23
de juny
de
2021, 12:30
Actualitzat:
29
de juny,
12:32h
La proposta 'Guanyar Terreno' de l'artista contemporani Àlvar Calvet (Tremp, 1965) ha estat la guanyadora de la quinzena edició del certamen XYZ d'intervencions artístiques efímeres impulsat pel Centre d'Art Lo Pati. Calvet, interessat des de fa anys per la gestió de l'aigua i els sediments, vol posar llum sobre la retenció de terra als embassaments del pre-Pirineu, problemàtica sobre la qual reflexiona en una obra interactiva que s'instal·larà, la segona quinzena de juliol, en dos punts del canal de la dreta de l'Ebre al seu pas per Amposta.
- Ets nascut a Tremp, però crees una obra que denuncia, sense ser un requisit de la convocatòria, la regressió de Delta. Què et lliga a la zona?
Tot. Fins als 30 anys no vaig descobrir les Terres de l'Ebre i la seva problemàtica, però sempre n'havia estat vinculat d'alguna manera. Vaig néixer a Tremp però només hi vaig viure fins als set anys. Així i tot, com allà em queda molta família, sempre he anat tornant i, al final, són molts viatges creuant pantans com el de Sant Antoni, el de Terradets o el de Camarasa.
- Naix una reflexió en passar pels embassaments?
Amb el pas del temps, al mig dels pantans va apareixent una illa que, a hores d'ara, ja s'ha menjat part del llac. I és quan penso que hi ha un problema: per una banda, els pantans, que estan per acumular aigua, en tenen cada cop menys perquè la terra ocupa massa lloc; mentre que el Delta s'està morint perquè no baixen sediments pel riu Ebre. És una lluita ecològica que ens implica a tots. És qüestió de supervivència.
- Com idees "Guanyar terreno"?
El tema en general fa molt de temps que el treballo. Fa poc he creat un bitllet per al projecte "Diners blaus" de Núria Arias, una iniciativa solidària sobre el riu Siurana per recaptar diners per a la gent encausada; així com tenia pendent l'exposició "Lo riu viu" a Cellers, a Lleida, on la base era molt semblant a "Guanyar Terreno". Així que amb els dies comptats perquè acabés la convocatòria de XYZ ideo dos propostes i les envio. La primera era molt directa, no l'explicaré, però "Guanyar Terreno" agrada i queda finalista.
- Explica'ns el concepte artístic de l'obra.
És un intercanvi pedagògic: una moneda per cinc quilos de sorra. En dos punts de la ciutat diferents, a la vora del canal de la Dreta, hi haurà dos monticles de sorra amb 33 monedes de terra cuita amagades a l'interior. El que demano a la gent és que es puguin emportar una moneda a canvi de cinc quilos d'arena, amb el compromís que la portin fins a un lloc on faci més falta, ja sigui a la platja del Trabucador o a algun altre punt del Delta.
- Les monedes de terra cuita tenen també a veure amb els sediments.
Sí, perquè estan fetes de llot barrejat amb sediments. Cada moneda de terra cuita fa 12 centímetres de diàmetre i està feta a mà, pel qual totes són diferents i úniques. A més, cada una portarà gravades les paraules "Guanyar Terreno. Aquest és el nostre capital" i el valor de cada moneda: cinc sediments. És una forma de denunciar el valor monetari que li volen posar a un espai únic com aquest.
- Seguint amb la crítica, per qui no vulgui emportar-se sorra hi haurà també una palangana amb aigua i una gerra. Quin significat tenen?
Al costat de cada monticle hi haurà una gerra plena d'aigua del mateix canal i una palangana per, qui vulgui, rentar-se les mans. Hi ha molta gent que no vol veure el problema i, com si res, miren cap a una altra banda, per això aquesta part de l'obra.
- Creus que la gent s'emportarà la sorra?
El meu treball és conceptual i el que vull aconseguir és que la gent reflexioni. No sé si realment algú voldrà una moneda a canvi de portar cinc quilos de sorra a la platja, però com a mínim espero que els convidi a pensar. De fet, a terra volia escriure la frase "L'Ebre sense sediments és la mort del Delta", perquè crec que és molt important reivindicar la cultura que hi ha aquí al voltant de la defensa de l'Ebre i del Delta. Ja veurem si ho acabo fent.
- El teu suport a la defensa de l'Ebre no és nou.
M'estimo les Terres de l'Ebre i el Delta i a la seva gent. L'any 2000 ja vaig fer un cartell en suport a la defensa de l'Ebre que vaig ubicar en una altra exposició que no tenia res a veure, i des d'aquell ja n'he fet tres més fent pedagogia. És una lluita sana i hem de tenir clar que les Terres de l'Ebre i el Delta no són només de la gent que viu aquí, sinó que són responsabilitat de tothom, independentment d'on visquin. A banda, jo tinc la peculiaritat que he viscut a molts llocs i, al final, no et sabria dir d'on sóc. Al Delta m'hi trobo com a casa.
- Has rebut un 41% dels vots i t'has proclamat guanyador del XYZ. Esperaves tant de suport?
No. Amistats meves em deien que era impossible que guanyés, perquè totes les altres propostes eren d'integrants de les Terres de l'Ebre i segurament no comptaria amb el vot popular. Igualment jo anava fent monedes, perquè vaig pensar que ja em servirien per a una exposició que tinc pendent, però quan em van comunicar que havia guanyat em vaig emportar una bona sorpresa. He vist les xifres i he guanyat perquè m'ha votat molta gent per internet, unes 600 persones, en canvi a Amposta, presencialment, m'han votat 117. Les altres propostes tenien molt de vot presencial.
- Ets nascut a Tremp, però crees una obra que denuncia, sense ser un requisit de la convocatòria, la regressió de Delta. Què et lliga a la zona?
Tot. Fins als 30 anys no vaig descobrir les Terres de l'Ebre i la seva problemàtica, però sempre n'havia estat vinculat d'alguna manera. Vaig néixer a Tremp però només hi vaig viure fins als set anys. Així i tot, com allà em queda molta família, sempre he anat tornant i, al final, són molts viatges creuant pantans com el de Sant Antoni, el de Terradets o el de Camarasa.
- Naix una reflexió en passar pels embassaments?
Amb el pas del temps, al mig dels pantans va apareixent una illa que, a hores d'ara, ja s'ha menjat part del llac. I és quan penso que hi ha un problema: per una banda, els pantans, que estan per acumular aigua, en tenen cada cop menys perquè la terra ocupa massa lloc; mentre que el Delta s'està morint perquè no baixen sediments pel riu Ebre. És una lluita ecològica que ens implica a tots. És qüestió de supervivència.
- Com idees "Guanyar terreno"?
El tema en general fa molt de temps que el treballo. Fa poc he creat un bitllet per al projecte "Diners blaus" de Núria Arias, una iniciativa solidària sobre el riu Siurana per recaptar diners per a la gent encausada; així com tenia pendent l'exposició "Lo riu viu" a Cellers, a Lleida, on la base era molt semblant a "Guanyar Terreno". Així que amb els dies comptats perquè acabés la convocatòria de XYZ ideo dos propostes i les envio. La primera era molt directa, no l'explicaré, però "Guanyar Terreno" agrada i queda finalista.
- Explica'ns el concepte artístic de l'obra.
És un intercanvi pedagògic: una moneda per cinc quilos de sorra. En dos punts de la ciutat diferents, a la vora del canal de la Dreta, hi haurà dos monticles de sorra amb 33 monedes de terra cuita amagades a l'interior. El que demano a la gent és que es puguin emportar una moneda a canvi de cinc quilos d'arena, amb el compromís que la portin fins a un lloc on faci més falta, ja sigui a la platja del Trabucador o a algun altre punt del Delta.
Recreació de l'obra "Guanyar Terreno" que es podrà veure a Amposta la segona quinzena de juliol. Foto: Cedida
- Les monedes de terra cuita tenen també a veure amb els sediments.
Sí, perquè estan fetes de llot barrejat amb sediments. Cada moneda de terra cuita fa 12 centímetres de diàmetre i està feta a mà, pel qual totes són diferents i úniques. A més, cada una portarà gravades les paraules "Guanyar Terreno. Aquest és el nostre capital" i el valor de cada moneda: cinc sediments. És una forma de denunciar el valor monetari que li volen posar a un espai únic com aquest.
- Seguint amb la crítica, per qui no vulgui emportar-se sorra hi haurà també una palangana amb aigua i una gerra. Quin significat tenen?
Al costat de cada monticle hi haurà una gerra plena d'aigua del mateix canal i una palangana per, qui vulgui, rentar-se les mans. Hi ha molta gent que no vol veure el problema i, com si res, miren cap a una altra banda, per això aquesta part de l'obra.
- Creus que la gent s'emportarà la sorra?
El meu treball és conceptual i el que vull aconseguir és que la gent reflexioni. No sé si realment algú voldrà una moneda a canvi de portar cinc quilos de sorra a la platja, però com a mínim espero que els convidi a pensar. De fet, a terra volia escriure la frase "L'Ebre sense sediments és la mort del Delta", perquè crec que és molt important reivindicar la cultura que hi ha aquí al voltant de la defensa de l'Ebre i del Delta. Ja veurem si ho acabo fent.
- El teu suport a la defensa de l'Ebre no és nou.
M'estimo les Terres de l'Ebre i el Delta i a la seva gent. L'any 2000 ja vaig fer un cartell en suport a la defensa de l'Ebre que vaig ubicar en una altra exposició que no tenia res a veure, i des d'aquell ja n'he fet tres més fent pedagogia. És una lluita sana i hem de tenir clar que les Terres de l'Ebre i el Delta no són només de la gent que viu aquí, sinó que són responsabilitat de tothom, independentment d'on visquin. A banda, jo tinc la peculiaritat que he viscut a molts llocs i, al final, no et sabria dir d'on sóc. Al Delta m'hi trobo com a casa.
- Has rebut un 41% dels vots i t'has proclamat guanyador del XYZ. Esperaves tant de suport?
No. Amistats meves em deien que era impossible que guanyés, perquè totes les altres propostes eren d'integrants de les Terres de l'Ebre i segurament no comptaria amb el vot popular. Igualment jo anava fent monedes, perquè vaig pensar que ja em servirien per a una exposició que tinc pendent, però quan em van comunicar que havia guanyat em vaig emportar una bona sorpresa. He vist les xifres i he guanyat perquè m'ha votat molta gent per internet, unes 600 persones, en canvi a Amposta, presencialment, m'han votat 117. Les altres propostes tenien molt de vot presencial.