Algun pagès ha optat enguany per plantar ordi al seu camp enlloc d'arròs. Foto: @VictorSorribesÚs de tecnologia a partir d’ultrasons, sistemes d’aspiració d’exemplars de caragols o microcàpsules per evitar les postes de les femelles… Són només algunes de les propostes que equips universitaris en alguns casos i empreses privades en altres han fet arribar a entitats relacionades amb el conreu de l’arròs al delta, com Unió de Pagesos, per contribuir a lluitar contra el caragol maçana. Es tracta de sistemes que els seus promotors consideren poden tindre una aplicació pràctica a l’hora de frenar l’expansió d’una plaga que ara, amb la inundació dels camps, està a punt de tornar a irrompre al delta. De fet, la preocupació dels pagesos arriba a que alguns, de forma puntual, han optat per plantar enguany ordi enlloc d’arròs per oblidar-se’n del caragol almenys un any.
“El que fem amb totes estes propostes és emplaçar als organismes que ens les plantegen a dirigir-se als tècnics del departament d’Agricultura per tal que coordine estes aportacions i les avalue i descarte allò que no servisca o tinga en compte allò que veja interessant”, afirma Dani Forcadell, responsable de l’arròs d’Unió de Pagesos. Segons Forcadell, les propostes han proliferat sobre tot arran de l’emissió del 30 minuts ‘Invasors’ el passat 30 de març sobre la greu problemàtica que està provocant la plaga, que també va desfermar inicialment, a les xarxes socials, una onada d’oferiments de col·laboració per part de persones i ONG’s mostrant la seua disposició a acudir al delta per recollir caragols a mà.
De moment, cianamida càlcica
De moment, però, un dels productes que de forma més immediata es proposa utilitzar als arrossaires, tal com es va plantejar en la reunió que va tindre lloc dimarts a la nit convocada pel departament d’Agricultura, i a la que van assistir uns 80 pagesos, és la cianamida càlcica. Es tracta d’un adob que ha resultat eficaç contra el caragol i que es recomana utilitzar ja en breu com a primera mesura de combat, abans de la sembra per no afectar la planta de l’arròs. Això si, els pagesos hauran de pagar el cost d’este tractament voluntari, i també anirà enguany al seu càrrec el cost de l’aplicació de la saponina. “En el cas de la cianamida, com és un adob, la despesa que implica utilitzar-la es compensa amb un estalvi posterior en adob, però la saponina enguany ens tocarà pagar-la a cada pagès –com de fet ja van fer aquells que en van aplicar l’octubre passat, després de la sega- perquè la Generalitat ja ha anunciat que no pot fer-se’n càrrec”, explica Forcadell.
Altres accions que els pagesos han d’emprendre, en este cas de forma obligada, és la instal·lació d’una doble malla a l’entrada i sortida d’aigua dels seus camps per evitar l’expansió del caragol per llocs nets. També s’espera que la CHE i el ministeri instal·len en breu unes barreres electrificades al riu per contrindre la disgregació de l’espècie aigües amunt d’Amposta a través de la llera del riu.
A banda dels sistemes de contenció i de l’ús de cianamida i saponina, sobretot en els camps de la marge esquerre que han estat assecats, on es calcula que tornarà a proliferar la plaga amb força, la planificació enguany passa per comprovar els efectes de la inundació dels camps en aigua salada (3.00 hectàrees) per certificar si realment ha estat tan efectiva com estan apuntant els propis pagesos, i també els efectes que pot tindre la sal en el sòl de cara a la productivitat futura. “Si els informes que ja s’han encarregat resulten positius demanarem de cara a l’any vinent una salinització global de l’hemidelta esquerre”. Mentrestant, caldrà buscar finançament per afrontar els elevats costos d’esta operació per bombejar l’aigua de mar a tot l’hemidelta.
