyada, una calçotada, sant Jordi...

Sortiu a pèl a tots els mesos?
I.F: Hem de ser sincers i dir que no..., però gairebé, això sí. On sortim a “a pèl” és a la foto de la portada que també és la del mes de setembre. Aquesta foto és l'última que vam fer i ja havíem perdut casi tota la vergonya. Tanmateix, era el moment de deixar clara la nostra intencionalitat i, si calia fer-ho “a pèl”, ho fèiem. Despullats i amb cara de reivindicació. Tot i que, com se veu, no podíem parar de riure, vam posar per demostrar al món que som capaços del que siga per lluitar per allò que és nostre. I també demostrar que tot i que de vegades ens podem sentir despullats, tenim una força interior que no ens acabaran mai i que ningú, mai de la vida, té dret a carregar-se el patrimoni d’una societat.

Com es reflecteix la participació ebrenca?
Georgina Lleixà: Som cinc ebrenques d’entre 13 participants, és a dir, quasi la meitat! A més, que tot i estudiar a Tarragona no hem d’oblidar que natros també formem una part del territori i molt important! La idea del calendari és donar mostra de la nostra terra i la nostra cultura, així que vam pensar de representar, per una banda,les festes típiques del Camp de Tarragona (amb un símbol casteller, la gralla i els capgrossos) i, per l’altra banda, al més d’agost representar les festes típiques d’aquí. Ho representem amb la presència de dos pubilles i l’hereu amb el guitarró cantant una jota.

La Núria i la Georgina, una servidora, a la mà portem garbes d’arròs i anem vestides diferents perquè a cada poble les pubilles es vesteixes d’una manera i, així, també és veu la varietat que hi ha dins del mateix territori. La gandaia i el mantó que porto jo és el típic a Roquetes; el que porta la Núria és el que es posen les pubilles menudes a Sant Carles de la Ràpida; i la roba de l’hereu és d’Alcanar. El calendari no ha estat fer-nos unes simples fotografies, sinó que ens hem implicat perquè tot siga autèntic fins al punt que la nostra rapitenca va posar els peus dins de l’arrossar per arrancar les garbes personalment. De fet, la implicació fou tal que en el moment de fer-nos la foto, la Núria i jo estàvem cantant una jota (de roquetes vinc...) perquè la foto quedés més natural!

Esperàveu l’expectació que ha generat aquest calendari?
G. Ll : No ens ho podíem ni imaginar. Sabíem que la carn crida l’atenció, i el fet de fer-ho amb poca roba augmentaria les vendes. Però d’aquí a sortir als diaris, a la ràdio, tenir tant de seguiment via Facebook i via Twitter... ningú ho hagués dit! A més, no ens segueixen només gent de Catalunya, sinó que d’arreu dels Països Catalans, ja que hem rebut demandes des del País València, de Mallorca i de Perpinyà.

Què us han comentat els familiars, amics i parelles?
Núria Reverter. La Ràpita: Primerament, la majoria han quedat sorpresos perquè molts no ens creien capaços de despullar-nos i vendre el calendari. La majoria de gent que no té una relació tan directa en natros, com poden ser els coneguts i veïns del poble, ens feliciten per la valentia que hem tingut per defensar la llengua. De fet algun iaio mos recorda que vint anys abans sortir mig nua amb una estelada era impensable i perillós. Per sort això ha canviat i també els amics, altres companys d’universitats, professors i familiars els ha entusiasmat la idea. Tot i això, hem vist que a algun pare no li ha fet gràcia promocionar un calendari on sa filla llueix el seu cos d’una manera tan visible. En el cas de la parella, tampoc hi ha hagut problema, ans al contrari, poden presumir que la seua nòvia surt a les xarxes socials i als mitjans de comunicació. Fins i tot tenim constància que molts sogres volen penjar el calendari al seu lloc de treball! Això pot voler dir que tenim una societat menys reprimida que en generacions anteriors i es poden fer tot tipus de bromes sobre el calendari sense que cap comentari siga ofensiu per la dignitat de les noies i dels dos nois.

Una altra manera d’aconseguir el calendari, a part de comprar-lo per 8 euros, és participant en un sorteig. Quan el celebrareu?
Serà el dijous 19 de desembre a Tarragona, aprofitant que a la nit se celebrarà el tradicional sopar de nadal de filologia catalana on hi serem els alumnes de tots els cursos de filologia i els professors. Farem un sorteig que constarà d’un acte obert a tots aquells qui vulguin assistir. I per a participar-hi heu de compartir la fotografia del calendari a la vostre perfil de Facebook.

Quants encàrrecs heu rebut? On anireu de viatge?
Laia Segarra, Horta de Sant Joan: Hem rebut gran quantitat d’encàrrecs, fins i tot des de Perpinyà o ses Illes. La veritat, no ens pensàvem que funcionaria tan bé. De moment no hem fixat cap lloc concret per anar de viatge, i el pressupost anirà en funció de quant guanyéssem en esta iniciativa i d’altres que estem posant en marxa com, per exemple, una cistella de productes típics de la terra (d’Horta de Sant Joan vi, d’Alcanar taronges, de Roquetes punyetes...) o la venda de bolígrafs i altres coses.

   Calendari de 4t de Filologia Catalana de la URV. Foto: quartdefilcat.urv