Dos municipis ebrencs, Amposta i Alcanar, estan al capdavant del rànquing de municipis catalans que més aigua perden de la seua xarxa per fuites. Les dos poblacions es troben entre el centenar que han publicat una auditoria hidràulica en els últims mesos, obligatòries per a les entitats subministradores d’aigua en serveis amb més de 5.000 abonats. De fet, 133 municipis havien de publicar els resultats dels estudis abans del marc passat, i ho han fet 101.
Gairebé una cinquantena perden més d’un 20% de l’aigua que entra a la xarxa a causa de fuites, trencament de canonades, desbordaments de dipòsits i similars. És una de les conclusions d’una anàlisi de l’ACN de les auditories municipals, que revelen que Amposta i Alcanar són les poblacions que perden més aigua per fuites, amb un 60% i un 56% del total que entra a la xarxa. Totes dos confien revertir les abundants pèrdues en la renovació dels contractes del servei.
Segons dades de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’organisme que ha determinat uns indicadors per estandarditzar les auditories, 12 poblacions de les que tenen obligat fer l’estudi encara no ho han fet, entre les quals algunes capitals de comarca: Balaguer (Noguera), Banyoles (Pla de l’Estany), La Seu d’Urgell (Alt Urgell) i Vielha e Mijaran (Val d’Aran).
101 municipis sí que han publicat el document, a banda de 17 més que també hi estan obligats i que donen dades agregades ja que hi opera en tots ells Aigües de Barcelona, i de 15 més que no hi estaven obligats. Les auditories de cadascun d’ells reflecteix que en 61 casos dels 133 es perd més d’un 20% del total de l’aigua introduïda a la xarxa a causa de les fuites i problemes amb les canonades. És el cas també d'altres municipis ebrencs, com Móra la Nova, que perd un 45% d'aigua de la seua xarxa (un 41%) per fuites, la desena del rànquing que més en perd; també Camarles i l'Ametlla de Mar, amb un 43,9% i un 43,4% de pèrdues (40,7 i 40,4% per fuites respectivament), Tortosa, amb un 40,8% de pèrdues (37,2% per fuites); la Ràpita, amb un 27,4% (22,9% per fuites), i la Pobla de Massaluca, amb 22,3% (17,4%). Per sota de la mitjana està Vilalba dels Arcs, amb un 18,4% (13,4%), mentre que Deltebre no ha presentat encara la seua auditoria i a Corbera d'Ebre no hi ha dades a hores d'ara.
Estos balanços hídrics s'han de fer cada dos anys i s'han calculat a partir d'una guia comuna per a totes les entitats catalanes, amb "una metodologia pionera" que garanteix "la qualitat de les dades". Es fan a partir de dotze indicadors d'acompliment, adaptats per la reconeguda Associació Internacional d'Abastaments d'Aigua (IWA), i que estan relacionats amb la gestió de les fuites i la gestió de les pressions de la xarxa. La periodicitat de les auditories també permetrà "avaluar l'efectivitat de les millores implementades".
Amposta i Alcanar lideren el rànquing de desaprofitament hídric
Amposta i Alcanar lideren el rànquing, i preveuen revertir la greu situació de la xarxa d'aigua potable amb la renovació o canvi dels contractes de distribució, que expiren aviat, després d'uns vint anys de concessió. Les auditories d'eficiència hidràulica que Agbar ha fet a petició de l'ACA han confirmat el mal estat de les infraestructures i la falta d'inversió.
A Amposta l'actual govern municipal ha anat reposant canonades i buscant subvencions, aprofitant obres als carrers. En canvi, a Alcanar encara cal identificar i ubicar on es produïxen les fuites més importants i van haver de denunciar l'empresa perquè les obres de manteniment mai s'han fet.
La capital del Montsià perdia el 2022 més de dos milions de metres cúbics d'aigua potable, un 64% de la que es distribuïx –un 60% per fuites, i el 4% restant s’escapa per errors de comptadors o aigua punxada. Dels 3.152.140 metres cúbics que van entrar a la xarxa, només hi havia 1.142.704 metres cúbics autoritzats, dels quals 979.050 facturats.
Xifres similars apareixen a l'auditoria de la mateixa companyia, Agbar, en el cas d'Alcanar. 1.355.501 metres cúbics d'aigua van entrar a la xarxa del municipi fa dos anys. 538.089 metres cúbics estan autoritzats i se'n facturen 537.152. Així, la xarxa perd més de 817.000 metres cúbics d'aigua l'any, el 60% de la distribuïda –la gran majoria, també per fuites.
Inversions fora d'abast al Montsià
En el cas de la capital del Montsià, l'alcalde Adam Tomàs defensa que l'equip de govern fa una dècada que treballa per revertir estes pèrdues i que, "com a mínim, s'han estabilitzat". "Quan aixequem un carrer, canviem tot el cicle de l'aigua, creem la xarxa de pluvials i canviem clavegueres, canonades d'aigua i escomeses de fibrociment per unes de plom", ha detallat a l’ACN. Tomàs ha posat com a exemple la "gran reparació" que han dut a terme, a Poble Nou del Delta. Era una obra molt necessària i també costosa, de prop de 900.000 euros.
As 900.000 euros cal sumar els 700.000 d'inversió que requereixen les clavegueres d'este nucli urbà de la ciutat i 40.000 euros més que ha costat la millora d'una altra canonada del poble. En pocs dies, també està previst iniciar les obres de reposició d'una canonada de fibrociment que abasteix la zona de Valletes, que es va trencar el 2022. El cost és de 35.000 euros més IVA. El batlle ampostí ha denunciat que estes obres "tenen un cost molt elevat" per als ajuntaments i que, sense ajuts supramunicipals, "no donem a l'abast per solucionar el problema endèmic de l'aigua".
L'Ajuntament ha optat dos cops a les subvencions de l'ACA per pagar l'obra de Poble Nou i l'alcalde lamenta que no se n'han sortit. Així i tot, el consistori es presenta a les partides de subvencions per millorar el cicle de l'aigua. Estan pendents de rebre 200.000 euros per acabar amb fuites grans, un cop se sectoritze tota la xarxa d'aigua de la ciutat. També s'ha demanat a Acció Climàtica un ajut per al polígon de l'Oriola per millorar la recollida d'aigües pluvials i el reaprofitament de l'aigua.
El contracte amb Agbar, un fre
Amposta, com Alcanar té un contracte de vint anys amb l'empresa Agbar, abans Sorea. Es va signar el 2004. Ara treballen per "renovar-lo" perquè "ha quedat completament obsolet" i no permet que la concessionària face inversions a la xarxa. Este és un dels punts que es vol revertir per evitar que tot el cost recaigue sobre el consistori. Segons Adam Tomàs, també es vol incloure el canvi dels comptadors (més de 10.000 a la ciutat) perquè siguen digitals i es puguen "acotar molt més" les lectures i les pèrdues, una mesura que també té previst impulsar Alcanar.
L'alcalde d'Amposta ha avançat que el nou contracte ha de preveure, "com a mínim" una inversió de quatre o cinc milions d'euros d'entrada, "per poder començar a revertir la situació". "Són molts recursos anualment, però s'ha demostrat que no hi arribem i que - esta xifra d'inversió mínima - és peccata minuta", ha insistit.
Zero actuacions a Alcanar
La situació a Alcanar és encara més greu perquè ni l'Ajuntament pot invertir per frenar les pèrdues i el mal estat de la xarxa, ni tampoc ho ha fet l'empresa en tots estos anys. De fet, com ha recordat l'alcalde Joan Roig, el consistori i la companyia van tenir un costós litigi perquè no es van poder recepcionar les suposades obres de manteniment que exigia el contracte.
"Cap interventor volia signar les liquidacions ni es va poder fiscalitzar la facturació que feia l'empresa a les persones i usuaris", ha apuntat. "Les obres que s'havien de fer de renovació de la xarxa, creiem que no es van fer. Ningú ho va certificar", ha afegit Roig. Per a l'alcalde canareu, l'auditoria publicada per l'ACA i el percentatge d'aigua que alerta que es perd a Alcanar ho corrobora.
El consistori, davant la informació que els va traslladar l'Agència de l'Aigua, ha encarregat un estudi a una empresa externa per fer una diagnosi de la xarxa i determinar "solucions a curt termini". "La solució té molt a veure amb l'origen del que ens ha passat a Alcanar", ha dit Roig perquè el canvi que es va fer, fa vint anys, d'un contracte d'arrendament amb la concessionària a un de gestió del servei, "ha acabat sent una catàstrofe". "Arribats aquí, sabent que ja no es pot fer res, l'any que ve s'acaba la concessió definitiva de l'empresa i hi haurà canvis", ha avançat l'alcalde.
A Alcanar l'abastiment de l'aigua es fa des de pous propis i una part d'Alcanar Platja rep aigua del Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT). La sequera s'ha patit "a petita escala", però el consistori reconeix que "cal ser prudents i responsables i utilitzar l'aigua com toca".
L’Escala perd un 40% de l’aigua en fuites i espera retallar-les a la meitat
A les comarques gironines, Santa Pau (Garrotxa) és el municipi amb unes pèrdues més notables per fuites (el 47% del que entra), per bé que no estava obligat a fer l’auditoria. Ripoll (Ripollès) és la segona capital de comarca amb un desaprofitament més gran pel mateix motiu, després d’Amposta (prop d’un 45%). L’Escala (Alt Empordà) és el tercer de la llista al mateix àmbit territorial. Dels 2,3 milions de metres cúbics d’aigua que hi entren, gairebé un milió són pèrdues, la gran majoria dels quals, per problemes amb les canonades i similars (39,7% del volum d’entrada).
Àger, un cas particular
A Ponent, les dades recopilades indiquen que el municipi més afectat per aquestes pèrdues d'aigua és Àger (Noguera), on els 146.805 metres cúbics que entren es reduïxen a la meitat sense comptar les pèrdues (51,4% per fuites i similars, i 2,8% per errors de comptadors i aigua punxada).
Pèrdues també per errors en comptadors o punxar l’aigua
Els balanços hídrics s'han calculat a partir d'una guia comuna per a totes les entitats catalanes, amb "una metodologia pionera" que garanteix "la qualitat de les dades". Es fan a partir de dotze indicadors d'acompliment, adaptats per la reconeguda Associació Internacional d'Abastaments d'Aigua (IWA), i que estan relacionats amb la gestió de les fuites i la gestió de les pressions de la xarxa. La periodicitat de les auditories també permetrà "avaluar l'efectivitat de les millores implementades".
A banda de les fuites, els informes també recullen un altre supòsit de pèrdua d’aigua: els errors en els comptadors o bé punxar aigua per consumir-ne sense pagar, que s’inclouen agregats a la mateixa categoria. El centenar de municipis declara que s’escapen per aquests motius un 4% del total de mitjana. Amb tot, alguns sobresurten especialment de la mitjana, com ara Caldes de Montbui (13,5%) o bé Esparreguera (12,5%) o el Vendrell (12,4%).
Els informes també revelen la disparitat d’orígens de l’aigua que fan servir els municipis. En alguns casos, la totalitat és importada –normalment d’una xarxa veïna–. És el cas d’Igualada, Lleida, Granollers, Sabadell o Terrassa. En altres casos és al 100% produïda pel propi gestor de la xarxa, com passa a Berga, Vic, Tàrrega, Puigcerdà, Girona, Santa Coloma de Farners o Olot. En aproximadament la meitat dels casos, és una barreja entre aigua pròpia i de fora, com el cas dels 17 municipis d’Aigües de Barcelona, que tenen un 42% provinent d’altres llocs i un 58% de produïda per la pròpia empresa.